Montserrat LLoret Perxachs, l' autora convidada avui a EL BALL DE LES PLOMES

Hola amics! Comença una nova setmana i amb ella la aventura nocturna continua descobrint nou tresors replets de joies interessants com pèr exemple, la nostra convidada d' aquesta nit i els seus relats! Una fina ploma que travessarà les ones radiofòniques per reunir-se amb nosaltres i compartir plegats una estona plena de magia. El seu nom,

Montserrat LLoret Perxachs

Naiade a relatsencatala.com

Montserrat LLoret a la Costa Brava

Com explica molt bé al seu perfil del portal relatsencatala.com, fa temps que escriu, necessita plasmar el que porta dins. També a la nostra convidada li agrada pintar, pel mateix motiu. Pensa que escriure per un mateix no té cap gràcia, per això sempre està en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells. Aquesta nit gaudirem de dos dels seus relats "La Sirena i el Pirata" i "Dolç rostre adolescent" (La seva visió del quadre “La jove de la perla” de Johannes Vermer Presentat al 29e Repte Poètic Visual)

Vaig néixer a Barcelona on visc amb el meu marit i els meus fills,
noi i noia,(ja grandets)

- Tinc orígens familiars a Barcelona,

- A Sant Celoni (el poble on vivien els meus avis) situat a la falda
del Montseny, lloc que encara freqüento i em deixo seduir sempre que
puc per la seva meravellosa natura. En guardo molts bons records.

- També per altre banda tinc família a L’Empordà i la costa Brava.
Concretament vaig molt a Sant Feliu de Guíxols, lloc on he escrit
molts relats i poesies. Entre les seves aigües apareix tot sovint la
inspiració i la meva ment vola per universos de fantasia, on els
protagonistes quasi sempre son sirenes, pirates i mariners fornits.


Conec les Balears, encara que no tan bé com voldria, ja que mi sento
igual que a casa meva i de fet la seva costa és germana de la Costa
Brava. vaig visitar Palma i per sort ho vaig fer de la mà d’un amic
del meu pare que vivia a Palma. En Tolo que aquest era el seu nom, ens
va fer de guia, portant-nos a llocs meravellosos com Valldemosa, i
d’altres.

Escric,i pinto des de ben menuda. Potser hi van influir les bones
estones que vaig passar escoltant els contes que el meu pare tot
sovint m’explicava i aconseguia fer volar tant la meva imaginació que
em semblava que jo mateixa era dins el conte.

Sóc infermera, i en els meus moments lliures em dedico a les meves
passions, entre elles escriure,llegir i pintar.

Com a escriptora, em considero autodidacte, ja que sóc d’aquella
època en que s’estudiava amb Castellà i encara que a casa som
catalanoparlants, escriure no és el mateix.
Però poc a poc me n’he anat sortint i me n’adono que quan més escric
en Català, més paraules oblidades em surten, com si estesin gravades
en el meu subconscient i van brollant, enriquint els meus relats i
poesies.

No vaig publicar res, fins que no vaig trobar la web de
relatsencatalà on m’hi trobo com peix a l’aigua. Aquí ens ajuntem
Catalans de totes les contrades, Illencs Balears, Valencians i fins i
tot algú de la Catalunya nord. És magnífic i enriquidor poder tenir
accés a aquesta varietat de mots i deixos particulars de cada regió.
Crec que això ajuda a no perdre els nostres orígens i recuperar potser
quelcom perdut; a més de agermanar-nos, dialogar, comprendre i
compartir punts de vista.
Gaudeixo molt llegint i comentant companys i el que és més important aprenent.

A hores d’ara (a relatsencatala) porto publicats 130 relats, de tot
tipus de genere.

Alguns lectors m’han demanat poder utilitzar algun relat meu per
activitats varies, entre ells:

- La Silvia Gallego, estudiant de Telecomunicacions a la
Universitat Politècnica de Catalunya va utilitzar-ne algun per
realitzar el seu projecte de final de carrera.

- La Mònica Utjés em va demanar el meu poema “ El pou dels
desitjos perduts” per acompanyar la seva fotografia penjada a flickr,

- També em van publicar un relat a Tribuna Guimerà.

- I van llegir-me alguna poesia al programa “Breus” de Radio
canal Barcelona.