De ben segur que heu sentit parlar d' ELLS. Aquest objectes misteriosament extranys que no es sap ben bé perquè han aparegut allà a on ho han fet i sobre tot: cóm és possible que això succeeixi si en aquell temps encara no s´havia inventat una cosa així? Anit a la secció que tan bé presenta el nostre colaborador habitual CHEMA FONT, CONTES PER A NO DORMIR parlarem dels:
OPARS o OOPARTS
OUT-OF-PLACE ARTIFACTS
(OBJECTES FORA DEL SEU TEMPS)
Descobriments impossibles i fora de contexte.
La paraula opars procedeix de les inicials en anglès d'Objectes oposats on no haurien d'estar, on és impossible que estiguin... però estan. Són objectes que desafian a la història, perquè no hi ha explicacion alguna a la seva presència en aquest lloc. Coneguem algun d'ells, començant pels dos mes coneguts: la maquina de Antiquiteria i la pila de Bagdad.
És la sorprenent història dels opars... La maquina de Antiquitera o maquina de Antiquiteria: És un misteriós mecanisme que va ser descobert en les restes d'un naufragi prop de la illa grega de Antiquitera, entre Citera i Creta, i datat en l'any 87 abans de Crist. Es tracta d'un complicadíssim mecanisme de rellotgeria compost per uns 30 engranatges diferencials de bronze que se suposa que va ser construït per a calcular el moviment dels cossos celests. D'acord als estudis inicials portats a terme per Derek Price, historiador de la Universitat de Yale, el dispositiu era una computadora astronòmica capaç de predir les posicions del Sol i la Lluna en el zodíac, encara que estudis posteriors suggereixen que el dispositiu era bastant més "intel·ligent". Emprant tècniques de tomografia lineal, Michael Wright, especialista en enginyeria mecànica del Museu de Ciència de Londres, ha realitzat un nou estudi de l'artefacte. Wright ha trobat evidències que el mecanisme de Antiquitera era capaç de reproduir els moviments del Sol i la Lluna exactament, emprant un model epicíclico ideat per Hiparco, i de planetes com Mercuri i Venus emprant un model eclíptico derivat per Apolonio de Perga. No obstant això se sospita que parteix del mecanisme podria haver-se perdut, i que aquests engranatges extres podrien haver modelat els moviments dels altres tres planetes coneguts en l'època: Mart, Júpiter i Saturn. És a dir, el dispositiu podia haver estat capaç de predir amb un grau més que respectable de certesa les posicions de tots els cossos celests coneguts en l'època. Un artefacte propi del segle XXI.
La famosa pila de Bagdad: és un dels opars mes coneguts. Conservada fins a la guerra de L'Iraq en el museu d'aquesta ciutat, és un petit generador elèctric format per un recipient de fang i una vareta metàl·lica. El seu sorprenent ús ho va descobrir un científic curiós, intrigat per la forma i característiques d'aquest objecte secular. El mapa de Piri Reis, pertanyent a un marí turc del segle XV, anterior al descobriment d'Amèrica i molt anterior al moment que per fi es va traçar el primer mapa fiable del continent. I és que aquest mapa reflecteix la costa sud-americana però a més parteix de l'Antàrtida! (i aquest últim continent gelat va esser descobert segles després). Es conserva en el magatzem del museu Topkapi d'Istanbul.
Les calaveres de cristall. Destaca una d'elles per ser més gran i estar articulada la seva mandíbula.
És la sorprenent història dels opars... La maquina de Antiquitera o maquina de Antiquiteria: És un misteriós mecanisme que va ser descobert en les restes d'un naufragi prop de la illa grega de Antiquitera, entre Citera i Creta, i datat en l'any 87 abans de Crist. Es tracta d'un complicadíssim mecanisme de rellotgeria compost per uns 30 engranatges diferencials de bronze que se suposa que va ser construït per a calcular el moviment dels cossos celests. D'acord als estudis inicials portats a terme per Derek Price, historiador de la Universitat de Yale, el dispositiu era una computadora astronòmica capaç de predir les posicions del Sol i la Lluna en el zodíac, encara que estudis posteriors suggereixen que el dispositiu era bastant més "intel·ligent". Emprant tècniques de tomografia lineal, Michael Wright, especialista en enginyeria mecànica del Museu de Ciència de Londres, ha realitzat un nou estudi de l'artefacte. Wright ha trobat evidències que el mecanisme de Antiquitera era capaç de reproduir els moviments del Sol i la Lluna exactament, emprant un model epicíclico ideat per Hiparco, i de planetes com Mercuri i Venus emprant un model eclíptico derivat per Apolonio de Perga. No obstant això se sospita que parteix del mecanisme podria haver-se perdut, i que aquests engranatges extres podrien haver modelat els moviments dels altres tres planetes coneguts en l'època: Mart, Júpiter i Saturn. És a dir, el dispositiu podia haver estat capaç de predir amb un grau més que respectable de certesa les posicions de tots els cossos celests coneguts en l'època. Un artefacte propi del segle XXI.
La famosa pila de Bagdad: és un dels opars mes coneguts. Conservada fins a la guerra de L'Iraq en el museu d'aquesta ciutat, és un petit generador elèctric format per un recipient de fang i una vareta metàl·lica. El seu sorprenent ús ho va descobrir un científic curiós, intrigat per la forma i característiques d'aquest objecte secular. El mapa de Piri Reis, pertanyent a un marí turc del segle XV, anterior al descobriment d'Amèrica i molt anterior al moment que per fi es va traçar el primer mapa fiable del continent. I és que aquest mapa reflecteix la costa sud-americana però a més parteix de l'Antàrtida! (i aquest últim continent gelat va esser descobert segles després). Es conserva en el magatzem del museu Topkapi d'Istanbul.
Les calaveres de cristall. Destaca una d'elles per ser més gran i estar articulada la seva mandíbula.
Calavera de cristall. Un enigma increïble!
Les autèntiques procedeixen de les cultures mayas i asteques i s'han trobat generalment en ruïnes d'aquestes cultures. La major abans citada és anomenada Calavera del Destí i està tallada en cristall pur de quars, amb els prismes de la base i les lents polides dels ulls brillant intensament. El crani, perfectament polit, té un alt grau de duresa (7 sobre 10 en l'escala de Mohs). Això vol dir que només amb la fosa del mineral i amb un motlle, el tallat amb altres pedres de major duresa (per exemple el diamant) o un làser es pot obtenir un resultat semblant. I els mayas no tenien aquesta capacitat tecnològica. Apassionant, veritat?
Les autèntiques procedeixen de les cultures mayas i asteques i s'han trobat generalment en ruïnes d'aquestes cultures. La major abans citada és anomenada Calavera del Destí i està tallada en cristall pur de quars, amb els prismes de la base i les lents polides dels ulls brillant intensament. El crani, perfectament polit, té un alt grau de duresa (7 sobre 10 en l'escala de Mohs). Això vol dir que només amb la fosa del mineral i amb un motlle, el tallat amb altres pedres de major duresa (per exemple el diamant) o un làser es pot obtenir un resultat semblant. I els mayas no tenien aquesta capacitat tecnològica. Apassionant, veritat?
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada