El dispensador de somnis d´IB3 Ràdio

dimarts, 22 de desembre del 2009

EL CODI SECRET de MARIA DE LA PAU JANER

dimarts, 22 de desembre del 2009
Tot un luxe per els seguidors de aquesta polifacètica escriptora mallorquina, presentadora, i habitual dels mitjans de comunicació i premsa. Una gran oportunitat per els seus lectors fidels, i seguidors afèrrims. MARIA DE LA PAU JANER descobreix el seu costat més intim a bord del nostre vaixell, el més màgic de la nit, a IB3 RÀDIO.

MARIA DE LA PAU JANER


Maria de la Pau Janer, Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, autora entre d´altres de L'hora dels eclipsis (1989), Premi Andromina; Màrmara (1993), Premi Prudenci Bertrana de l´any 1994; Natura d'anguila (1995), Premi Carlemagny; Orient, Occident (1997), Lola (1999) Premi Ramón Llull; Les dones que hi ha en mi (2002) i Pasiones romanas (2005) guanayadora del PREMI PLANETA 2005. A IB3 TV ha presentat els programes PUNT DE TROBADA, BABILÒNIA i LINK.

dilluns, 21 de desembre del 2009

MANUEL MUÑOZ s´estrena com autor a EL BALL DE LES PLOMES

dilluns, 21 de desembre del 2009
Manuel Muñoz Pedregosa, natural de Còrdoba i afincat a Mallorca, és un amant de tot lo relacionat amb l'esotèric. Tot en aquesta vida té un misteri, fins i tot la vida mateixa és un misteri, i els misteris li encanten a aquest mallorquí de cor. Aquesta nit pujarà a bord del nostre vaixell màgic per compartir l´aventura d' estrenar-se com autor novell amb l' inminent publicació del seu primer llibre:

MANUEL MUÑOZ PEDREGOSA



Té un consultori a Vilafranca de Bonany on atèn peticions d'allò més variat: és vident, tarotista, i un gran creient en el món de les fades i la fantasia, la qual empra tant per donar la bona sort com per curar l'esperit de les persones que passen un mal moment. Per potenciar la bona sort, o també per curar determinats estats de l'ànima o de l'esperit, té tot un rosari de solucions: des d'olis corporals, sabons màgics, encens d'allò més variat, fins a elements místics i màgics (pedres pels chakras, amulets, fades específiques per a cada qüestió, follets, i fins i tot articles per potenciar la líbido). Té tot un seguit de projectes literaris per compartir els seus coneixements amb la gent que pugui estar interessada, i així, Fades i Follets en el Món i a les Illes Balears és tan sols el seu primer llibre, que veurà la llum en poques setmanes.


El llibre és un recull documentat sobre els Essers Elementals, les Fades i els Follets, la seva interacció amb el món i especialment a les Balears, i quina relació tenen amb diversos misteris baleàrics molt coneguts, i altres no tant. Gran part de l'informació l'ha extreta de Internet, i també de la gent que ha acudit al seu consultori i li ha explicat diversos misteris ben interessants. En el seu primer llibre, Manuel M. Pedregosa ha volgut incloure també un petit relat, "La Història de la Fada Doddi", en el qual explica d'una manera "màgica" una història real: la història d'una amiga seva, inmigrant d'Argentina, que va venir a Mallorca i aquí va conèixer l'amor.

FRAN CONTRERAS va esser el convidat de la secció CONTES PER A NO DORMIR

A CONTES PER A NO DORMIR aquesta nit entrevistarem junt al nostre col·laborador CHEMA FONT a l´escriptoR , periodista i presentador FRAN CONTRERAS, per la seva trajectòria professional i el seu darrer llibre: FANTASMAS, ¿Hay alguien al otro lado?


FRANCISCO CONTRERAS


BIOGRAFIA

Francisco Contreras Gil (Madrid, 1972) estudió Biblioteconomía y Documentación en la Universidad de Valencia. Periodista y escritor de oficio y vocación lleva dos décadas dedicado al periodismo del misterio, a la divulgación e investigación de temáticas heterodoxas, de casos insólitos desconocidos y casi olvidados, reabriendo viejas historias, actualizándolas o dándoles el cierre definitivo, recorriendo miles de kilómetros cámara fotográfica y televisiva así como cuaderno de campo en ristre por lo que son parte viva de nuestra cultura, de nuestra antropología más profunda, de nuestros inigualables misterios.

Su trabajo como cronista de lo insólito empezó en emisoras radiofónicas como Radio Intercontinental de España, Ente Público Radio Televisión Madrid y Onda Cero, entre otras...
En prensa escrita colabora como reportero para las revistas Enigmas, desde su fundación y donde dirigió el Servicio de Documentación bajo la dirección de Fernando Jiménez del Oso, Año Cero y Más Allá.

Fue reportero del equipo fundador tanto del programa Milenio3 de la Cadena SER, galardonado con el premio Antena de Oro 2004, así como del exitoso espacio televisivo Cuarto Milenio en Cuatro TV, además de formar parte del equipo de la serie La Otra Realidad en Antena 3 y presentar el espacio Enigmas Pendientes en Telecinco. Actualmente en reportero del decano programa radiofónico español Espacio en Blanco en Radio Nacional de España.

Libros publicados
Es autor de las obras "Casas Encantadas. Crónica de un siglo de misterio" (Sexta Edición), "Casas Encantadas. Cuando el misterio cobra forma" y "Fantasmas. ¿Hay alguien al otro lado?" -todos ellos publicados por Edaf- "Poltergeist y Casas Encantadas en España", "Enigmas Pendientes" y co-autor de "20 Historias Inquietantes (Diario de un peregrino: el secreto de Eunate)".

dimarts, 15 de desembre del 2009

VALENTÍN MENDOZA, un cantautor molt gentleman, es sotmet a EN CODI SECRET

dimarts, 15 de desembre del 2009
El cantautor mallorquí VALENTÍN MENDOZA aquesta nit es sotmetrà a les preguntes del pergamí a EN CODI SECRET! Descobrirem moltes coses d´aquest company, locutor, presentador de tv i music. Valentín Mendoza, es sense cap mena de dubte un magnific convidat, ja que de ben segur gaudirem tots plegats de la seva naturalitat, simpatía i veu captivadora.



VALENTÍN MENDOZA


Autor de tres discos:
PERMÍS PER ESTIMAR-TE, DE UN TIEMPO INCIERTO i ELS VENTS DE LA PARAULA




Com cada dimarts a la nit, puja un convidat molt especial a bord del nostre vaixell màgic per empendre un viatje molt especial. Un, que ens permetrà conéixer els caires més ocults de la persona. Això serà possible gràcies a les sempre sorprenents preguntes del pergamí de PIRATES I SIRENES. I ja sabeu el seguidors de Pirates, si no els contesta totes, una maledicció caurà sobre tota la nostra tripulació...ara que, ben pensat, de ben segur que amb ell i la seva guitarra serà una nit de tot, manco malèfica! Vos esperam amics!

dilluns, 14 de desembre del 2009

Sarima, una magnifica il·lustradora digital a PIRATES I SIRENES

dilluns, 14 de desembre del 2009

"AMALURRA"
Obra guanyadora del PREMI A LA MILLOR IL·LUSTRACIÓ MALLORCA FANTÀSTICA 2009

Si sou amants de les bones il·lustracions, aquesta nit que ningú es perdi l' oportunitat de conéixer d' aprop la nostra flamant convidada! Farem conexió màgica amb Bilbao, ciutat a on viu, perquè ens conti els secrets mes ben guardats d´una de les firmes de l' il·lustració digital amb més seguidors del nostre país: SARIMA ( ENVUELORASANTE )


Visiteu la seva magnifica plana web: http://www.envuelorasante.com/menu.html

Marisa López Moreno, SARIMA, en una prestigiosa professional que amb les seves obres no deixa indiferent a ningú. Ha estat professora de dibuix, però ha treballat en la confecció escènica i nupcial.Treballa il·lustrant portades de revistes, llibres, jocs de rol...Col·labora amb fotògrafs a l' hora de retocar i fotomanipular els treballs que li encarregan.

Recentment ha treballat com a dissenyadora gràfica i textil per la marca de moda alternativa ZEN SPIRIT i com infografista 3D a BITART (Bilbao) . Si voleu saber més , escolteu anit el programa i guaiteu al seu blog: http://www.envuelorasante.com/blog/

dijous, 10 de desembre del 2009

ERIC FRATTINI anit a CONTES PER A NO DORMIR

dijous, 10 de desembre del 2009
Els Papes i la seva relació amb el sexe. Així de potent serà el contingut del seu inminent proper llibre, la publicació del qual està prevista per el proper mes de febrer i que surtirà simultàniament a un bon grapat de països i llengues. L' escriptor ens parla en exclusiva de les interessants investigacions que ha hagut de realitzar per poder recopilar informació per la seva escriptura. Eric Frattini, recent arribat de LA HABANA a on ha estat per recullir informació per la seva propera obra no ha dubtat en aceptar la nostra convidada i puja anit a bord del nostre vaixell màgic.



Autor de grans èxits com : CIA, Joyas de familia 2008 Los espías del Papa 2008 El quinto mandamiento 2007 (2009) El polonio y otras maneras de matar 2007 MI6: historia de la firma 2007 La conjura: matar a Lorenzo de Medici 2006 Kidon: los verdugos del Mossad 2006 Mossad: historia del instituto 2006 CIA: Historia de la compañía 2005 KGB: historia del centro, entre d´altres.

Periodista, escriptor i guionista espanyol, va néixer el 15 de desembre de 1963 en la capital de Perú. Professor en Ciències de la Informació de la Complutense i de la Universitat Camilo José Cela de Madrid. Viatger incansable, no va fixar una residència permanent abans de residir en Tahití, Asunción, Perú, Beirut, Jerusalem, Austràlia.
Una experiència impagable per a tenir un coneixement sociològic dels ambients i personatges pels quals giren els seus textos. Va participar en programes de ràdio i televisió com tertuliano sobre temes d'actualitat o polítics, com en Telemadrid, en El diari de la nit; Onda 6, a Cuatro amb Iker Jiménez sobre ciències ocultes, entre d'altres.

Així mateix ha dirigit documentals per a diferents televisions espanyoles. Autor de més d'una vintena de títols, traduïts a diversos idiomes i ha venut els seus drets d'autor a altres tantes editorials estrangeres. Els seus llibres són d'assaig o ficció especialment, destacant El cinquè manament, editat per Espasa Calpe en l'any 2007, amb una narrativa intemporal que està sempre en la ment dels lectors, com són els temes de l'ambició, els diners, la violència o el poder com instruments socials per a exercir un domini sobre els seus semblants.

http://www.ericfrattini.com/eric-frattini-biografia.html

dimecres, 9 de desembre del 2009

Ara que estem a les portes del Nadal i els aparadors estan tan guapos, n´Albert Herranz ens parla del seu inventor: Frank Baum.

dimecres, 9 de desembre del 2009
Aquesta nit a LA RUTA D' ORIÒ descobrirem de bell nou un fragment de la història que ens sorprendrà. El nostre amic i col·laborador Albert Herranz torna a fer de guia per nosaltres en un programa que promet esser molt interessant ja que ens presentarà la cara manco coneguda de:




Frank Baum (Maig, 1856 – Maig, 1919) És conegut com l'autor del Mag d'Oz però també va ser un autor teatral que s’autoproduia i recorria els Estats Units amb els seus muntatges teatral. Tot i així, una de les més grans creacions de Baum és desconeguda per al gran públic i és la dels aparadors de les tendes comercials. Va ser Baum qui va inventar aquest element que avui en dia ens sembla tan evident com la dels aparadors dels comerços.

divendres, 4 de desembre del 2009

WATCHMEN, els vigilants que ens protegeixen, els protagonistes aquesta nit a PIRATES I SIRENES.

divendres, 4 de desembre del 2009
Aquesta nit a la secció LA FUGA DELS LLIBRES:WATCHMEN, amb l´escriptora Joana Pol.

Watchmen («Vigilants» en català) és una historieta de superherois escrita per Alan Moore i dibuixada per Dave Gibbons, ambdós de nacionalitat britànica, publicat per la companyia nord-americana DC Comics durant els anys 1986 i 1987 com una sèrie limitada de 12 nombres.

L'obra ha estat reeditada diverses vegades, normalment en el format de novel·la gràfica i traduïda a diferents idiomes, entre ells l'espanyol, a més d'obtenir prestigiosos premis, com el Premi Hugo. Després de diversos projectes cancel·lats, Zack Snyder es va encarregar d'adaptar el projecte a la pantalla gran.

L'acció de Watchmen es desenvolupa en l'any 1985, en el marc d'una ucronía en la qual els Estats Units estan a punt d'entrar en una guerra nuclear amb la Unión Soviètica. En aquest escenari, es relata la història d'un grup de superherois del passat i del present com els fets que envolten el misteriós assassinat d'un d'ells.

Watchmen presenta als superherois com gent corrent que ha d'enfrontar-se als seus propis conflictes ètics i als seus problemes personals, que lluita contra els seus trastorns i fracassos i que, amb la notable excepció del Doctor Manhattan, manquen per complet de superpoders. La deconstrucció que l'obra realitza de l'arquetip convencional del superheroi, combinat amb l'innovador ús de tècniques cinemáticas, d'abundant simbolisme i de la metaficció, han exercit una important influència sobre còmics i pel·lícules posteriors.

Aquesta nit de dijous tendrem a ANTHONY BLAKE, "MÁS CERCA"

Anit a PIRATES I SIRENES rebrem a ANTHONY BLAKE que ens contarà històries de por! El conegudisssim mentalista compartirà amb nosaltres alguna inquietant relat per no dormir a la secció CONTES PER A NO DORMIR a l´hora que repassarem plegats la seva exitosa funció diaria al teatre Alcalá de Madrid del seu darrer espectacle. MAS CERCA
Una interessant entrevista per descobrir a n´quest metge (sense exercici) que un dia va decidir esser mentalista: Es membre de la P.E.A (Psychic Entertainers Association) i ha realitzat innombrables cursos de control mental.Alumne de Thierry Malherbe, Julia Carrouters i Augsuto Carreras (Chacho).
Anthony Blake
"Más Cerca" de PIRATES I SIRENES


Anthony Blake poseeix un extrany poder sobre tots nosaltres. El ferà servir? Ho descobrirem aquesta nit a PIRATES I SIRENES.

dimecres, 2 de desembre del 2009

La impactant història de l’únic emperador dels Estats Units, Joshua Abraham a LA RUTA D´ORIÒ

dimecres, 2 de desembre del 2009
Hola a tots! Aquesta nit tornarem a escoltar un relat espectacular sota el guiatge d’Albert Herranz dins la secció “La Ruta d’Orió”.
Recordarem la impressionant història de l’únic emperador que ha tingut els Estat Units, Joshua Abraham Norton, que va ser autor de propostes excèntriques però també algunes de les seves idees s’han fet realitat amb els anys com és el cas del pont que creua la Badia de San Francisco –The Golden Gate- .

JOSHUA ABRAHAM NORTON


Va ser símbol d’imparcialitat per a molts a la ciutat i va ser un mediador perfecte a l’hora de solucionar diversos conflictes. Artistes com Neil Gaiman, Mark Twain o Stevenson han basat diferents històries i personatges en aquest personatge històric.
Encara, avui en dia, compta amb molts seguidors que deixen flors a la seva tomba i com deia la seva necrològica al diari Alta California “Mai va fer vessar una gota de sang, mai va robar les possessions a ningú ni va assolar un país estranger en el seu nom… que ja és molt a dir al seu favor si es compara amb els altres col·legues del seu ofici”.

dimarts, 1 de desembre del 2009

MARGA POCOVÍ l´estrella del CODI SECRET d´avui!

dimarts, 1 de desembre del 2009
La cantant i presentadora mallorquina, Marga Pocoví, respon totes les preguntes de la secció “En codi secret”. Una preciosa sireneta que ens contarà el moment dolç pel que atravessa tan a nivell personal com professional!


MARGA POCOVÍ
aviat
"MAR"



La cantant esta a punt d’embarcar-se en el seu gran llançament musical a nivell nacional, sota el nom de Mar. Marga Pocoví no dubta en cap moment en compaginar la seva passió per la música amb la televisió. Actualment presenta tres programes a IB3 Televisió, Televisió de Manacor i Canal 4. Aquesta nit descobrirem plegats molts dels aspectes més pocs coneguts d´aquesta guapa artista que des de ben petita ja tenia clar qua havia nascut per estar a sobre els escenàris i amb el temps a darrera les cámeres de televisió. Una entrevista intimista, sincera, i amb ella, segur que divertida!

dilluns, 30 de novembre del 2009

PEDRO PRIETO ens presenta en EXCLUSIVA el seu nou llibre DE PALMA A PALMA a El Ball de les Plomes!

dilluns, 30 de novembre del 2009
El contador de històries (com li agrada definir-se) i periodista PEDRO PRIETO ens ha concedit una exclusiva al nostre programa. La publicació inminent del seu nou llibre "DE PALMA A PALMA". Un tom que veurà la llum d´aqui a poques setmanes a on per una vegada el seu autor es recrea en la forma lingüística i condimentar amb una mica de literatura les seves magnifiques experiències, cosa que habitualment un periodista no pot fer degut a la manca d´espai als diaris.


Pedro Prieto als estudis d´IB3 Ràdio. Foto: Marcelius Photograph

Després d´una intensa producció i recerca en el globus terraqui de totes les "Palmes" existents, aquest periple es va convertir en 3 intensos mesos de viatjes per tots els continents. El resultat: més de 20 "Palma de", un munt d´anècdotes i històries pròpies dels seus llocs i gents. Una clucada d´ull a distintes societats i les seves realitats i misteris. La visita de PEDRO PRIETO te doble valor, ja que no fa ni 24 hores que ha tornat d´un intens viatje a CIUDAD JUÁREZ a Mèxic. Segur que no em resistiré i li faré alguna pregunta al respecte.



No vos ho perdeu. Vos esper passada la 1 de la matinada. ;)

dijous, 26 de novembre del 2009

Analitzem amb CHEMA FONT el misteri de les PSICOFONIES a CONTES PER A NO DORMIR

dijous, 26 de novembre del 2009
Si sou sensibles a les impressions i les manifestacions paranormals, no ens escolteu aquesta nit a PIRATES I SIRENES! El nostre amic col·laborador CHEMA FONT ve acompanyat d´un document sonor que ens posarà els pels de punta: missatges del mes enllà!






Persones difuntes que es manifesten i que semblen voler enviar una mena de missatge des de "l' altre costat" o dimensió.Tots hem sentit parlar de les PSICOFONIES. Son moltes les reaccions que desperta aquest assumpte. Hi ha experts a nivell mundial que gràcies a sofisticats sistemes d´investigació, equips de recerca i estudis de camps, que no troben explicció científica al que han pogut recollir els seus micròfons. Una porta oberta al mes enllà? Queden les parets i els llocs impregnats de energies? Existeix realment la possibilitat de que la nostra "ànima" quedi atrapada? Som victimes de frau? Moltes preguntes. Las que ens farem aquesta nit amb en,


CHEMA FONT
Investigador

dimecres, 25 de novembre del 2009

ALBERT HERRANZ ens ve a contar aquesta nit la història de Dina Gottliebova Babbitt

dimecres, 25 de novembre del 2009
A La Ruta d´Oriò descobrim cada setmana històries sorprenents de la mà d´un guia de luxe: ALBERT HERRANZ, escriptor, investigador i traductor. Avui ens ve a contar la sorprenent vida de,



Dina Gottliebova Babbitt

Dinah mostrant un desl seus retrats

(Brno, Checoslovaquia, nascuda el 21 de gener 1923 - finada el 29 de julio 2009), de fadrina Dinah Gottliebova, era una pintora i animadora checo-estadounidenca. És una supervivient de l´Holocauste.
En 1944, mientres era presonera en el camp de concentració de Auschwitz, va esser obligada por el Dr. Josef Mengele a pintar retrats de gitanos, com parte de las investigacions del metge nazi; a més de pintar retrats de familiares d' otres oficiales alemanys, tambié sota coacció.. Set de les seves pintures han estat recuperades, i es poden visitar en el Museo Estatal Auschwitz-Birkenau, a Polonia.

JAUME ANGLADA ha passat EN CODI SECRET



El músic, cantant i compositor JAUME ANGLADA va passar ahir vespre la secció del programa EN CODI SECRET. Foren moltes les respotes sorprenents que en permetèren descobrir la cara interior d´quest famós músic mallorquí que ja està acabant d´enllestir el que serà el seu cinquè treball discogràfic previst per el proper mes de Gener del 2010. El fans de Jaume Anglada estem d´enhorabona i ell, per suposat que també!

JAUME ANGLADA
En Codi Secret
Jaume Anglada i Sandra Llabrés
Fotos: Marcelius Photografies
El cantant va contestar totes les preguntes del CODI SECRET

dimarts, 24 de novembre del 2009

Aquest dilluns la guanyadora del PREMI DE NARRATIVA DE MALLORCA FANTÀSTICA 2009: Natalia Corbillón.

dimarts, 24 de novembre del 2009
Hem ençatat la setmana amb una magnífica ploma: la flamant guanyadora del PREMI NARRATIVA de la segona edició de MALLORCA FANTÀSTICA:


NATALIA CORBILLÓN
Premi Narrativa MALLORCA FANTÀSTICA
per "El Amante Fiel"

Ahir parlàrem amb ella quan quasi no feia ni dues hores que habia arribat de bell nou a la seva terra Galicia. Després de confessar que ha passat un cap de setmana molt intensa al festival i a la nostra illa, varem tenir l´oportunitat de parlar de la seva obra literària LOS HIJOS DE GEA i del relat que li ha valgut el merescudíssim premi de narrativa d´enguany de MF2009. A continuació vos possem el texte íntegre:
El amante fiel


Aquella era una de esas calles en las que, si se miraba con ojos amables, se podía apreciar todavía el halo de un esplendor pasado, atrapado en los semiderruidos muros de sus edificios. Las casas, la mayoría de tres plantas de altura, se mecían unas a otras para ayudarse a sostener sus agarrotados huesos en el ocaso de su vejez, esperando que algún día la mano de los hombres a los que habían visto fluir entre sus calles durante su juventud, regresaran para cuidar de ellos así como ellos lo habían hecho algún día lejano. Ahora, sólo deambulaban por allí unas pocas personas, algunas de ellas demasiado mayores para abandonar el lugar en donde habían vivido toda su vida, otras demasiado ebrias para percatarse tan siquiera de si caminaban por la acera o por el medio de la carretera.
En mitad de aquella destartalada calle, había un pequeño edificio de dos plantas, con un tejado en la tercera que se torcía peligrosamente en su abrupta pendiente. Estaba entre dos altos edificios que otrora habían sido sin duda de los lugares más elegantes y sofisticados en los que uno podría soñar con vivir. De esos con amplios balcones en la fachada, adornados con flores, tan refinados que las damas de la casa ni siquiera permitían que el servicio sacudiera allí las polvorientas alfombras. Pues bien, entre aquellos dos edificios, se encontraba una estrecha construcción, humilde pero bella en su sencillez. La pared de su fachada había perdido ya el fulgor de sus pintorescos colores, y la pintura ya opaca se descaspaba entre el polvo y el olvido.
A través del gran ventanal apenas se veía tras la capa de mugre de los cristales. Y lo que se adivinaba, solo eran cajas, maderas de antiguos estantes y unas máquinas de forma indescifrable en la penumbra de su soledad. Todavía, sobre la puerta, el viento mecía de vez en cuando el tablón de madera en el que aún podía leerse: Imprentas La Ilusión.
Al fondo, cubierta sobre una apolillada alfombra cuyo color ahora grisáceo debió haberse parecido al azul marino, una escalera contaba distraídamente los poros de sus peldaños de madera, viendo como el paso de los años había convertido su pulida piel en una sucesión de agrietados tablones que crujían aún sin sentir el peso sobre ellos.
De pronto, en mitad de aquella quietud, un golpe sordo resonó desde el ático, y los restos de una ráfaga de viento caprichoso bajaron las escaleras sin la fuerza inicial, levantando ligeramente el polvo de la barandilla. Sus ligeras partículas volaron y flotaron en el aire, arrastradas por aquella corriente esquiva hacia la planta superior, solitaria y llena a su vez de estanterías repletas de los libros que allí se habían impreso. La corriente cesó, el aire perdió fuerza y aquellas motitas se quedaron flotando entre la melancolía de aquellos recuerdos hasta caer sobre ellos y fundirse con el olvido de su abandono.
Desde el ático, más claro esta vez, se oyó el ronco toser de unos pulmones viejos y mal cuidados. Se filtraba hasta allí algo de luz proveniente del tejado, que delataba que el sol todavía mantenía vivo el aire en el tejado.
Allí arriba, en el escaso espacio que el inclinado techo escondía bajo sus vigas, había una estrecha cama cuya colcha descolorida acusaba el uso continuado, mimada por un cariño desbordado del dueño que se aferraba a ella como a sus invalorables recuerdos. A su lado, una lámpara de aceite consumía todavía una llama que bailaba ahora eufórica con la brisa mañanera como compañera de baile y, a sus pies, un viejo espejo se reflejaba sobre el agua de una jofaina. Un antiguo escritorio que todavía, a pesar de los años, conservaba el brillo casi intacto de su madera de roble y la talla impecable que el ebanista había bordado en sus patas, separaba la cama de una pequeña alacena sobre la que descansaba un hornillo de gas.
La figura encogida de un hombre trataba de bloquear las hojas de la pequeña ventana que daba a la calle. Sus arrugadas y toscas manos apenas lograban ejercer fuerza sobre los postigos. Tras asegurarlas, se acercó a la mesilla y apagó la llama de la lámpara.
Con la lentitud que su cuerpo oxidado le exigía, se aseó sobre la jofaina sin prestar atención a la arrugada visión que el espejo le devolvía entre sus manchas y roturas, vistió sus pantalones habituales sobre los calzones largos y se puso su camisa de cuadros marrones. Por encima, su chaleco de lana y, aunque nunca salía a la calle, su boina marrón. Luego, como cada mañana, se sentó sobre la cama durante un minuto a recuperar fuerzas, se puso sus grandes lentes de contacto de pasta marrón y preparó café. Con la taza en una mano, asió fuertemente la barandilla de la escalera y descendió como pudo a la planta inferior. Allí apenas llegaba parte de la luz de la buhardilla, pero él no necesitaba la luz para ver el camino. A pasos renqueantes, llegó al otro extremo y abrió una de las contras de la ventana, permitiendo que solo una escasa rendija de luz entrase. El justo rayo para permitirle ver, pero sin que llegase a rozar alguno de los cientos y cientos de libros que allí descansaban, para que la luz no pudiese jamás robar un ápice de su color. Tampoco abrió la ventana permitiendo el paso del viento loco, para que su oxígeno no envejeciera aquellas hojas llenas de letras y ningún sonido pudiese perturbar su sueño.
Se sentó en su viejo sillón de grandes orejas y, en medio de aquel silencio roto por miles de historias en tinta, saboreó el café perdiendo su imaginación en la memoria que encerraban aquellos estantes. En sus cuentos, tragedias, en sus personajes, en tantos y tantos lugares que había no sólo visitado, si no ayudado a visitar a tantísima gente. Todas y cada una de las ediciones que allí se habían impreso habían supuesto una satisfacción enorme para él. Había mimado a cada nuevo libro como si se tratase del nacimiento de un hijo y, aún cuando aquella era una de las mayores imprentas de la ciudad y varios empleados trabajaban a su cargo, había disfrutado personalmente preparando los modelos, encuadernando, encolando y cosiendo mano a mano las obras. Nadie había cuidado los detalles como él, pues nadie amaba tanto los libros como él lo hacía. Sus clientes lo sabían y, durante años, habían acudido a él sin dudarlo en busca del mejor hacedor de libros que pudieran desear para sus ediciones.
Sin embargo, la edad además de sabiduría quita fuerzas, y el paso de los años trajo, además del progreso a la ciudad, su propio deterioro. Una gran imprenta, moderna y con los últimos avances tecnológicos había abierto su negocio en uno de los nuevos barrios pudientes. Su trabajo no tenía nada de artesanal, y no podía ni manera alguna compararse con su habilidad y destreza, pero las nuevas técnicas hacían que los libros resultasen al editor muchísimo más baratos y el tiempo de edición se reducía mucho más.
Él había seguido fiel a su trabajo y a sus creencias, y se había negado a abandonar su propia filosofía a pesar de que su negocio había dejado ya de ser rentable. Al final, la jubilación le había obligado a dar un paso que las circunstancias pedían a gritos, y hacía ya casi diez años que había echado el cartel de CERRADO.
Aquel día, una parte de su corazón se había cerrado también, y su amor por los libros lo había llevado a encerrarse en aquel edificio sin esperanza alguna, con el fruto de su trabajo y el alma entre aquellas páginas, protegiéndolas para que la tristeza de una realidad que le había vencido a él, no manchase ni uno sólo de los increíbles momentos que allí se recogían.
Así, día tras día, se pasaba las horas en aquel sillón custodiando y reviviendo épocas pasadas, y leyendo centenares de libros solamente con las imágenes de su memoria.
El café se terminó, dejando aún su fuerte olor en la porcelana de la taza, y la taza reposó en su regazo mientras bajo sus párpados, una nueva historia lo entretenía lejos de la semipenumbra de aquel cuarto oscuro.
Pero de repente algo lo sacó de su ensueño. Un sonido, que provenía de la planta baja, lo sobresaltó haciéndole regresar de golpe a aquella estancia. Permaneció a la escucha con la confusión que produce la transición entre los sueños y la lucidez, preguntándose si quizá no se habría quedado dormido y no había sido más que el sobresalto de una pesadilla. Pero no, allí estaba una vez más. Algo se removía en la planta baja. Con los nervios en un puño, se levantó con dificultad y buscó una lámpara de aceite. La prendió y la alzó enfrente de sus ojos, dirigiéndose a la escalera.
Descendió tratando de no hacer ruido pero los peldaños, que no habían sido usados en años, crujieron bajo su peso delatando su presencia. Los ruidos cesaron repentinamente y el anciano se quedó muy quieto, con la sangre bombeando contra sus arrugadas sienes.
- ¿Q-q-quién anda ahí? –se aventuró, casi sorprendiéndose de su propia voz. Al principio, sólo el silencio más absoluto le devolvió la respuesta. De nuevo, el ruido de cajas al ser removidas lo hizo dar un respingo. Asustado alzó la luz y volvió a preguntar, sin tartamudear esta vez.
- ¿Quién anda ahí? ¡Responda!
De repente, del otro lado de la planta, un maullido le llegó amortiguado por los cartones. Su rostro se relajó e instintivamente se contrajo en una sonrisa. Descendió los últimos escalones y avanzó guiado por los maullidos. En la esquina, entre unas cajas, dos ojos verdes lo miraron asustados.
- Pequeño ladronzuelo –le dijo sonriendo, -me has dado un susto de muerte. El gato atigrado maulló de nuevo y se removió nervioso -. Has debido de entrar mientras yo dormía. ¿Qué estás haciendo aquí abajo? No encontrarás comida aquí. Ven conmigo y te daré un poco de leche, ¿quieres? –invitó mientras extendía la mano hacia él. El animal lo miró receloso al principio pero se acercó y husmeó sus dedos, restregándose contra su mano. –Si… parece que tú también quieres compañía –le dijo. Se enderezó de nuevo y, cuando el gato saltó de la caja en la que estaba, ésta volcó y parte de su contenido salió, quedando esparcido por el suelo.
El se quedó mirándolo y, con manos temblorosas, lo recogió y lo observó. Se trataba de unos pergaminos de papel muy antiguo, grueso, pero pulido y extremadamente delicado. Ni siquiera con el paso de los años, su color crema se había vuelto amarillento, a pesar de haber quedado confinado a aquellas cajas de cartón polvorientas y descuidadas. Curioso, miró qué más había en aquellas cajas y descubrió varios rollos más de aquel papel, así como finas telas de seda bordada con las que antaño había hecho auténticas obras de arte en las encuadernaciones acolchadas, y también encontró rollos de cuero de varios colores. Muchas de las telas estaban ya raídas y apolilladas, y se reprendió mentalmente por no haber sido más cuidadoso con aquello.
Tomó una caja vacía entre las manos y guardó con cuidado todo aquello que todavía estaba en buen estado, y se la llevó consigo. Cuando consiguió llegar a la buhardilla el gato, que se había tumbado sobre la cama a esperarlo, levantó su cabeza y lo miró con atención.
- Parece que tendré que darte las gracias al fin y al cabo –le dijo, contento de poder hablarle a alguien. Dejó la caja sobre la mesa del escritorio y cogió una botella de leche, vertiendo un poco en un cuenco. Al olerlo, el animal se acercó de inmediato y comenzó a beber con brío del recipiente. –Estabas hambriento, ¿eh?
Le dedicó una sonrisa mientras el gato se afanaba en saciar su hambruna, y dejó de nuevo la botella en un estante, lejos del alcance del animal. Se dio la vuelta y observó la caja. Casi por reflejo, se sentó ante el escritorio y de nuevo, la vació examinando minuciosamente aquellas telas y papiros. No había llegado a usar jamás aquel papel. Era un regalo especial que un amigo suyo le había traído de China, y nunca había encontrado la ocasión perfecta de utilizarlo en una de sus ediciones. Las sedas, traídas desde África, habían sido compradas para una gran edición que finalmente había sido cancelada para ser contratada con la nueva y moderna imprenta del otro extremo de la ciudad. Y aquel cuero, era algo muy preciado que jamás había utilizado, ya que eran los restos de la fábrica de curtidos en la que su tío había trabajado hasta el día de su muerte. Aquella caja era lo más parecido a un baúl de los tesoros para él.
De repente, se encontró rebuscando entre sus cosas y acercando la caja de latón en la que guardaba los instrumentos, el hilo de bordar, la cola, y todas las pequeñas herramientas con las que siempre había desarrollado su trabajo y, sin darse cuenta, se encontró recortando aquel cuero, enhebrando las agujas, trazando dibujos y trabajando el papel, para dar forma a un nuevo libro.
Las horas y los días pasaron, mucho aceite se consumió en aquella lámpara, y en silencio, el anciano volcó toda su soledad, sus recuerdos, su mudo dolor por una nostalgia incurable en la creación de aquella obra sin título ni autor. Sus manos arrugadas parecían haber recobrado la vivacidad momentánea y, a pesar de su tosquedad, acariciaban el fino papel con una delicadeza extrema, mientras su mente contaba cuentos a aquellas hojas en blanco, en los que un hombre solitario se marchitaba entre sus libros esperando que el tiempo caducase su cuerpo para que su alma pudiese volar libre y quedar para siempre atrapada entre aquellos, historias de un amor y de un amante que, abandonado por su propia vida, se construía ahora una nueva amante de papel, más virgen y pura y hermosa que cualquiera que jamás hubiera pasado por sus manos.
Aquel libro fue creciendo entre sus recuerdos y entre sus suspiros, tomando forma y volumen y cuando por fin, muchos días después, se quitó las gafas para contemplar su obra ya concluida, no pudo contener la sensación de orgullo que lo invadió como un huracán, pues aquella era sin duda alguna su mejor obra.
Un libro de gran tamaño y gran grosor, cuyo papel emitía destellos dorados en sus cantos. Las cubiertas de cuero verde teñido, gruesas y duras, tenían una suavidad inmaculada a pesar de los bordados dorados que dibujaban filigranas en forma de gatos que enroscaban sus colas hacia las esquinas de la cubierta. Los animales habían sido hechos con tal detalle, que casi parecían cobrar movimiento y querer saltar del libro.
En el interior, la encuadernación se ocultaba bajo una tela de seda dorada, salpicada de pequeños lirios negros y rojos bordados exquisitamente por la sabia mano de los tejedores.
Con suavidad, pasó la primera hoja y la encontró desnuda y perfecta al mismo tiempo.
Pensó entonces qué podría imprimir en aquel libro tan perfecto. Nada había que considerase lo suficientemente bueno para ser impreso en aquella obra maestra suya.
Durante días, comió las horas en su sillón contemplando aquellas hojas vacías y tratando de idear algo con lo que llenarlas. Por las noches, sus sueños se removían y su descanso se veía turbado por aquella inquietud.
Finalmente, una noche en la que estaba a punto de acostarse, el maullido de su nuevo amigo lo sobresaltó desde la ventana. Afuera azotaba un viento frío que empujaba la lluvia contra el cristal. Abrió y cerró rápidamente tras el animal, y colocó una manta vieja en una esquina, al lado de su ya habitual cuenco de leche.
Se sentó ante el escritorio mientras lo veía comer, acariciando su lomo para apaciguar al animal, que ronroneaba a pesar de estar atareado. Luego, satisfecho ya tras tener el estómago lleno, se estiró, se rozó contra la pierna del anciano y se dirigió a la esquina tumbándose sobre la manta a descansar.
El anciano sonrió y se giró hacia el escritorio. Casi sin pensarlo, abrió el libro por la primera página. Aquel libro era demasiado perfecto para meterlo bajo ninguna plancha de impresión. Demasiado perfecto para una letra de imprenta. Era el libro más artesano que jamás se había creado, y merecía también una letra artesana. Sin saber muy bien lo que hacía, preparó un tarro con tinta negra y una pluma y, con sumo cuidado, mojó la punta de la misma en la tinta y la acercó al papel. Con la más pura delicadeza, deslizó la plumilla sobre la superficie lentamente hasta trazar una letra E mayúscula, cuyo extremo superior se retorcía en lazos que parecían jugar y perderse en sus juegos. Se detuvo y se ajustó las lentes. Quedó satisfecho, así que continuó escribiendo. Escribió su primer recuerdo de cuando era niño, el día en que su padre había vuelto de la guerra trayéndole un regalo: su primer libro.
La exactitud que aquella caligrafía magistral requería lo agotó enseguida, y pronto abandonó su trabajo para acostarse. Y esa noche, durmió. Y durmió satisfecho. Al día siguiente dedicó algunas horas a continuar relatando el triste final de aquel recuerdo, en el que su hermano mayor había tirado el libro que su padre le había traído a la hoguera. Cuando lo terminó, dejó que la tinta se secara y cerró el libro. Bajó a su sillón a saborear una sopa caliente y, agotado, se quedó dormido con el gato atigrado sentado sobre su regazo.
Esta vez, no fue un felino el que lo despertó, aunque sonaba parecido. Todavía en el borde de los sueños, le parecía oír un quejido lastimoso que provenía de la buhardilla. El animal no estaba ya sobre sus rodillas y creyó que, tal vez, se había quedado atrapado en algún recoveco del cuarto.
Llamándolo, subió las escaleras y descubrió al animal que lo miraba tranquilamente tumbado en su manta, como si hubiera sido molestado de su plácido sueño.
Extrañado, pensó que habrían sido imaginaciones suyas, debidas a la edad. Pero de nuevo, un aullido, como de un profundo dolor, se escuchó. Asombrado, comprobó que el sonido provenía del libro. Cuando se acercó, comprobó boquiabierto que los gatos de la cubierta se habían movido, y su postura se alzaba como si maullaran a la luna, dibujada en la parte de arriba por las colas de los felinos del recuadro superior. Pero más se asombró todavía cuando comprobó que, de entre los cantos de las hojas, chorreaba tinta negra en forma de lágrimas. Alarmado, abrió las hojas y descubrió que el final de su relato se había diluido y había desaparecido, cayendo por entre las hojas mientras el papel emitía un lastimero sonido.
Temiendo que el libro se pudiera estropear, secó la tinta con su pañuelo y se sentó ante el libro preocupado por lo que había ocurrido. No sabía qué había podido pasar, a qué podía deberse y no sabía qué debía hacer ahora. Pero lo único que se le ocurrió, fue coger de nuevo la pluma y volver a escribir. Cuando la plumilla rozó el papel, el libro se calmó, la tinta dejó de fluir y el papel pareció relajarse bajo su contacto. Y así, llenó páginas de nuevo hasta el anochecer, cuando abandonó su puesto y se rindió al sueño reconfortante en su cama. Sin embargo, por la mañana, de nuevo lo despertó el aullido triste del libro, que reclamaba sus atenciones. Parecía que sólo su hábil mano y sus historias parecían calmar aquella inexplicable tristeza en la que sus perfectas hojas amanecían derramando lágrimas de tinta. Así, aquello se convirtió para él en una rutina. Escribía y escribía durante el día, recordando momentos de su vida y hablando con el libro para tratar de apaciguar aquellas repentinas lágrimas, aquel mimo desolador, y durante la noche se acostaba temiendo no haber escrito lo suficiente para calmar la necesidad que su obra tenía de él hasta el despertar. Tal era esa necesidad, y tal el lazo que los unía, que el anciano terminó por perder la noción del tiempo, y las noches se perdieron también entre aquellas hojas, consumido ya el aceite de la lámpara. Su mente y su razón pertenecían ya al interior de aquellas páginas y, poco a poco, la sangre ya sin fuerza que corría por sus venas, fue tornándose oscura y negra como la tinta con la que escribía, y su tez perdió el color de la vivacidad, volviéndose grisácea como si de una estatua se tratara. Sus ojos se velaron abandonando de su cuerpo todo rastro de vida y solo el petrificado cuerpo de un anciano sentado ante su libro sobrevivió el paso de los años. Sin embargo, aquella pluma seguía moviéndose día tras día entre los dedos inmóviles de su amo, impulsada por el amor de un alma atrapada para siempre en el regazo del amante que él mismo había creado. Un amor totalmente dependiente, un amor desesperado, un amor verdadero.

Muchos años después, cuando al fin la modernidad acusó aquella antigua calle y un nuevo propietario se interesó en el local, encontraron el cuerpo del anciano sentado ante su libro. Cuando quisieron coger el libro para contemplar lo que decía, la tinta de las páginas se disolvió instantáneamente borrando de él su contenido y guardando aquella historia de amor únicamente en la intimidad más absoluta de su protagonista. Solamente la primera página quedó escrita, y en ella, en las más hermosas letras jamás escritas, rezaba:
El amante fiel




Natalia Corbillón González
nataliacorbillon@gmail.com

dimecres, 18 de novembre del 2009

Haz González ens explica els viatjes de Zheng He a LA RUTA D´ORIÒ

dimecres, 18 de novembre del 2009
Salutacions a tots amics de PIRATES I SIRENES! Un dimecres mes tendrem el plaer de compartir coberta amb una d´aquestes persones superinteressants que sempre tenen alguna cosa a aportar a la nostra aventura nocturna:


HAZ GONZÁLEZ
Escriptor, viatjer, investigador.


La coberta d´un dels llibres del nostre convidat
Avui en Haz Gonzalez ens parlarà d´un fragment de la história poc conegut, o al manco menys que d´altres. Les fites de:



ZHENG HE
EL GRAN NAVEGANT XINÉS




Kunming, província de Yunnan, cap a 1371 - 1435) Almirall i diplomàtic xinès, el nom original del qual era Cheng Ho, que comandó la majoria d'expedicions d'ultramar en l'època de l'emperador Yongle, de la dinastia Ming. Aquest explorador va contribuir a augmentar la influència marítima i comercial de Xina a través de les regions que voregen l'Oceà Índic. Fill d'un musulmà que havia peregrinat a la Meca, la seva família declarava tenir ascendència mongola.




El seu primer viatge ho va fer en 1405, amb 62 vaixells carregats d'or i altres tresors, i 27.800 homes. La flota va arribar A Champa (avui Vietnam del sud), Siam, Malacca i Java; va travessar l'Oceà Índic fins a Calcuta, Cochinchina i Ceilan (avui Sri Lanka). Va regressar a Xinesa en 1407. En els seus cinc viatges posteriors (1409-1421), les esquadrilles de la flota de Zheng van arribar al Sud-est asiàtic, Índia, el golf Pèrsic, Àfrica oriental i Egipte.

dimarts, 17 de novembre del 2009

El metge i divulgador TOLO JAUME avui a EN CODI SECRET

dimarts, 17 de novembre del 2009
Boneeeees....
Un dimarts més confiem que el nostre convidat contesti totes les preguntes del pergamí mes especial de la mediterrànea...el que conté les qüestions de la secció EN CODI SECRET de PIRATES I SIRENES!
Metge i divulgador, en TOLO JAUME, s´ha guanyat el respecte i l´admiració de molts. Habitual dels micròfons i les ondes radiofòniques de la nostra comunitat, participa de forma regular en programes i tertulies.

En aquets darrers mesos a fundat un grup a través de FACEBOOK anomenat PALMA VIVA CLUB i ha promogut algunes accions socials de èxit destacat com la recollida d´aliments per distintes organitzacions i entitats a més d´establir els fonaments d' un nodrid grup de persones que estimen la ciutat de Palma i l´exploren plegats.

Tolo Jaume, un cavaller de les causes justes, pujat al seu modern cavall!

De fet aquest proper dissabte 21 en tindrà lloc un altre acció social conjunta en la que tothom pot participar i de la que, de ben segur, ens donarà explicacions aquesta nit.

Com si de un modern ROBIN HOOD es tractés...avui vespre descobrirem la cara interior d´un home que es dona als altres sense demanar res a canvi.

dilluns, 16 de novembre del 2009

La revista LA LLUNA EN UN COVE avui protagonista a EL BALL DE LES PLOMES

dilluns, 16 de novembre del 2009
Aquesta nit i ençatant la setmana al nostre programa tendrem el plaer de parlar amb l´editor de la revista valenciana dedicada als relats de Ficció en català, LA LLUNA EN UN COVE, LLuís M. Pérez.




Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
Un magazín literari amb una miscel·lània d'històries sorprenents.
Originals, de temàtica i gèneres diversos.
Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor...
Un projecte literari obert a la participació de tothom.



Avui podrem gaudir d´un dels relats de la revista a PIRATES I SIRENES, a més de conéixer de més a prop aquesta interessant proposta per escriptors en llengua catalana! No vos ho perdeu!

divendres, 13 de novembre del 2009

ERAGON, protagonista avui a LA FUGA DELS LLIBRES

divendres, 13 de novembre del 2009
Hola amics!!! Aquesta nit a LA FUGA DELS LLIBRES parlarem amb la nostra amiga Joana Pol de ERAGON, una novela fantàstica escrita per Christopher Paolini, el primer libre de la saga de El Legado. la seva portada se identifica per un color (blau) així com les seves sequel·les Eldest (identificat per el colorvermell), Brisingr (color negre) i el quart titol (color verd), encara per desvetllar les seves característiques.


El llibre, malgrat el seu gran èxit comercial, ha estat dura i fins i tot agressivament criticat per lectors especialitzats i experimentats en lectures de temàtica similar, acusant-lo sovint de plagi d'altres obres quant a universos, situacions i estereotips. Sovint, l'univers de Alagaësia i els seus habitants és vist com una recreació purament impersonal de la Terra Mitja (de Tolkien). Destaca a més la màgia, un poder que consisteix a pronunciar el nom sagrat i autèntic de cada cosa, idèntic al de "Històries de Terramar", o les moltes paraules inventades que guarden gran semblança amb les de Tolkien i el seu idioma inventat, que, segons els lectors, "són massa" com per a ser considerats mers homenatges. Per altra banda, la pel·lícula, si certament s'allunya notablement del llibre, ha estat també molt criticada (a pesar del seu èxit econòmic), aquesta vegada per la majoria de cinèfils, doncs a més de mostrar unes edificacions i maquillatge massa modest per a una pel·lícula d'aquestes característiques. Aquesta adaptació posseïx una àmplia llista de diferències respecte al llibre (bé que han estat canviades, bé que han estat cessades) respecte a argument i a caracterització. No s'ha confirmat gens de possibles seqüeles, però en el pòster americà, aquesta pel·lícula es declarava com el primer capítol d'una trilogia. Tanmateix el llibre va sortir molt beneficiat ja que tenen previst fer un quart llibre a part dels tres del llegat (que així es diu la triología).

dijous, 12 de novembre del 2009

Les línies de Nazca. Un misteri que estudiarem amb l´investigador CHEMA FONT.

dijous, 12 de novembre del 2009
Qui las va crear? Perquè? Van esser esser d´altres mons? Son pistes d´aterratge? Com fou possible tanta exactitut? Moltes preguntes que continuen sense resposta coherent. Aquesta nit l´investigador CHEMA FONT torna a venir a PIRATES I SIRENES per intentar esbrinar i trobar respostes. Però, sabem exactement què son les aquestes línies?

Les línies de Nazca són uns dibuixos fets a terra situats al desert de Nazca, un altiplà àrid que s'allarga uns 85 km entre les ciutats de Nazca i Palpa, a les Pampes de Jumana, al Perú. Van ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrins, aranyes, micos i sargantanes. Les línies de Nazca només es poden reconéixer com a figures coherents des de l'aire. Encara que se suposa que el poble Nazca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulació sobre les habilitats i les motivacions dels constructors.


Potser la teoria més extravagant fou la del suís Erich Von Daniken, qui va afirmar que les primeres línies havien estat creades per una presència extraterrestre. Posteriorment, els Nazca haurien fet la resta de les línies per tal d'invocar la tornada d'aquests éssers superiors, que haurien vist les línies des del cel estant. És a dir, seria una espècie de pista d'aterratge per indicar-los més exactament el lloc.

De seguidors d'aquesta teoria no n'han faltat, de fet podeu veure el documental "La otra realidad - Las pistas de Nazca" del Dr. Jiménez del Oso. Sovint, els seguidors d'aquestes teories, busquen les relacions entre el fenomen de les línies de Nazca i altres fenòmens com els agroglifs i les pedres d'Ica.

dimecres, 11 de novembre del 2009

PIRATES PIRATS a LA RUTA D´ORIÒ!

dimecres, 11 de novembre del 2009
Hola amics!
Ja hem viscut plegats moltes històries i aventures, però, no se si ja estem prou preparats per sofrir un autèntic abordatge! El meu lloro, en Ploma Verda, m´ha dit que ha sentit parlar a les gavines sobre un vaixell pirata que es passeja per la nostra contrada...Sembla com si ens vigilèssin en la distancia. Nosaltres, per si de cas, hem amagat el sac de doblons i hem posat rumb cap a d´altres terres.

Diuen les males llengues que el vaixell en qüestió es capitanetjat per un tal Xango Sparreg, que conta entre la seva tripulació el ferotge Barbosa Bongosman, el corsari Dany Silver El Largo i la guapa Polisabeth Swan. Actuarem amb cautela, tothom sap del què es capaç el Xango Sparreg...


Tindrà coses interessant que contar-nos? Sap de la vida d´altres pirates famosos del mediterràni? Haurà aconseguit molts tresors? Ho descobrirem plegats aquesta nit en una RUTA D´ORIÒ totalment misteriosa.
I... qui sap! Si es porten bé amb nosaltres tal volta podrem sumar els nostres homes i celebrar-ho tots plegats amb una engolada de ron i musica fins que surti el sol! Ara bé...si la seva finalitat es la traició més bucanera, ho pagarn molt car! No hi haurà misericòrdia. Paraula de capitana.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Fran Fiol, Mister Balears 2009, aquesta nit a EN CODI SECRET

dimarts, 10 de novembre del 2009
Avui vespre rebrem a bord del nostre programa a tot un deu de la bellesa: l´ex-futbolista, model de professió i flamant Mister Balears 2009, Fran Fiol. Amb la amabilitat que el caracteritza, el Mister Balears no dubtarà en sotmetrer-se a les preguntes més inesperades del nostre EN CODI SECRET. Es molt probable que poguem descobrir tots plegats l´altre tresor que guarda en el seu interior Fran Fiol, i que malgrat la dificultat, aquest sigui encara més bell que l´exterior...


FRAN FIOL
Mister Balears 2009

Fran Fiol, un autèntic Rei Neptú a PIRATES I SIRENES
Ha jugat com a futbolista professional en un equip de segona divisió, però ara es el món de la moda el que interessa al nostre atractiu convidat , de fet es vol dedicar de forma completa al món de la moda. Avui passajarà per una passarel·la, i no de moda precisament, la que el convidarà a pujar al nostre vaixell pirata. De ben segur que no serà gens difícil imaginar perquè a part de rei de la bellesa va esser també elegit Mister Elegancia.

Voleu descobrir amb nosaltres com és i què sent un campió com ell? Ens conquistarà? Avui , amics, vos puc assegurar que ni jo ni la meva tripulació posarem resistència!

dilluns, 9 de novembre del 2009

VIKI TAPADA a EL BALL DE LES PLOMES

dilluns, 9 de novembre del 2009
L´escriptora VIKI TAPADA serà la convidada que obrirà aquesta setmana el nostre programa! Havia de venir la setmana passada, però al final no varem tenir programa perquè era festa. Així que avui tornem a rependre el fil del temps i vos convidem a visitar l´entrada d´una miqueta mes abaix a on trobareu tota la informació de la ploma d´aquesta nit. Mirau el post del passat dilluns! Gràcies amics!

Viki Tapada
a
El Ball de les Plomes

Viki Tapada signant llibres.

Dijous i divendres passat a PIRATES

Per un petit problema de blogger, no varem poder penjar a temps els continguts del passat dijous i divendres al nostre blog!

Dijous varem tenir la visita d´una autèntica MEDIUM i VIDENT: ANGÉLICA. Molts foreu els pirates i sirenes que li vareu fer alguna pregunta sobre el futur, però sense cap dubte el mes revelador va esser la seva trajectòria professional i les seves sorprenents prediccions per Balears i concretament, Mallorca.
ANGÉLICA



Divendres la història protagonista a LA FUGA DELS LLIBRES va esser LA VENTAFOCS ( La cenicienta) de la mà de la nostra amiga i col·laboradora Joana Pol . Els seus origens, totes les versions literàries, adaptacions cinematogràfiques i un ventall de curiositats sobre el conte per excel·lència en el que totes les nines han somiat qualque vegada...

LA VENTAFOCS

Scarlett Johanson, una "ventafocs" moderna.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Albert Herranz, el nostre guia per LA RUTA D´ORIÒ

dimecres, 4 de novembre del 2009
Un dimecres més tornem a oferir-vos un apassionant viatge cap a la història! Avui contarem per aquesta tasca amb un convidat molt especial a la secció LA RUTA D´ORIÒ , l´escriptor mallorquí, Albert Herranz Hommer.El nostre convidat va nèixer a Estocolm, Suècia, l´any 1970, però resideix habitualment a Mallorca. Dirigeix la col·lecció "Plaguetes del raval", d'estudis locals. Ha conreat diversos gèneres tan en català com en castellà. Actualment està vinculat a una editorial balear com a traductor. Ha traduit al castellà EL PELÍCANO, del dramaturg suec August Strindberg. Li hem demanat que ens relati algun passatge de la història només per nosaltres i la seva resposta ha estat més que afirmativa, així que fermau-vós el cinturons que aquesta nit emprenem un nou viatge amb un guia excepcional...

ALBERT HERRANZ HOMMER


L´escriptor i traductor, ALBERT HERRANZ HAMMER


En català podreu trobar els títols següents: Les balcàniques (1995), Oikumene (1997) Kibblah (2005) ,en poesia. En narrativa: Starpower (1997), El jugador de triquet (1998), Els llums encisadors (2005) i Incident a Malaco (1999).

En castellà ha publicat el poemaris Manutara (1993) i Geografia interior (1994) i en narrativa Fresas para Tristan Tzara (1997).

A Oikumene, Albert Herranz denuncia:

“Des d'una de les voreres de la nostra mar s'estén

una ampli mur de pedra,

protecció plena d'ignorància que vol enterrar

segles de convivència, d'intercanvi, de lluites entre germans..."

I ens recorda:

"I fa temps que les columnes de Melkart foren superades,

i més enllà d'aquestes terres se trobaren d'altres..."



Finalment, ens proposa treballar tots junts dins la nostra casa comuna:

"I és avui, que gir la meva cara per cantar, cridar-te

oikumene

entre els teus somriures, on nedant, amb el cos turcós,

et record com no ets ara,

neta, blava, pont entre passat i present constant,

camí transitat per les cultures,

lingua franca de totes les races pobladores

i que ara, enginyers i ecònoms,

et volen robar el son i el so."

(Francesc Torres
Professor Titular de Filosofia
Universitat de les Illes Balears)

dimarts, 3 de novembre del 2009

PEDRO PRIETO, un genuí rastrejador de notícies a EN CODI SECRET

dimarts, 3 de novembre del 2009
Si parlem de periodisme, el nostre convidat d´aquets nit n´és un representant amb majúscules. Pedro Prieto porta tota la vida a la recerca i captura de l' essència de les noticies més interessant per els lectors del diari a on escriu, ULTIMA HORA.



Ho sap practicament tot de la gent de la nostra comunitat. Dels personatges més estiuencs, dels famosos més cercats, de les figures més rellevants, però també de moltes persones anònimes que tenen una bona història que contar. Es un fotògraf de l' ànima. Un cercador de vivències. Un mag de la comunicació. Ningú es queda indiferent a l´hora de llegir la pàgina de Pedro Prieto. I sabeu perquè? Perquè ens conta les coses a cau d' orella, com un amic confident. I altres vegades ens sacsetja per despertar la indiferència dels ciutadans, retratant la cara manco amable de la nostra societat. La crua realitat del nostre dia a dia. La màgia de saber dir les coses.
Com deia, Pedro Prieto sap molt dels humans. De la nostra comunitat i fora de les nostres fronteres...però, què sabem nosaltres d´ell? Avui ho desvetllarem a la secció EN CODI SECRET de PIRATES I SIRENES.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Viki Tapada, escriptora de literatura fantàstica, aquesta nit a EL BALL DE LES PLOMES

dilluns, 2 de novembre del 2009
Boneeeees amics i amigues! Després de viure un cap de setmana de Tots Sants ple de tradicions i alguna festa de recent adquisició com la de Halloween, sembla que les aigues tornen a estar més tranquiles per poder començar una nova setmana plena de sorpreses al nostre programa PIRATES I SIRENES! Els que ja formau part habitualment de la nostra tripulació , ja sabreu que aquesta nit la nostra secció estrella EL BALL DE LES PLOMES, ens permetrà conéixer de més a prop a una de les nostres promeses de la literatura fantàstica i d´aventures a la nostra comunitat balear. Parlem de l´escriptora mallorquina,


Viki Tapada

Viki Tapada ,radiant, a devora de la seva obra LÁGRIMAS NEGRAS en una llibreria el dia de la presentació.
Biografia

Això era i no era una nena que va néixer al costat del mar un matí de
novembre, en un illa preciosa, Mallorca. La van anomenar María Victoria, i
a mesura que va anar creixent la seva imaginació, la
curiositat per tot allò que l'envoltava es va anar desbordant, i
com no sabia què fer amb ella, comneçà a dibuixar belles
princeses, sempre solitàries. Van haver de passar molts anys i
experiències.Després de ser mare de tres fills la nostra convidada
va adonar-se que en el seu cap habitaven personatges extraordinaris
desitjosos de sortir a la llum, i va esser llavors, en l'any 2005 quan va
néixer el seu primer fill literari "La meva mare creia en els
contes de fades"
. Tres anys de intensa feina van fer entrega
dels seus fruits donant per resultat dues novel·les més, "Totes som
princeses
" i "Llàgrimes negres". La il·lusió de crear
un món propi l'empeny dia rere dia a plasmar belles històries sobre el
paper. Per això ara mateix pot dir que és feliç, inmesamente feliç, tots els
seus anhels han cobrat vida perquè el lector pugui sentir la presència dels
seus somnis més profunds.

Aquesta nit podrem escoltar el pròleg d´aquesta obra, gràcies a l´acurada dramatització a que hem sotmès el texte de na Viki Tapada. No vos ho perdeu.

divendres, 30 d’octubre del 2009

TERENCE H. WHITE, aquesta nit a LA FUGA DELS LLIBRES.

divendres, 30 d’octubre del 2009
Avui a Pirates i Sirenes el protagonista serà TERENCE WHITE i el seu llibre CAMELOT. Per suposat que parlarem de l´adaptació a l agran pantalla. Merlí és un personatge conegut mundialment!



Sinopsi:
El dia que Berruga arrenca l'espasa de la pedra, es revela al món la seva identitat i la seva destinació: ell és i serà ja per a sempre el rei Artur. El seu idealisme i entusiasme ho impulsaran a la lluita. Coneixerà l'amor en la persona de Ginebra i l'amistat en la de Lancelot, però també coneixerà el desengany i la derrota. Al final el seu únic company serà qui tot l'hi va ensenyar, el mag Merlí.

Terence H. White (Bombai 1906-Pireo 1964) es va formar en Cambridge i va treballar com mestre entre 1930 i 1936. La tendència a l'aïllament i l'entusiasme per l'estudi van caracteritzar la seva personalitat. Després de publicar England Have my Bones(1936), es va apartar de tot i es va dedicar a investigar i escriure. Va viure primer a Irlanda, entre 1939 i 1945, i més tard en la illa de Alderney, fins a 1960. Interès especial van despertar en ell les llegendes artúricas i, així, va realitzar una adaptació en quatre llibres de la Morte d´Arthur de Sir Thomas Mallory, el títol genèric de la qual és The Onze and Future King (1939-1958). Aquesta fué adaptada al seu torn, en 1960, al gènere de la comèdia musical com a Camelot i va constituir un dels majors èxits de Broadway. Camelot és també el títol que se li dóna a Espanya a l'obra de White. Després de la seva mort, es va descobrir el manuscrit del Llibre de Merlín, que completa la sèrie.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Avuia CONTES PER A NO DORMIR: VAMPIRS amb Chema Font

dijous, 29 d’octubre del 2009
Vampirs Mites, llegendes o realitats? Si parlem de Vampirs, parlem irremediablement d´un caramull de històries populars i llegendes, d' obres literàries i cinematogràfiques que han tengut més o menys èxit. Aquesta nit a PIRATES I SIRENES parlarem del origen dels vampirs i de tots els seus subgèneres i variacions que han aparegut al llarg de la història. Els mites i les realitats dels coneguts com a xucla-sang a exàmen aquesta nit a la nostra secció CONTES PER A NO DORMIR. El nostre guia per aquest terrorífic recorregut avui serà l´investigador CHEMA FONT.

Vlad Draculea


Aquest personatge històric, extremadament cruel i violent, apodado "Tepes" pel seu mètode preferit de tortura, el empalament, va esser un voivoda o príncep de Valaquia (avui part de Romania), declarat heroi romanès per lliurar a la regió i a Europa dels otomans. Vlad Tepes va inspirar el personatge protagonista de Drácula en la novel·la de Bram Stoker; però no existeixen registres o documents històrics que ho acusin de beure sang humana encara que sigui una referència obligada al tractar el tema del vampirisme i la seva vida està entreteixida amb el mite del vampir. Els seus crims i excessos suggereixen que podria haver patit algun altre tipus de trastorn psiquiàtrics encara que hi ha qui assenyalen que solament va ser un home desalmado però del seu temps doncs li va tocar enfrontar des de nen uns problemes per als quals era comú en aquesta convulsa època aplicar càstigs i mesures extremes .

Comtessa Elizabeth Bathory

Cridada "La Comtessa Sagnant", va pertànyer a l'alta aristocràcia hongaresa i va viure entre els segles XV i XVI, famosa a Europa per la seva bellesa. Després de quedar vídua en 1604, per a no perdre la seva joventut i hermosura, va practicar la màgia negra i considerant que la sang de donzelles verges la conservarien bella i ufanosa, va assassinar a 650 joves camperoles a qui torturava i dessagnava per a obtenir sang per als seus banys o per a beure-la, fins que l'emperador Matias II i el palatinado la van detenir i la van jutjar, sent condemnada en 1611 a complir cadena perpètua aparedada en les seves estances on va morir en 1614.

Gilles de Rais


Aquest aristòcrata francès del segle XV, que va lluitar en els anys finals de la Guerra dels Cent Anys al costat de Juana d'Arc, buscant en la sang el secret de la pedra filosofal va torturar i va donar mort a uns 300 nens, durant 8 anys, fins que en l'any 1440 va ser capturat, processat i executat.

Peter Kürten


Aquest alemany, més conegut com "El Vampir de Düsseldorf", va iniciar les seves activitats molt jove, torturant i matant a animals. Als cinc anys va intentar ofegar a un company mentre jugaven en una embarcació i als nou anys va preparar un accident en el qual van morir dos nois. Malgrat les seves maneres afables i el seu aspecte imperturbable i malgrat ser considerat pels seus veïns com una persona seriosa, honesta i amable, va ser condemnat per diversos delictes com robatori, assalt o deserció de les seves obligacions militars. El seu primer homicidi, una nena de vuit anys, va tenir lloc en 1913, i al final de la seva vida va ser acusat de nou assassinats i set intents d'assassinat. Va morir sense penedir-se dels seus actes i sense sofrir remordiments per ells. La seva passió per la sang li va fer dir abans de ser guillotinat: "Després que em decapitin, podré escoltar per un moment el so de la meva pròpia sang al córrer pel meu coll. Aquest serà el plaer per a acabar amb tots els plaers". Aquesta història va ser duta al cinema com M, el vampir de Düsseldorf de Fritz Lang (1931), on Peter Lorre feia una magnífica interpretació de l'assassí.
Font: Viquipèdia

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Les Misterioses Taules Menorquines i el Pou de na Patarrà a LA RUTA D´ORIÒ

dimecres, 28 d’octubre del 2009
Aquesta nit possarem rumb cap a la nostra germana illa per intentar esbrinar alguns dels misteris més apassionants de la nostra comunitat. Un viatje guiat per l' historiador PACO ARGENTE, bon amic de la tripulacíó de PIRATES I SIRENES. La secció LA RUTA D´ORIÓ avui ens transportarà cap a les terres màgiques de MENORCA,

Les misterioses Taules menorquines i el misteriòs Pou de na Patarrà


Diuen els prehistoriadores que en cap lloc del món hi ha res de semblant a les 'taules' menorquines, quin misteri, veritat? Avui s'accepta que la 'taula' és un monument essencialment religiós, referit a divinitats i misteris del culte lunar. I és que, a més, són gegants de pedra, com la 'taula del Trepucó' amb més de quatre metres d'altura. A les proximitats del poblat de Torralba hi ha el pou de na Patarrà, també d’època talaiòtica, tot i que actualment no és visitable pel perill que representa. Es tracta d’un gran pou excavat a la roca per tal d’arribar al nivell freàtic, al qual s’hi accedeix mitjançant una escala excavada a la roca. La profunditat del pou és d’uns cinquanta metres.

Com arribar-hi: El poblat es troba uns 8 km al Sud de Ciutadella, per la carretera de Son Saura.




dimarts, 27 d’octubre del 2009

Toni Pastor, Batle de Manacor, avui puja a PIRATES I SIRENES i passa les preguntes de EN CODI SECRET

dimarts, 27 d’octubre del 2009
Avui Toni Pastor pujarà a bord del nostre vaixell volador. Durant uns instants experimentarà la gravidesa zero de les hores més canalles de la nit i la màgia d' un viatje cap a les seves vivències i sentiments més intims. En un moment ple de sinceritat podrem conéixer l´altre caire del conegut polític aprofundint en la persona i no la personalitat, a vegades més distant de la realitat, per les implicacions dels càrrec, el lloc, les circumstàncies i el protocol. Descobrim plegats els anels i els somnis més profunds del convidat en un recorregut per el mapa de les seves vivéncies, a on gràcies a la seva complicitat, habitarem per uns instants plens de màgia.


ANTONI PASTOR I CABRER
a
"EN CODI SECRET"
Vos convidam a fer plegats aquest camí amb el carismàtic batle de Manacor, Antoni Pastor.
 
Design by Pocket
This template is brought to you by : allblogtools.com Blogger Templates