I seguim contant històries a PIRATES I SIRENES...Avui ens remontarem en el passat per conéixer dels llavis de l' historiador i també escriptor mallorquí Gaspar Valero, un dels passatges de la nostra història protagonitzada per el rei en Jaume I de Catalunya i Aragò.
Un guia de luxe aquesta nit a LA RUTA D' ORIÒ,
GASPAR VALERO
Gaspar Valero Martí és un historiador i escriptor mallorquí. Llicenciat en Història per la UIB en 1980. Neix a Palma de Mallorca el 1 de març de 1958. Té una llarga trajectòria com a historiador i escriptor; és a més un gran entusiasta tant de la història de Mallorca, com per les rondalles locals i per personatges històrics com: Ramon Llull, Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera, els reis de la dinastia de la Casa Reial de Mallorca o per en Nuno Sanç, entre altres. Gaspar Valero és especialista en etnologia i el senderisme. Ha realitzat excursions com a guia per la natura de l'illa, principalment per la Tramontana de Mallorca en incomptables ocasions. És membre del Grup Excursionista de Mallorca].
Com historiador ha estat investigant durant anys dins diferents arxius municipals, como el de Sineu, lloc on després publicaria diverses obres en relació amb aquest municipi. De vegades fa rutes històriques amb col·laboracions d'ajuntaments de Mallorca, a gent interessada en la història i on desplega amb profunditat totes les seves ressenyes històriques. Ha participat de ple en la conducció d'un programa de televisió sobre històries de Mallorca amb el conegut artista mallorquí, Raphel Pherrer i emès per una cadena de TV balear durant els anys 2006 i 2007. Fou el fundador de la secció de la secció de Cultura del Grup Excursionista de Mallorca. Des de l'any 1994 és el director de la revista "El Mirall". Habitualment treballa en la coordinació de cultura dels Cursos de Reciclatge de Llengua Catalana i Cultura de les Illes Balears de la Universitat de les Illes Balears. És director de l'empresa Segall Promoció Cultural (des de 1998).
Valero és soci del GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura), de l'OCB (Obra Cultural Balear) i de la Societat Arqueològica Lul·liana.
És l' autor , entre d' altres obres, de "Palma, ciutat de llegenda" (1995) ,"Guia de Bellver" (1995),"La vila de Sineu: Intinerari cultural i patrimonial" co-autor amb Mossèn Bartomeu Mulet i amb il·lustracions de Ricardo Gago (1999), "Guia de Passeig" (1999), "La llarga ruta de l'excursionisme mallorquí" 2001,"Palma, Guía Turística" (2002) ,"Estudios de artes y costumbres populares" (2006)"Monografia històrica sobre: Els 700 anys del mercat de Sineu" (2007) co-autor amb Joan Sastre Balaguer i Mn Bartomeu Mulet, "Possessions de Palma" escrita amb Roberto Fernández .
La conquesta de Mallorca fou ràpida: el 1229 sortí de Salou l'expedició que desembarcà a Santa Ponça. Una victoriosa batalla, dita també de Portopí, obrí als expedicionaris el camí de la capital. El setge durà tres mesos i acabà amb l'assalt general, comandat personalment pel rei. La resta fou una campanya sense gaires dificultats contra els moros de l'interior de l'illa. El rei tornà a Mallorca quan Bernat de Santa Eugènia, el lloctinent que havia deixat a l'illa, l'anà a cercar perquè una munió de sarraïns no sotmesos oferien de rendir-se al rei. En aquesta segona estada, sotmeté Menorca a la condició de tributària (1231). Una tercera vegada encara passà a Mallorca: quan falses notícies arribaren a Catalunya segons les quals el rei de Tunis s'adreçava amb un estol per reconquerir l'illa. Quant a l'illa d'Eivissa, fou conquerida per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, i el seu germà Bernat de Santa Eugènia (1235).
La part positiva de l'obra del rei: les conquestes de Mallorca i de València, el matrimoni del seu fill Pere amb Constança de Sicília, origen de l'expansió mediterrània de Catalunya, l'impuls que donà al comerç i a la política africana, que inicià amb els sobirans del Marroc, de Tunis, de Tremissèn i d'Egipte, la redacció del Llibre del consolat de mar, primer codi de costums marítims, la seva protecció als jueus, les reformes monetàries, amb la introducció del gros de Sant Lluís o de Montpeller, la seva intervenció en el moviment jurídic, molt intens en el seu període, amb figures com Ramon de Penyafort i Vidal de Canyelles, amb l'aparició de compilacions locals, com els Furs de València, i amb la introducció del dret romà, l'estructuració o cristal·lització d'institucions cabdals de caràcter polític o administratiu, com les corts catalanes, i institucions municipals, com el consell de la ciutat de Barcelona, i els progressos de la llengua i la literatura catalanes, amb l'aparició de figures com Ramon Llull, trobadors com Cerverí de Girona, i el mateix monarca, Jaume I, amb el Llibre dels feits, primera gran crònica catalana medieval, escrita o dictada pel rei, en estil autobiogràfic, una de les glòries més altes del Conqueridor. La tradició el presenta com un home d'una gran alçada, bellesa i sensibilitat. Tots els Països Catalans veneren la seva figura com la del plasmador de llur definitiva personalitat.(FONT: Enciclopèdia Catalana)