El dispensador de somnis d´IB3 Ràdio

dijous, 29 d’abril de 2010

Una nit plena de històries per no dormir amb Xavi Canyelles.

dijous, 29 d’abril de 2010
Si parlem del Dimoni, de ben segur que molts pensarem amb els de SA POBLA! Però avui vespre el protagonista serà un altre "dimoni". Un més petit, més terrorífic, més misteriós i més intrigant. De quin dimoni parlem? Doncs d' un que costa mirar dos cops seguits. D´un que no ha omplert pàgines d' articles. D' un que malgrat semblar una broma macabra, pot esser que amagui veritats. Heu sentit parlar del "dimonió de Sa Pobla"? O de "sa por de s´albufera"? Anit a CONTES PER A NO DORMIR rebrem a un altre dimonió que disposat a que ningú cluqui els ulls. Al naturalista, investigador, dibuixant i actor Xavi Canyelles que té un esperit molt inquiet i domina a la perfecció molts de camps, entre d´ells, el de saber contar bones històries...

Xavi Canyelles ens conta històries a
CONTES PER A NO DORMIR
En Xavi Canyelles en plena investigació.

Text de Miquel Segura (BRISAS Núm: 269 – 14 Juny 1992)
Nadie sabe qué clase de animal es, ni porqué está en
el Museo de sa Pobla. Muchos se refieren a él como “Es Dimonió”, y Ramón Molina
de Dios, el director, no quiere fijarse en él cuando se encuentra sólo en el
gran salón. Hay quien dice que tan extraña criatura es obra de un taxidermista
demoníaco ¿Es un extraño pez surgido de las fangosas profundidades de
s’Albufera, o estamos ante el resultado de algún conjuro diabólico cuyo origen y
consecuencias no sabremos jamás? Nosotros nos hemos sentido atraídos por el
misterio de su presencia en la sombría sala central del museo local, justo
debajo del retrato de una monja –que coincidencia significativa- murió en olor
de santidad “tras haber sido perseguida terriblemente y horriblemente del
demonio”.

dimarts, 27 d’abril de 2010

Victòria Maldi en CODI SECRET

dimarts, 27 d’abril de 2010
Cantant, presentadora, actriu. Son molts els qualificatius que podríem emprar per parlar d´ella. Guapa, simpàtica, propera,extrovertida i amb una excel·lent veu algunes de les seves grans qualitats personals. Un rostre ben conegut per els illencs de la nostra comunitat, ja que és molt habitual veurer-la a la petita pantalla del nostre televisor. Però aquets dies no es troba entre nosaltres. No. És a la capital per aconseguir un somni, el paper de la seva vida: na Merche al musical CÁNTAME CÓMO PASÓ.

VICTÒRIA MALDI
"EN CODI SECRET"

Victòria Maldi es troba entre les finalistes per fer-se amb el paper principal del musical CÁNTAME CÓMO PASÓ (TVE), na Merche. L' artista viu a Madrid a on es prepara rebent classes de cant i ball per aconseguir-ho. Molta sort!
Anit en acabar els assatjos per la propera gala del programa televisiu, pujarà a bord del nostre programa per sotmetrer-se a un CODI SECRET ben especial. Quasi tant com ella!

dilluns, 26 d’abril de 2010

L' escriptor Tomeu Pinya anit a EL BALL DE LES PLOMES

dilluns, 26 d’abril de 2010
Hola amics! Res millor per començar la setmana que parlar amb un dels nostres autors perquè ens conti una història. Després d´un intens dia de Sant Jordi a on la gran majoría d' escriptors balears han aprofitat per presentar les seves publicaciones més recents, nosaltres anit hem convidat a nen Tomeu Pinya perquè ens parli de la seva segona novel·la, LA VIDA ES MUY DURA, a la nostra secció dels dilluns EL BALL DE LES PLOMES.

Tomeu Pinya a EL BALL DE LES PLOMES

LA VIDA ES MUY DURA

Narra les aventures d'un policia local d'un poble imaginari de la illa de
Mallorca, anomenat Són Panet. La trama transcorre durant les 24 hores d'un
dia qualsevol i en ella sorgeixen un gran nombre de situacions que compliquen la
vida del benèvol i una mica gandúl policia local fins a límits insospitats.
Descobreixi a Matéu, el policia, a Maribel, la seva núvia i ATS del poble, a
Ángela la cambrera del bar, als "habituals", un grup de jubilats i clients fixos
de l'establiment situat en la plaça central i a altres personatges que li
delectaran amb les seves ocurrències i acudits. Contempli fins a quin punt
es poden complicar les coses en un sol dia i rigui amb el desenllaç d'aquesta
novel·la.

divendres, 23 d’abril de 2010

Joana Pol al País de les Meravelles.

divendres, 23 d’abril de 2010
Feliç Sant Jordi! Anit al nostre programa i com ja és habitual, na Joana Pol ens parlarà més que mai de bones històries en la secció LA FUGA DELS LLIBRES. Uns llibres que acaben de sortir del "forns" de les impremtes a fi de omplir de gom a gom les prestatgeríes de totes les llibreríes i que ningú es quedi sense l' exemplar mès sol·licitat del moment. Avui es el dia de Sant Jordi, el dia del Llibre, per excelència i des de Pirates i Sirenes no deixarem l' oportunitat de parlar d' ells ja que ens proporcionen hores i hores de intens debat de ràdio, gràcies a les magnífiques històries que els seus autors ens presenten a les seves fulles. Històries que després serveixen per inspirar als directors de cinema, que agoseradament porten les seves particulars versions, més o menys fidels a l' original. Quin exemple millor que la adaptació de l' obra de Lewis Carroll, Alícia al País de les Meravelles, feta per el director de cinema Tim Burton? Avui en parlarem, entre d´altres coses...

ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES
(Tim Burton)

L' Alicia de Lewis Caroll

Alícia en Terra de Meravelles (títol català de Alice's
Adventures in Wonderland), sovint anomenada Les aventures d'Alícia al país de
les meravelles o Alícia al país de les meravelles, és una obra de literatura
infantil creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles
Lutwidge Dodgson, sota el més conegut pseudònim de Lewis Carroll. El conte
explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba
en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. El conte
és ple d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes
polítics de l'època. La terra de les meravelles juga amb la lògica d'una manera
tan especial que l'obra ha arribat a tenir molta popularitat tant entre els de
xiquets com entre els adults. El llibre està considerat un dels exemples més
característics de la literatura de l'absurd i la seva estructura narrativa ha
estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic. En aquesta obra
apareixen alguns dels personatges més famosos de Carroll, com el Conill Blanc,
el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, els qual han cobrat prou
importància per a ser reconeguts fora del món d'Alícia. Només es conserven 23
còpies de la primera edició del 1865, de les quals 17 pertanyen a diferents
biblioteques i la resta està en mans privades. El llibre té una segona part,
menys coneguda, anomenada A través de l'espill (Through the Looking-Glass, and
What Alice Found There, del 1871). Diverses adaptacions cinematogràfiques
combinen elements d'ambdós llibres.

L'obra ha estat traduïda a nombrosos
idiomes, incloent-hi l'esperanto. El 1998, un exemplar de la primera edició del
llibre va ser venut en subhasta per la suma d'1,5 milions de dòlars,
convertint-se així en el llibre per a infants més car fins aquell moment. La
traducció catalana va ser del poeta Josep Carner l'any 1927, qui va donar-li el
títol 'Alícia en Terra de Meravelles'; actualment es publica per Editorial
Juventud amb il·lustracions de Lola Anglada.

dijous, 22 d’abril de 2010

OPARS. OBJECTES FORA DEL SEU TEMPS amb CHEMA FONT

dijous, 22 d’abril de 2010
De ben segur que heu sentit parlar d' ELLS. Aquest objectes misteriosament extranys que no es sap ben bé perquè han aparegut allà a on ho han fet i sobre tot: cóm és possible que això succeeixi si en aquell temps encara no s´havia inventat una cosa així? Anit a la secció que tan bé presenta el nostre colaborador habitual CHEMA FONT, CONTES PER A NO DORMIR parlarem dels:


OPARS o OOPARTS
OUT-OF-PLACE ARTIFACTS
(OBJECTES FORA DEL SEU TEMPS)
Descobriments impossibles i fora de contexte.



Videos tu.tv

La paraula opars procedeix de les inicials en anglès d'Objectes oposats on no haurien d'estar, on és impossible que estiguin... però estan. Són objectes que desafian a la història, perquè no hi ha explicacion alguna a la seva presència en aquest lloc. Coneguem algun d'ells, començant pels dos mes coneguts: la maquina de Antiquiteria i la pila de Bagdad.

És la sorprenent història dels opars... La maquina de Antiquitera o maquina de Antiquiteria: És un misteriós mecanisme que va ser descobert en les restes d'un naufragi prop de la illa grega de Antiquitera, entre Citera i Creta, i datat en l'any 87 abans de Crist. Es tracta d'un complicadíssim mecanisme de rellotgeria compost per uns 30 engranatges diferencials de bronze que se suposa que va ser construït per a calcular el moviment dels cossos celests. D'acord als estudis inicials portats a terme per Derek Price, historiador de la Universitat de Yale, el dispositiu era una computadora astronòmica capaç de predir les posicions del Sol i la Lluna en el zodíac, encara que estudis posteriors suggereixen que el dispositiu era bastant més "intel·ligent". Emprant tècniques de tomografia lineal, Michael Wright, especialista en enginyeria mecànica del Museu de Ciència de Londres, ha realitzat un nou estudi de l'artefacte. Wright ha trobat evidències que el mecanisme de Antiquitera era capaç de reproduir els moviments del Sol i la Lluna exactament, emprant un model epicíclico ideat per Hiparco, i de planetes com Mercuri i Venus emprant un model eclíptico derivat per Apolonio de Perga. No obstant això se sospita que parteix del mecanisme podria haver-se perdut, i que aquests engranatges extres podrien haver modelat els moviments dels altres tres planetes coneguts en l'època: Mart, Júpiter i Saturn. És a dir, el dispositiu podia haver estat capaç de predir amb un grau més que respectable de certesa les posicions de tots els cossos celests coneguts en l'època. Un artefacte propi del segle XXI.

La famosa pila de Bagdad: és un dels opars mes coneguts. Conservada fins a la guerra de L'Iraq en el museu d'aquesta ciutat, és un petit generador elèctric format per un recipient de fang i una vareta metàl·lica. El seu sorprenent ús ho va descobrir un científic curiós, intrigat per la forma i característiques d'aquest objecte secular. El mapa de Piri Reis, pertanyent a un marí turc del segle XV, anterior al descobriment d'Amèrica i molt anterior al moment que per fi es va traçar el primer mapa fiable del continent. I és que aquest mapa reflecteix la costa sud-americana però a més parteix de l'Antàrtida! (i aquest últim continent gelat va esser descobert segles després). Es conserva en el magatzem del museu Topkapi d'Istanbul.


Les calaveres de cristall. Destaca una d'elles per ser més gran i estar articulada la seva mandíbula.

Calavera de cristall. Un enigma increïble!

Les autèntiques procedeixen de les cultures mayas i asteques i s'han trobat generalment en ruïnes d'aquestes cultures. La major abans citada és anomenada Calavera del Destí i està tallada en cristall pur de quars, amb els prismes de la base i les lents polides dels ulls brillant intensament. El crani, perfectament polit, té un alt grau de duresa (7 sobre 10 en l'escala de Mohs). Això vol dir que només amb la fosa del mineral i amb un motlle, el tallat amb altres pedres de major duresa (per exemple el diamant) o un làser es pot obtenir un resultat semblant. I els mayas no tenien aquesta capacitat tecnològica. Apassionant, veritat?

dimecres, 21 d’abril de 2010

Dracs. Emblemàtics, poderosos i màgics a LA RUTA D´ORIÓ.

dimecres, 21 d’abril de 2010
Hola estimats amics de PIRATES I SIRENES! Després d´unes setmanes a on hem reviscut alguns dels millors moments d´aquesta temporada al programa, avui tornem a la càrrega amb una nova edició de la secció LA RUTA D´ORIÓ. Anit la nostra guia serà la experta en simbología, Pepa Llausás que no dubtarà en posar-se la seva armadura més poderosa per parlar-nos d´unes criatures de llegenda. O no tan de llegenda?


Dracs
La més famosa de les criatures màgiques...?

Què és un drac? Per què sentim passió per ells? Són tan fers com els pinten? Emblemàtics, poderosos, màgics i espirituals, els dracs ens han acompanyat des d'on la memòria ens arriba. Guardians d'un nou ordre representen la prova final de tot heroi que es precii. Però, són només aptes per a esperits avançats, o poden sorprendre't molt a la vora qualsevol nit fosca?


El drac és probablement la més famosa de totes les criatures màgiques, és també de la més difícil d'ocultar. La femella és generalment més gran i agressiva que el mascle, encara que no cal acostar-se a cap dels dos tret que sigui un mag hàbil i experimentat. La sang, la pell, el cor, el fetge i les banyes del drac tenen una taxa elevada de propietats màgiques...

dijous, 1 d’abril de 2010

Anit Marina Miquel ens explica com han tret el rei Pere El Gran de la seva tomba, 850 anys després.

dijous, 1 d’abril de 2010
El rei Pere (II a Barcelona, III a Aragó, fill de Jaume I, vencedor dels francesos a Sicília i Girona) no es va dur cap tresor a la tomba. Ni anell, ni diadema, ni casc amb drac o ratapinyada, ni espasa.

MARINA MIQUEL
Responsable de l' Area de Monuments del Museu d' Història de Catalunya i coordinadora de l' equip d' investigació de les restes del rei Pere El Gran,
a LA RUTA D´ORIÓ

Científics i investigadors analitzen les restes del monarca. Foto: EFE

Les cròniques sembla que eren exactes: expliquen que va ser enterrat en el monestir de Santes Creus l'any 1285 vestit amb hàbit de monjo i embolicat en un sudario de llana fina. La matinada del passat dijous les seves restes van viatjar, custodiats pels Mossos d?Esquadra, fins al Centri de Restauració de Bens Mobles de Catalunya de Valldoreix, on ara reposen, en una habitació aïllada i climatizada. (FONT: El Periódico.com)
 
Design by Pocket
This template is brought to you by : allblogtools.com Blogger Templates