Això era i no era una nena que va néixer al costat del mar un matí de
novembre, en un illa preciosa, Mallorca. La van anomenar María Victoria, i
a mesura que va anar creixent la seva imaginació, la
curiositat per tot allò que l'envoltava es va anar desbordant, i
com no sabia què fer amb ella, comneçà a dibuixar belles
princeses, sempre solitàries. Van haver de passar molts anys i
experiències.Després de ser mare de tres fills la nostra convidada
va adonar-se que en el seu cap habitaven personatges extraordinaris
desitjosos de sortir a la llum, i va esser llavors, en l'any 2005 quan va
néixer el seu primer fill literari "La meva mare creia en els
contes de fades". Tres anys de intensa feina van fer entrega
dels seus fruits donant per resultat dues novel·les més, "Totes som
princeses" i "Llàgrimes negres". La il·lusió de crear
un món propi l'empeny dia rere dia a plasmar belles històries sobre el
paper. Per això ara mateix pot dir que és feliç, inmesamente feliç, tots els
seus anhels han cobrat vida perquè el lector pugui sentir la presència dels
seus somnis més profunds.
Aquesta nit podrem escoltar el pròleg d´aquesta obra, gràcies a l´acurada dramatització a que hem sotmès el texte de na Viki Tapada. No vos ho perdeu.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada