
dimecres, 16 de juny del 2010
Reencarnació i Renaixament. La Roda de la Vida amb LAURA SERRANO

dimarts, 15 de juny del 2010
Manuela de la Vega EN CODI SECRET
dilluns, 14 de juny del 2010
L' olor de les flors" anit a PIRATES I SIRENES
Rocío Abelenda i Carrillo
Rocio Abelenda (Camós, 1973).Llicenciada en periodisme. Ha
treballat en mitjans de comunicació com el Diari de Girona, o el setmanari La
Garrotxa i com a organitzadora d‘esdeveniments i celebracions. La seva afició a
escriure relats ha anat creixent en els darrers anys. Ha participat en un taller
d‘escriptura literària impartit per l‘escriptora Maite Carranza a la Fundació
d‘Estudis Superiors d‘Olot. També li agrada molt llegir i poder comentar llibres
en el Club de Lectura de l‘AMPA de l‘Escola Pla de l‘Ametller de Banyoles.
Anteriorment ha col·laborat amb LA LLUNA EN UN COVE (núm. 13), amb el relat
Dolça amargor.
dijous, 10 de juny del 2010
Mar Monsoriu ens presenta el seu diccionari 2.0 a CONTES PER A NO DORMIR
Mar Monsoriu
CONTRAPORTADA DEL LLIBRE:
“La nueva forma “social” de utilizar Internet conlleva el empleo de toda una terminología que está siendo paulatinamente acuñada. Ya no sirve conocer sólo que es un “blog” o un “wiki”, ahora también es necesario saber que es un “bliki”. Además los usuarios de las redes sociales tipo Facebook hablan de su actividad en los “muros”, “perfiles” o “páginas” incluso a gente que no forma parte de las mismas. Otros, centrados en la plataforma Twitter, publican “tuits”, envían “mensajes directos (DM)” o destacan “hashtag”. Todos utilizan vocablos desconocidos para quien se enfrenta por primera vez a estas tecnologías.”
Por eso, desde mi trabajo como consultora y profesora especializada en el estudio, creación, consolidación, dinamización de redes y medios sociales, fui detectando la necesidad de desarrollar este libro. Se trata del primer diccionario que hay sobre esta materia (tanto en español, como en inglés). En el mismo, he ido recopilando las palabras , aplicaciones y redes sociales más relevantes, definiéndolas de forma que puedan ser comprensibles por cualquiera que se adentre en esta nueva Internet que tanto entusiasma a los usuarios y que tan útil comienza a ser para las empresas, entidades y organismos.
Espero que sea de vuestro interés y, en cualquier caso, quedo a
vuestra disposición.
Saludos y muchas gracias, Mar
Pepa Llausàs ens parla de les vides misterioses d´alguns escriptors a LA RUTA D' ORIÒ
Antoine de Saint-Exúpery i el seu Petit Príncep
Ambdós van desaparéixer, si bé fa pocs anys, l' aviador alemany Horst Rippert, de 88 anys, va reconéixer haver disparat contra l' avió de Saint-Exupéry tot declarant que va saber després que es tractava de l' escriptor francés a qui admirava i llegia...
dimarts, 8 de juny del 2010
José Luís Uribarri EN CODI SECRET
Debuta en Televisió Espanyola en 1958, al presentar-se al concurs de descobriment de nous talents CARAS NUEVAS, que presentava Blanca Álvarez. Després de ser contractat per TVE, aviat es posa enfront de les càmeres. Al llarg de la següent dècada s'aniria consolidant com un dels presentadors més populars de la televisió a Espanya. Un dels seus majors èxits professionals va ser el programa "CESTA Y PUNTOS", un dels primers programes concurs així com el musical APLAUSO, que va dirigir entre 1978 i 1983, i que es va convertir en un autèntic referent de la música d'actualitat en l'època.
Ha estat molt associat a la retransmissió del Festival de la Cançó d'Eurovisió, del que s'ha fet càrrec com comentarista en un gran nombre d'edicions des de 1969 a 2008, en un total de 17 ocasions, sent el comentarista espanyol que més edicions va narrar del festival. En Espanya es van fer molt cèlebres les seves prediccions quant al sentit del vot dels diferents països. Ha fet també algunes incursions en el món del cinema, amb petits papers en pel·lícules com Historias de la Televisión (1965), de José Luis Sáenz d'Heredia, en la qual s'interpretava a si mateix, A 45 revoluciones por minuto(1969), de Pedro Lazaga o El Astronauta (1970), de Javier Aguirre. En 1966 se li va concedir el Premi Ones (Nacionals de Televisió).
Va reaparèixer com tertulià en el programa de La1 de TVE Salvem Eurovisió, emès el 8 de març de 2008. L'espai va ser presentat per Raffaella Carrà, on es decidia el representant d'Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió de 2008, el guanyador de la qual va ser Rodolfo Chikilicuatre. Poc després va ser menjo convidat en la gal·la especial "Dansin Chiki Chiki", emesa el 29 d'abril de 2008, on s'escollien a les tres acompanyants de Rodolfo Chikilicuatre, representant espanyol d'Eurovisió 2008.
Va fer gala de la seva posició davant aquest, que per res era positiva i optimista. Uribarri va demostrar al llarg del programa la seva rotunda oposició, a pesar del tremend i contundent èxit mediàtic de Rodolfo. Dies abans a l'actuació de Rodolfo, Uribarri va reconèixer l'èxit de Rodolfo, davant l'emoció d'aquest. En l'any 2009 va ser triat com jurat per a la preselecció eurovisiva espanyola d'aquest any, "Eurovision: El Retorno", presentada per Alaska i Miguel Serrano. Pel compromís que va adquirir per a ser també jurat oficial del propi festival de Eurovision al maig de 2009, Uribarri no va poder encarregar-se de comentar el festival en aquesta edició tal com era el seu desig. Enguany a tornat a ser triat comentarista per l'edició de 2010, recolçant a Daniel Diges en tot moment i essent testimoni de luxe de com en Jimmy Jump reventàva l' actuació d' Espanya!
dilluns, 7 de juny del 2010
Antonia Tur a EL BALL DE LES PLOMES
2009). Aquesta és la seva primera incursió en el gènere narratiu.
dimarts, 1 de juny del 2010
Carmen Cordón en CODI SECRET
dilluns, 31 de maig del 2010
Laura Serrano i "EL COMPROMISO CON LA LUZ" a El Ball de les Plomes
Laura Serrano, puja a bord del nostre vaixell per descobrir-nos el llegat del seu pare Gregorio Serrano García,
Existen tal vez héroes que a través del sufrimiento llegan a ser invulnerables, invencibles, ¿se puede atravesar el Infierno y salir vivo? Todas estas cuestiones son tratadas en el mundo filosófico de Gregorio, que canta en medio de horizontes paisajísticos que recorre tanto en época de paz, como en época de guerra. Su canto es interno y se exterioriza en una voz poética que se mimetiza a veces con el viento, con la llanura, con el agua helada de la alberca. Él, es un hombre que canta y al cantar abre las puertas de ese lado mistérico, en Gregorio hay ¿un ateo que presiente a Dios?, ¿un agnóstico que trata de descifrar el lenguaje de los infinitos? Un buscador de la Luz, a través del enfrentamiento con la muerte y lucha donde
resuena un violín del músico que nunca pudo ser.
Al conocer su poesía y encontrar su diario he comprendido el valor de la valentía y la humildad de algunos seres que nunca fueron reconocidos, ni nombrados, ni siquiera descubiertos. Yo quisiera que esto no sucediera con él, por ello fue posible que un extraño día yo encontrase su diario siendo ya mayor con mi nombre escrito en la solapa. Mi nombre garabateado de niña, sin saber que algún día siendo mayor, ese diario era un legado para mí, y contenía un mensaje que yo habría de sacar a la luz, pues él ya no existiría, él se había ido en 1990 a cantar a otros espacios su voz de vanguardista, de cosmonauta que no aspira a tumbas interplanetarias, sino a fundirse con la llanura y brotar como semilla con su corazón en flor. Para mí es un honor que estos escritos se conozcan, que su canto vibre y resuene en la poesía de nuestro tiempo, para que siga esta rueda infinita o para salir de la rueda y que no se repita más. Por lo que puede ayudar a esclarecer las mentes de los que no vivieron ese Compromiso con la luz tiempo, para aquellos que juzgan, para los que guardan rencor. Para los que siguen creyendo que existe un enemigo, en alguna parte, que es siempre nosotros mismos. Para que la consciencia despierte en ese compromiso real, sólido, inamovible, con la luz, que no es otra cosa que Amor. Puro Amor.
LAURA SERRANO
dimecres, 26 de maig del 2010
Edward Murphy i les seves lleis a LA RUTA D'ORIÓ amb Pepa Llausás
LA LLEI DE MURPHY
Sabies que Edward Murphy va ser un personatge real que va morir en 1990? Es tractava d'un enginyer aeroespacial el zel del qual en el seu treball va dur als responsables del programa a ampliar les seves mires amb la finalitat de valorar qualsevol possibilitat d'error. Vols saber més?
L'any 1949, George E. Nichols, a la bàse aèria d'Edwards, a Califòrnia, mentre realitzava el projecte MX981 de la força aèria, va escoltar dir al capità i enginyer Ed Murphy, en un d'aquells moments de frustració que un sent, quan les coses no surten bé, sobretot si 'error l'ha comès un altre: "Si hi ha alguna manera de fer les coses malament, ho farà". Nichols va batejar aquesta evidència amb el nom de "llei de Murphy". Amb el temps aquesta premissa es convertí en la més esmentada pels treballadors de la NASA com a manera d'evitar l'inevitable. Dues setmanes més tard, aquesta llei va passar a formar part del vocabulari tecnològic bàsic, quan el coronel Stapp en una conferència de premsa la va fer destacar com a excel·lent rècord de seguretat en l'aterratge, per la ferma convicció dels treballadors en la llei. Temps més tard, el tècnic californià en cine i teatre Arthur Bloch va decidir recollir i publicar un compendi d'una bona quantitat de màximes que podien formar part d'una variant o d'un paral·lelisme amb a llei de Murphy i amb les quals convivim quotidianament. Aquestes eren, són, veritats populars que no es fonamenten en cap principi físic o matemàtic, però que formen part de la realitat domèstica.
dimarts, 25 de maig del 2010
El cuiner Koldo Royo en CODI SECRET
dilluns, 24 de maig del 2010
Ostres, quins ous! de Begoña García a EL BALL DE LES PLOMES
Si mai no havíeu vist els productes gastronòmics catalans amb aquests ulls, ara és el moment de fer-ho. I és que trobar l’eròtica de la carxofa, dels fideus o dels melindros és fàcil i divertit, i amb Ostres, quins ous!
Pot ser altament gratificant per a la vida sexual. Begoña García, cuinera en l’erotisme periodístic, presenta un llibre ple de receptes, consells i dites amb molt d’humor i ingredients per impressionar al convidat més exigent.
Hi ha qui diu que som el que mengem. Doncs si és així, els catalans som uns calents de cap a peus! I és que els aliments que utilitzem en la nostra cuina tradicional no tant sols són bons i saludables... també són molt eròtics! D’això ha deixat constància el llenguatge popular, que els ha transformat en símbols i metàfores per parlar de temes sexuals amb total llibertat. Quin vincle hi ha entre una cigala i una botifarra? I entre uns ous i uns pebrots? I entre una figa i un conill? Cadascuna d’aquestes parelles de mots ha servit per parlar amb naturalitat d’un mateix producte d’un altra naturalesa... més carnal! Són, senzillament, sinònims populars de paraules que ens resulten fins i tot difícils de pronunciar: el penis, els testicles, la vulva...
Ostres, quins ous! a mig camí del llibre d’humor il·lustrat, llibre eròtic i de cuina, recull els productes més eròtics de la cuina catalana. Organitzat per entrants, primers, segons i postres, el llibre ofereix consells pràctics des de quina és la millor manera de triar les llonganisses, explica què vol dir «patata calenta» i ofereix magnífics suggeriments de com preparar una carn d’olla alternativa. Tot amanit amb molt d’humor i acompanyat de divertides il·lustracions.
divendres, 21 de maig del 2010
El Mite de la Fi del Món amb Joana Pol a LA FUGA DELS LLIBRES
dijous, 20 de maig del 2010
Històries de Bruixes a CONTES PER A NO DORMIR amb Chema Font
"Històries de Bruixes"
a CONTES PER A NO DORMIR
amb Chema Font
















