Molts de nervis, incertessa i perquè no confesar-ho , amb una mica de por...Així em sento quan manquen unes 9 hores perquè s' enlairi un nou projecte en el que porto moltes setmanes treballant molt dur. No m' adonaré i ja tindré la llum vermella de l'estudi encès. El micròfon estarà obert, en Miquel, el meu nou company tècnic realitzador, probablement estarà quasi tan inquiet com jo. Tenim un partit que jugar i la pilota ja haurà començat a rodar...no hi haurà forma d' escapar. I es d' aquesta manera, que noltros també començarem una mena de nou curs escolar a on serem examinats nit rere nit per tots vosaltres...l' unica cosa que suplico es clemència. Pensau que sentirem un vertigen incontrolable, sobre tot perquè en aquest vaixell viatjaran molts de somnis, moltes inquietuts, moltes emocions, molts de misteris i moltes nits sense dormir...i tot plegat amb l' unic objectiu de fer-vos una mica de companyia. Tant de bó que vosaltres, PIRATES I SIRENES de la nit, ens acompanyeu també...
Avui al nostre primer programa tindrem el plaer de comptar amb una convidada de luxe a TERRES MÀGIQUES , no puc (ni vull) imaginar-me una "padrina jove" millor!!! Es tracta de l' escriptora,
TERRES MÀGIQUES
amb Cati Cobas
Na Cati, es argentina de neixament , però es mallorquina de cor. La seva padrina va anar a cercar noves oportunitats a les amériques del sud, però això no va aconseguir que s' oblidès dels seus orígens...De fet, va passar els secrets mes ben guardats de la seva cultura mallorquina a la seva neta, na Cati, qui no va perdre l' oportunitat de absorbir tots els coneixaments possibles i guardarlos en la caixa forta de la seva ànima. Qui li havia de dir a na Cati Cobas (Covas, originalment) que un dia escoltant un programa de ràdio de les seves ansiades, estimades (i desconegudes) Illes Balears, es retrobaría amb una part tant important de la seva història? I qui m' havia de dir a mi, que això passaría en el meu programa 3 de Nit. Ningú. I es que hi ha coses que només es poden atribuïr a la màgia de la ràdio. I per això penso que no puc tenir millor convidada per aquest primer PIRATES I SIRENES. Perquè na Cati em donarà la mà i ja no tindré aquesta sensació que m' oprimeix la boca del estòmac, que em trasbalsa i em mareixa. De den segur que vendrà amb un regal en forma de caticrónicas, tan aplaudides i seguides a internet. Quina alegria! No veig el moment de estar juntes de veritat...
EL BALL DE LES PLOMES
amb Agus Giralt
Però no serà l' unica sorpresa d' avui vespre! Tendrem el plaer de "escoltar" a la secció que avui ençatem EL BALL DE LES PLOMES, alguns dels relats del jove escriptor AGUS GIRALT, asidu amb els seus escrit al portal web RELATSENCATALÀ.COM a l' apartat de Fantasia. Dues dramatitzacions interpretades per en Jordi Nogueres i servidora...he de dir que es tracta d' una sèries de relats curts que es segueixen fins arribar al nombre 7, però nosaltres ( amb perdò de l' autor) n' hem triat dos! De totes formes us convidam a llegir-los tots seguits aqui.
Heptameró (VII)
Un relat de Agus Giralt (01-09-2009)
Volant, creuant els núvols i esbufegant tornava el Colom cap a Barcelona. Va veure el fum, les dues grans torres que recordava i la muntanya de Montjuïc, com una gran balena tombada sobre la costa, i enmig de tots dos, l’estatua del navegant. Va batre les ales amb les seves darreres forces i va arribar fins al braç metàl·lic de l’estatua. Desde la seva marxa el Sol havia caigut molts cops al mar.
-Benvingut –va dir el temps
El colom va restar en silenci uns segons, recuperant l’alé.
En el mateix intant el tauró pelegrí reseguia la costa de Boujdour, al Marroc, buscant zooplàcton i noves llegendes sota les ones, l’home dels contes començava a escombrar els carrers de Saint-Ouen, al seu primer treball amb contracte, els nens de Clichy-sous-Bois jugaven al proper bosc sense por i a tot París unes quantes dotzenes de persones començaven un conte.
-Diguem colom, què hi ha darrera de l’horitzó?
-Doncs més enllà de l’horitzó hi ha d’altres horitzonts
-I més enllà? Ja sap què assenyalo?
-Sí, ja se a on assenyales.
-On és? No em facis esperar més, si us plau.
-A Sa Calobra, una platja d’una illa que els humans anomenen Mallorca.
-I diguem una darrera cosa amic meu, és bonica?
-Molt bonica, esta tallada entre les muntanyes i el mar l’acaricia suaument de vegades i de vegades amb força.
-Aix –va sospirar el dit –està bé saber que assenyales un bon lloc.
Gràcies a tos per els vostres missatges de suport i dir-vos que ja tenim correu oficial del programa...
Entrades
8 comentaris:
Ja ho he vist al diari! Estic molt contenta. he llegit el relat i m'agrada molt, i recordant les magnífiques interpretacions que feieu a aquell programa tan magnífic i anyorat, el tresdenit, ja sem fa la boca aigua i tenc moltes de ganes d'escoltar a veure com us surt el texte. Aquí us espero"
Felicitats pel programa, heu començat amb molt bon peu!
Magnífic!!! Se'm va fer molt curt, Sandra!!!
Bonisim es programa
es relat me va agrada molt
i me vag emosiona am na cati
Estimada Sandra:
Per a tots es pirates i ses sirenes de Na Sandra...amb una abr´çada fortissima...
En Catalán (con la corrección de S.C0vas Adrover)/Castellano
Pirates i Sirenes! / ¡Piratas y Sirenas!
Pirates i Sirenes! Quin títol més just per a un espai a la nit de les Illes Balears! Per somniar i esser feliços escoltant la veu joiosa de tots els qui abordàrem la nau de na Sandra que fa un poc més de dos anys hem va cridar amb la seva veu de sirena , també a IB3 i hem va comunicar màgicament amb tota la meva família perduda per més de quaranta anys…!
¡Piratas y Sirenas! ¡Qué título más justo para un espacio en la noche de las Islas Baleares! Para soñar y ser felices escuchando la voz gozosa de todos los que abordaremos la nave de Sandra que hace un poco más de dos años me llamó con su voz de sirena, también por IB3, comunicándome mágicamente con mi familia perdida por más de cuarenta años!
No ni ha un altre títol més precís que aquest perquè, no sé si ho sabeu, però en Plató ja posava les sirenes com a custòdia de “Les Illes Afortunades”, unes illes mitològiques a on la bona gent vivia per a sempre custodiada per totes les deïtats de l'Olimp.
No hay otro título más preciso que éste porque, no sé si lo sabéis, pero ya Platón ponía a las sirenas como custodia de "Las Islas Afortunadas", unas islas mitológicas en las que la buena gente vivía para siempre custodiada por todas las deidades del Olimpo.
I precisament eren les sirenes les encarregades de fer custòdia a les portes d'aquest lloc meravellós.
Vosaltres també viviu a “les illes afortunades”. Les Balears són això: un lloc molt afortunat, un dels més polits del món i, con diu el meu cosí Tià, Mallorca ja és tot un continent per ella mateixa. Aquí a Argentina, som molts els qui somnia’m en les illes vostres (o nostres) i voldríem sentir el càntic de les sirenes no per fondre'ns a l' Atlàntic, sinó per arribar ben custodiats a ca nostra. Ja vos dic que, almanco jo, com a descendent de balears, em sent sempre a cavall entre dues terres aferrada a les meves rels com un ametler plantat a Mallorca però que fa fruits a Amèrica.
Y, precisamente, eran las sirenas las encargadas de custodiar las puertas de este lugar maravilloso. Vosotros también vivís en "las islas afortunadas". Las Baleares son éso: un sitio muy afortunado, uno de los más bellos del mundo, y, como dice mi primo Sebastià, "Mallorca, ya es todo un continente por sí misma". Aquí, en Argentina, somos muchos los que soñamos con vuestras (o nuestras) islas y querríamos sentir el canto de las sirenas, no para hundirnos en el Atlántico sino para llegar bien custodiados a nuestra casa. Porque , desde ya os digo, que , al menos yo, como descendiente de baleares, me siento siempre a cavallo entre dos tierras, aferrada a mis raíces como un almendro que, plantado en Mallorca, da frutos en América.
Però ara, amb IB3 i el meu ordinador podré viatjar totes les nits a la nau vostra desitjant que els pirates que pugin siguin, com a mínim, tan garrits com en Johny Deep i que ens trobin a nosaltres, les amigues del programa, tan maques com les mitològiques sirenes d’en Plató, ... és clar que molt més plenes de modernitat.
Pero ahora, con IB3 y mi computadora, podré viajar todas las noches en vuestra nave, deseando que los piratas que suban sean, por lo menos, tan buenos mozos como Johny Deep y que nos encuentren a nosotras, las amigas del programa, tan encantadoras como las mitológicas sirenas de Platón..., claro que mucho más llenas de modernidad.
Au, idò! Els millors desitjos per a tots els pirates i totes les sirenes a IB3 i llarga vida a la nau que avui s'endinsa a la mar!
¡Entonces! ¡Los mejores deseos para todos los piratas y todas las sirenas de IB3 y larga vida a la nave que hoy se interna en el mar...!
Cati Cobas a Bons Aires / Cati Cobas, desde Buenos Aires
Felicitats pel progama, em va agradar molt i us aniré escoltant per Internet.
Em va fer molta ilusió que triesiu un conte meu i que l'interpretesiu tant bé.
Una abraçada!
Sandra quin programa mes maravillos... me acompañaras a las nits que passa per tot españya... som a Sevilla, Léon, Granada, Madrid, Salamanca...etc... a parti de ara gracies a Pirates i Sirenes no estire tan tota sola... yo som una sirena trotamundos... jajajja Sandra gracies per acompañarnos per les nits i short i MOLTS D'ANYS GUAPA.
Hola Sandra... cada dia es millor aquest programa de Pirates i Sirenas...domes
escoltar la veu que te la sandra la
sirena mes bella de aquest vaixell, que
va viatjant pel mediterrani...
segueix aixi sirena sandra.
un beso molt fort.
May...
Publica un comentari a l'entrada