Josep Villagrasa. Un periodista a la recerca de històries a LA RUTA D´ORIÒ.

Què porta a un periodista fart de redactar sota la dictadura de la informació trepidant ment cruel i immediata a perdre´s pel continent asiàtic? La necessitat de viure Històries. En majúscula. En primera persona. Avui a LA RUTA D´ORIÒ conectarem amb el company, Josep Villagrasa. És per l'India. Però ja ha caminat molt. Molt. Ja ha passat per un grapat de països asiàtics. Nombroses ciutats de noms impossibles i moltes històries que no sempre tenen un final feliç. Càmera en mà, no dubta en capturar efímers instants d' aquesta realitat tant distinta com embruixadora. Anit conectam amb aquest "alterperiodista" a PIRATES I SIRENES. En Josep Villagrasa a sortit a veure món. O millor dit a "viure món" i deixar de banda les nostres estúpides presses occidentals per passar a l' acció, per altra banda, no tant còmode, però de ben segur, més vibrant i rica en matisos...

Josep Villagrasa

Un guia de luxe a LA RUTA D´ORIÒ

Josep Villagrasa, periodista.

“Cada cosa te la seva bellesa, pero no tots poden veure-la” Confucci . En Josep cerca aquesta bellesa en primera persona viatjant per Àsia.

Darrera entrada del seu bloc ALTERPERIODISTA

26 de Gener

Parents

Em llevo d’hora al mati i esmorzo a la terrassa de l’hotel d’Udaipur. El sol s’espolsa la mandra aixecant-se per sobre la silueta del Gran Palau i entenc perque a la guia diuen que em trobo en una de les ciutats mes romantiques de l’India. Pero que voleu? A mi em falta alguna cosa.

Dón neix aquesta soledat que fa que les torrades no tinguin el mateix gust i el chai sembli poc ensucrat? I no tardo un minut en entendre-ho. El cambrer em porta la meva darrera comanda i no em diu res. On es el pal? Aquell ceptre reial que t’oferien gratuitament a tots els Hotels i restaurants de Bundi per espolsar-te tots els micos i macacos que volguessin venir-te a robar el menjar.

Trobo a faltar la companyia dels espontanis de la teulada, d’aquests parents peluts que han aconseguit sobreviure a l’avans del temps per fer-se el seu petit lloc emmig els humans. Micos que a les tardes de Bundi baixaven a desenes des del Palau per invair les primeres terrasses de la ciutat o que a Chittor es menjaven les flors dels jardins del Maharaja. On son? El romanticisme d’Udaipur es nomes pels humans?

Surto de l’hotel i em topo en tres minuts amb mes turistes dels que vaig veure en una setmana a Bundi. I ho entenc. Cada ciutat india te la seva propia rassa de primats dominants. A la ciutat de l’amor, els micos han estat foragitats…