TETÉ DELGADO, una sirena rockera a EN CODI SECRET!

Natural d´un poblet galleg, Porriño, qui li havia de dir a n´aquesta actriu polifacètica de 44 anys que seria un dels rostres més coneguts de la petita i gran pantalla del nostre pais? Gran amant de la interpretació, va saltar a la fama per la seva participació a la sèrie de tv, El Súper, des de llavors no ha parat de fer cinema, televisió i molt de teatre. Es habitual veurer-la riure i somriure (una de les seves grans qualitats) a molts de programes de tv que no dubten en convidar-la perquè saben que sempre és una aposta segura. El que molta gent no sap es la seva gran afició al rock que l' ha portada a montar el seus propis grups de musica. Primer va esser Teté y los Supremos, un grup de rock&roll-soul, que va deixar còrrer per anar a probar fortuna a Madrid. Després d' assolir una sòlida carrera en el món de la interpetació, ara s' ha marcat nous objectius: fer realitat el seu somni amb la creació de la nova banda Teté y los Ciclones amb qui té un repertori de rock dels 50 amb pinzellades de swing i rhythm'n'blues i amb qui té clar que vol triomfar en el terreny musical!

TETÉ DELGADO

una sirena del rockabilly

"EN CODI SECRET"

TETÉ DELGADO amb la seva banda TETÉ Y LOS CICLONES

Meravellosa la seva interpretació a la pel·lícula GORDOS de Daniel Sánchez Arévalo. Actualment compagina l' obra de teatre El pisito, que interpreta juntament a Pepe Viyuela i Asunción Balaguer, amb la seva formació de rock & roll Teté y los Ciclones amb qui està recorreguent Espanya per donar-se a conéixer! Però, ho sabem tot d´ella? Quins secrets amaga TETÉ DELGADO? Descobrirem que és que la posa sempre de tan bon humor? Les respostes anit al programa!

Javier Antoine Terrisse, un vampir modern a EL BALL DE LES PLOMES

Bon dilluns a tots! Tornem a "contraatacar" a PIRATES I SIRENES avui amb una secció literària francament divertida i molt interessant. Un cop més convidem a un autor amb l' objectiu de coneixer-lo més a fons, a la seva obra i el perquè del seu lifemotiv! Avui solcarem el cel balear per anar a l' encontre del nostre convidat que no dubta en escriure un manual perfectament detallat de com convertir-se en un vampir del segle XXI. Per si us ve de gust!

JAVIER ANTOINE TERRISSE

"Manual del Vampiro Moderno"

a EL BALL DE LES PLOMES

Realment és possible tornar-se un d'ells? Com fer-lo llavors? On tenen el seu estatge els vampirs? Què mengen en realitat? Es poden enamorar i practicar sexe? Què els repel·leix? Seria possible connectar-se amb vampirs de debò? Com i on fer-lo? Doncs, si després d'aquestes preguntes la ment encara contínua buscant les respostes a aquestes endevinalles, potser aquesta proposta literària sigui de gran ajuda per a buscar les respostes adequades, o almenys passar una bona estona llegint-ho!

Javier Antoine Terrisse

Pepe Arcade i Angel Costa. El Poder de la Cultura de Club.

Hola amics i tripulant de PIRATES I SIRENES! Aquesta nit ens treurem la son a ritme de bona musica electrònica! I feta a casa. Parlem de dos grans i reconeguts musics de la nostra comunitat, dj' s i compositors ben coneguts en les nits balears i fora de les nostres fronteres,

CULTURA DE CLUB, ELS ORÍGENS

amb

Pepe Arcade i Ángel Costa

PEPE ARCADE

Jove productor de Palma de Mallorca que actualment treballa per a segells com: Malo Records, Upfront Records, Audecks Records, Soundfate, My Little Cat Records, The Wireless Marionettes Label, Zoopi Records i Irdial Music. Definit com un productor eclèctic, Pepe Arcade sens dubte té la seva propia senya d'identitat la qual li ha ajudat a afermar-se dintre del circuit de productors nacionals gràcies al suport d'artistes ja consagrats com Aitor Ronda i Isaac Indart. El seu treball en el segell balear Irdial Music a ajudat que Palma de Mallorca sigui considerada una pedrera d'excel·lents productors del país i dia a dia creixin nous segells en la illa. Els seus directes estan caracteritzats per la dinàmica a l'hora d'utilitzar els fx i el joc de les seves barreges, sorpreses i contundència asseguren diversió en la pista de ball.

ÀNGEL COSTA

Sens dubte la ment mes inquieta del panorama electrònic balear. No solament mai es queda estancat en una sola tendència sinó que li agrada explorar tot nou tipus de so existent. El seu estil varia depenent del públic però sempre entre els paràmetres dels diferents estils que toca (Minimal i techno) i la seva indubtable filosofia tecnoide. Els seus sets es caracteritzen pel seu dinamisme i varietat ajudat de les seves inseparables Xone 92 (Allen & Heath), la seva Final Scratch, Ableton live i la seva C-Loops de Xarxa Sound. Ha estat resident o ha actuat en les principals sales i esdeveniments de la illa mallorquina (BCM, Plató, Pacha Palma, Cala Vinyes, Gallery, Sala Fonica, Menta, Fogueró i un llarg ect.) sense deixar de costat els seus sets en la peninsula o alguns clubs fora de les nostres fronteres Spunny (Sabadell), La Real (Oviedo), Octopus (Pontevedra), Velvet Rooms (Londres), Emotion (Madrid), Coppelia (Madrid), Club Q (Zurich), The Room (Madrid), THC (Murcia) entre d´altres. Actualment actua i dirigeix un dels clubs mes importants de la illa, Gothic. Té altres dues residències a Palma, una en Garito Cafè (mensual) i altra en Fonica. A tot això cal sumar-li les seves assídues sessions en Txitxarro (Bilbao) en les seves festes de minimal i techno. La seva entrada en el món de la producció es fa cada vegada mes imminent al trobar-se, per fi, preparat per a això.

Lurdes Costa. l' alcaldessa d' Eivissa avui en CODI SECRET de Pirates i Sirenes

Aquesta nit la alcaldessa d 'Eivissa , Lurdes Costa puja a bord del nostre vaixell per sotmetrer-se al CODI SECRET! Quins secrets amaga la batlessa de Vila? Què pensa de la vida i la mort? Cóm es compagina el treball i la família? Quins misteris ens revelarà de l' Eivissa més màgica i medieval? Aquesta nit tendrem les respostes a,

Lurdes Costa, alcaldessa d' Eivissa

EN CODI SECRET

Pau Faner i "El cant de l' alosa" a EL BALL DE LES PLOMES

L'escriptor de Ciutadella Pau Faner ha estat guardonat fa pocs dies amb un dels Premis Crítica de la revista Serra d'Or. Faner ha rebut el premi per la seva última obra, "El cant de l'alosa" en la categoria de narració. En aquest llibre, Faner reviu la seva infància a través del personatge de Joan, un nen de 10 anys en 25 narracions curtes. Avui pujarà a bord del nostre vaixell per compartir amb nosaltres les seves paraules plenes de màgia.

PAU FANER

a

"El Ball de les Plomes"

Pau Faner i Coll (Ciutadella de Menorca, 1949) és un pintor, escriptor i professor d'ensenyament secundari espanyol. Té una extensa obra en prosa, que comprèn gèneres diversos. Ha aconseguit arribar a tot tipus de públic lector i ha estat guardonat amb nombrosos premis, tant en català com en espanyol. El seu estil destaca pel ritme viu, on desplega una gran tècnica, amb records del realisme màgic i un context entre mític i costumista (que en ocasions recorda a la ciència ficció). Com pintor, ha exposat la seva obra a Barcelona, Madrid i Nova York.

EL CANT DE L' ALOSA

Resum

A través de vint-i-cinc relats que acaben configurant una mena de novela fragmentària. Aquesta obra ens presenta el món meravellós de la minyonia d''un infant orat a la Ciutadella dels anys cinquanta, on els motoristes de vegades tenien ales i les botigueres mandroses podien convertir-se en àngels encisadors. De descobriment en descobriment, en Joan -el fillet que protagonitza i narra totes les històries- va fent-se el seu espai i la seva idea de la vida, assistit tothora per en Marcel, que s''assembla a sant Vit, i per la seva adorada Adelaida.

Balieri Estudio, el camí cap a l' animació a LA RUTA D´ORIÓ

Benvinguts amics de Pirates i Sirenes a una nova aventura "animada"! Anit rebrem la visita a bord del vaixell de l' ànima mater de BALIERI ESTUDIO, Renato Roldán. Ell serà el nostre guia per aquesta particular LA RUTA D´ORIÒ que ens portarà a conéixer tots els secrets del món de la animació digital. De fet BALIERI ESTUDIO està d' enhorabona ja que en el recent Saló del Còmic han presentat el seu nou i ambiciós projecte: LORNA Un treball que arriba després del seu exitós primer curtmetratge realitzat per Daniel Montero, J.R. Pou i el propi Renato Roldán, inspirad en la historia de Peter Pan i la música de Nena Daconte "En que estrella estarás".

RENATO ROLDÁN (BALIERI ESTUDIOS)

i el dur camí d' un còmic cap a l' animació a

LA RUTA D´ORIÓ

L' equip de Renato Roldán està treballant en la versió animada del còmics del gran dibuixant

ALFONSO AZPIRI

Alfonso Azpiri va néixer abrigallat per pàgines de la revista Trinca en 1970. La fantasia i la ciència ficció van ser els seus primers treballs, però poc després va descobrir el que seria la seva veritable especialitat, en la qual desenvoluparia el seu estil més característic i que li faria famós poc després: el còmic eròtic.

A mitjan els 70, i a una edat molt primerenca, ja dibuixava històries per a adults en revistes italianes. Abans de complir la seva primera dècada d'edat ja havia combinat aquests dos estils en un i creat l'obra que li faria famós mundialment: Lorna (i el seu robot lascivo) Al llarg dels anys, Lorna evolucionaria cap a un tipus d'heroïna menys eròtica i més aventurera, mentre que el seu company aniria canviant la seva orientació sexual, però la seva fama no deixaria d'augmentar. Les Torres Negres no serà la seva última aventura.

L'adolescència d'Alfonso en els anys 80 va coincidir amb l'explosió dels jocs d'ordinador en el nostre país. Alfonso, a més d'enganxar-se amb molts dels jocs, va treballar creant portades per a més de 200 jocs, i com il·lustrador gairebé en exclusiva de la mítica revesteixi MicroManía. Aquests treballs els compaginava amb dibuixos d'acudits eròtics i històries menjo Bethelem Steele para la revesteixi Penthouse, de la qual, com molts altres adolescents, era seguidor. Com bona estrella, Alfonso havia de donar un gir radical a la seva carrera, i a punt de complir la vintena, crea la sèrie principal del suplement infantil del diari "El País": MOT. Aquest monstre simpàtic acabaria de captar a un gran sector del públic que encara no coneixia la seva obra, i passaria a ser universalment conegut a Espanya i Europa. Va ser al voltant d'aquesta època quan els súper-poders d'Alfonso es van manifestar.

Així, amb la seva nova capacitat de deformar l'espai-temps, Alfonso crea una bombolla invisible en l'interior de la qual els dies terrestres duren molt més que per a la resta dels humans. Això li permet treballar en cinema, televisió, dibuixos animats, àlbums, il·lustració de llibres, disseny, portafolios, jurats de festivals de cinema de ciència ficció, salons del còmic, tocar el piano, tenir tres filles i relaxar-se en les cafeteries del centre de Madrid amb el seu cafè i el seu cigarret.

Renato acompanyat de Alfonso Azpiri en el Saló del Còmic d' enguany

L' inclasificable i gran PEDRO RUIZ anit pasa el CODI SECRET de Pirates i Sirenes!

La seva nova obra de teatre ja és tot un èxit, ESCÁNDALO EN PALACIO. Escrita, dirigida i presentada per l' inclasificable convidat d´avui vespre, no deixa indiferent a ningú. El gran PEDRO RUIZ no dubta en pujar al nostre vaixell màgic per contestar les inseperades preguntes del nostre CODI SECRET.L'obra de teatre que molt aviat podrem veure als escenàris de l' Auditòrium de Palma es diu ESCÁNDALO EN PALACIO.

PEDRO RUIZ

"EN CODI SECRET"

Bernard Mathieu, un home madur, i Paola d'Angio, una bellíssima ex model i presentadora que ronda els trenta anys, són el President i la primera dama d'un país sense identificar. Van Ser gravats per les camares de seguretat en una situació intima i dilatada càrrega sexual.

L'emissió d'aquestes imatges per la televisió produïx un brutal impacte en l'opinió pública que obliga a Bernard a prendre la decisió de dimitir. En l'hora i mitja que va des de l'emissió de les imatges fins al discurs de dimissió del President Bernard i Paola, en una estada luxosa contigua al despatx presidencial, discuteixen, recorden, riuen, busquen solucions. Descobrixen secrets, corrupcions, intimitats... Rememoren situacions divertides, fan plans, s' autoparodian, somien i sofrixen.

Les pantalles d'Internet, la televisió, la ràdio i les videoconferències faciliten presències exteriors que dibuixen la pressió i la seva acorralamient públic, emocional i familiar. El to és d'alta comèdia satítica i reveladora. Són solament dos éssers humans atrapats per la seva posició, ambicions i l'assetjament dels altres. L'humor, la tendresa, l'escàndol i les revelacions són els condiments de l'obra. L'opinió publica resta atònita. I ells? El President solament té una sortida: dimitir. Però? Molts al llegir la sipnosi pensaran que l'obra es basa en la història d'amor de la model Carla Bruni i el president francès Nicolas Sarkozy, però el propi Pedro Ruiz (director i actor protagonista de l'obra) ho ha negat en una entrevista...Casualitat doncs?

Castresana i el seu blog aventurer a EL BALL DE LES PLOMES

El nostre convidat d´aquesta nit a PIRATES I SIRENES és en Juan Carlos Castresana i treballa com fotògraf. Està especialitzat en fotografia social i viatges i també ha fet coses en interiorisme i arquitectura. Sol realitzar viatges amb l'únic objectiu de treure bones fotografies, viatja en solitari, però mai es sent sol ja que sempre es coneix a gent interessant al llarg del camí a recórrer. Acaba de tornar d´un apassionant viatje per l' Àsia que la portat a recòrrer bona part del continent. Totes les seves experiències les ha anat explicant als lectors a través del seu blog que ha publicat el diari EL MUNDO.ES. Avui vespre serà el nostre convidat a la secció EL BALL DE LES PLOMES per explicar-nos el final de la seva gran aventura.

JUAN CARLOS CASTRESANA

ENS CONTA EL FINAL DE LA SEVA AVENTURA A "EL BALL DE LES PLOMES"

Ajuntant-se amb la gent local sòl acabar descobrint llocs paradisíacs que no veuria si fora com turista. Sota el lema "on fossis fes el que veiessis" intenta integrar-se al màxim en cadascun dels llocs que visita.

Una nit plena de històries per no dormir amb Xavi Canyelles.

Si parlem del Dimoni, de ben segur que molts pensarem amb els de SA POBLA! Però avui vespre el protagonista serà un altre "dimoni". Un més petit, més terrorífic, més misteriós i més intrigant. De quin dimoni parlem? Doncs d' un que costa mirar dos cops seguits. D´un que no ha omplert pàgines d' articles. D' un que malgrat semblar una broma macabra, pot esser que amagui veritats. Heu sentit parlar del "dimonió de Sa Pobla"? O de "sa por de s´albufera"? Anit a CONTES PER A NO DORMIR rebrem a un altre dimonió que disposat a que ningú cluqui els ulls. Al naturalista, investigador, dibuixant i actor Xavi Canyelles que té un esperit molt inquiet i domina a la perfecció molts de camps, entre d´ells, el de saber contar bones històries...

Xavi Canyelles ens conta històries a

CONTES PER A NO DORMIR

En Xavi Canyelles en plena investigació.

Text de Miquel Segura (BRISAS Núm: 269 – 14 Juny 1992)

Nadie sabe qué clase de animal es, ni porqué está en
el Museo de sa Pobla. Muchos se refieren a él como “Es Dimonió”, y Ramón Molina
de Dios, el director, no quiere fijarse en él cuando se encuentra sólo en el
gran salón. Hay quien dice que tan extraña criatura es obra de un taxidermista
demoníaco ¿Es un extraño pez surgido de las fangosas profundidades de
s’Albufera, o estamos ante el resultado de algún conjuro diabólico cuyo origen y
consecuencias no sabremos jamás? Nosotros nos hemos sentido atraídos por el
misterio de su presencia en la sombría sala central del museo local, justo
debajo del retrato de una monja –que coincidencia significativa- murió en olor
de santidad “tras haber sido perseguida terriblemente y horriblemente del
demonio”.

Victòria Maldi en CODI SECRET

Cantant, presentadora, actriu. Son molts els qualificatius que podríem emprar per parlar d´ella. Guapa, simpàtica, propera,extrovertida i amb una excel·lent veu algunes de les seves grans qualitats personals. Un rostre ben conegut per els illencs de la nostra comunitat, ja que és molt habitual veurer-la a la petita pantalla del nostre televisor. Però aquets dies no es troba entre nosaltres. No. És a la capital per aconseguir un somni, el paper de la seva vida: na Merche al musical CÁNTAME CÓMO PASÓ.

VICTÒRIA MALDI

"EN CODI SECRET"

Victòria Maldi es troba entre les finalistes per fer-se amb el paper principal del musical CÁNTAME CÓMO PASÓ (TVE), na Merche. L' artista viu a Madrid a on es prepara rebent classes de cant i ball per aconseguir-ho. Molta sort!

Anit en acabar els assatjos per la propera gala del programa televisiu, pujarà a bord del nostre programa per sotmetrer-se a un CODI SECRET ben especial. Quasi tant com ella!

L' escriptor Tomeu Pinya anit a EL BALL DE LES PLOMES

Hola amics! Res millor per començar la setmana que parlar amb un dels nostres autors perquè ens conti una història. Després d´un intens dia de Sant Jordi a on la gran majoría d' escriptors balears han aprofitat per presentar les seves publicaciones més recents, nosaltres anit hem convidat a nen Tomeu Pinya perquè ens parli de la seva segona novel·la, LA VIDA ES MUY DURA, a la nostra secció dels dilluns EL BALL DE LES PLOMES.

Tomeu Pinya a EL BALL DE LES PLOMES

LA VIDA ES MUY DURA

Narra les aventures d'un policia local d'un poble imaginari de la illa de
Mallorca, anomenat Són Panet. La trama transcorre durant les 24 hores d'un
dia qualsevol i en ella sorgeixen un gran nombre de situacions que compliquen la
vida del benèvol i una mica gandúl policia local fins a límits insospitats.
Descobreixi a Matéu, el policia, a Maribel, la seva núvia i ATS del poble, a
Ángela la cambrera del bar, als "habituals", un grup de jubilats i clients fixos
de l'establiment situat en la plaça central i a altres personatges que li
delectaran amb les seves ocurrències i acudits. Contempli fins a quin punt
es poden complicar les coses en un sol dia i rigui amb el desenllaç d'aquesta
novel·la.

Joana Pol al País de les Meravelles.

Feliç Sant Jordi! Anit al nostre programa i com ja és habitual, na Joana Pol ens parlarà més que mai de bones històries en la secció LA FUGA DELS LLIBRES. Uns llibres que acaben de sortir del "forns" de les impremtes a fi de omplir de gom a gom les prestatgeríes de totes les llibreríes i que ningú es quedi sense l' exemplar mès sol·licitat del moment. Avui es el dia de Sant Jordi, el dia del Llibre, per excelència i des de Pirates i Sirenes no deixarem l' oportunitat de parlar d' ells ja que ens proporcionen hores i hores de intens debat de ràdio, gràcies a les magnífiques històries que els seus autors ens presenten a les seves fulles. Històries que després serveixen per inspirar als directors de cinema, que agoseradament porten les seves particulars versions, més o menys fidels a l' original. Quin exemple millor que la adaptació de l' obra de Lewis Carroll, Alícia al País de les Meravelles, feta per el director de cinema Tim Burton? Avui en parlarem, entre d´altres coses...

ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES

(Tim Burton)

L' Alicia de Lewis Caroll

Alícia en Terra de Meravelles (títol català de Alice's
Adventures in Wonderland), sovint anomenada Les aventures d'Alícia al país de
les meravelles o Alícia al país de les meravelles, és una obra de literatura
infantil creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles
Lutwidge Dodgson, sota el més conegut pseudònim de Lewis Carroll. El conte
explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba
en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. El conte
és ple d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes
polítics de l'època. La terra de les meravelles juga amb la lògica d'una manera
tan especial que l'obra ha arribat a tenir molta popularitat tant entre els de
xiquets com entre els adults. El llibre està considerat un dels exemples més
característics de la literatura de l'absurd i la seva estructura narrativa ha
estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic. En aquesta obra
apareixen alguns dels personatges més famosos de Carroll, com el Conill Blanc,
el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, els qual han cobrat prou
importància per a ser reconeguts fora del món d'Alícia. Només es conserven 23
còpies de la primera edició del 1865, de les quals 17 pertanyen a diferents
biblioteques i la resta està en mans privades. El llibre té una segona part,
menys coneguda, anomenada A través de l'espill (Through the Looking-Glass, and
What Alice Found There, del 1871). Diverses adaptacions cinematogràfiques
combinen elements d'ambdós llibres.

L'obra ha estat traduïda a nombrosos
idiomes, incloent-hi l'esperanto. El 1998, un exemplar de la primera edició del
llibre va ser venut en subhasta per la suma d'1,5 milions de dòlars,
convertint-se així en el llibre per a infants més car fins aquell moment. La
traducció catalana va ser del poeta Josep Carner l'any 1927, qui va donar-li el
títol 'Alícia en Terra de Meravelles'; actualment es publica per Editorial
Juventud amb il·lustracions de Lola Anglada.

OPARS. OBJECTES FORA DEL SEU TEMPS amb CHEMA FONT

De ben segur que heu sentit parlar d' ELLS. Aquest objectes misteriosament extranys que no es sap ben bé perquè han aparegut allà a on ho han fet i sobre tot: cóm és possible que això succeeixi si en aquell temps encara no s´havia inventat una cosa així? Anit a la secció que tan bé presenta el nostre colaborador habitual CHEMA FONT, CONTES PER A NO DORMIR parlarem dels:

OPARS o OOPARTS

OUT-OF-PLACE ARTIFACTS

(OBJECTES FORA DEL SEU TEMPS)

Descobriments impossibles i fora de contexte.

La paraula opars procedeix de les inicials en anglès d'Objectes oposats on no haurien d'estar, on és impossible que estiguin... però estan. Són objectes que desafian a la història, perquè no hi ha explicacion alguna a la seva presència en aquest lloc. Coneguem algun d'ells, començant pels dos mes coneguts: la maquina de Antiquiteria i la pila de Bagdad.

És la sorprenent història dels opars... La maquina de Antiquitera o maquina de Antiquiteria: És un misteriós mecanisme que va ser descobert en les restes d'un naufragi prop de la illa grega de Antiquitera, entre Citera i Creta, i datat en l'any 87 abans de Crist. Es tracta d'un complicadíssim mecanisme de rellotgeria compost per uns 30 engranatges diferencials de bronze que se suposa que va ser construït per a calcular el moviment dels cossos celests. D'acord als estudis inicials portats a terme per Derek Price, historiador de la Universitat de Yale, el dispositiu era una computadora astronòmica capaç de predir les posicions del Sol i la Lluna en el zodíac, encara que estudis posteriors suggereixen que el dispositiu era bastant més "intel·ligent". Emprant tècniques de tomografia lineal, Michael Wright, especialista en enginyeria mecànica del Museu de Ciència de Londres, ha realitzat un nou estudi de l'artefacte. Wright ha trobat evidències que el mecanisme de Antiquitera era capaç de reproduir els moviments del Sol i la Lluna exactament, emprant un model epicíclico ideat per Hiparco, i de planetes com Mercuri i Venus emprant un model eclíptico derivat per Apolonio de Perga. No obstant això se sospita que parteix del mecanisme podria haver-se perdut, i que aquests engranatges extres podrien haver modelat els moviments dels altres tres planetes coneguts en l'època: Mart, Júpiter i Saturn. És a dir, el dispositiu podia haver estat capaç de predir amb un grau més que respectable de certesa les posicions de tots els cossos celests coneguts en l'època. Un artefacte propi del segle XXI.

La famosa pila de Bagdad: és un dels opars mes coneguts. Conservada fins a la guerra de L'Iraq en el museu d'aquesta ciutat, és un petit generador elèctric format per un recipient de fang i una vareta metàl·lica. El seu sorprenent ús ho va descobrir un científic curiós, intrigat per la forma i característiques d'aquest objecte secular. El mapa de Piri Reis, pertanyent a un marí turc del segle XV, anterior al descobriment d'Amèrica i molt anterior al moment que per fi es va traçar el primer mapa fiable del continent. I és que aquest mapa reflecteix la costa sud-americana però a més parteix de l'Antàrtida! (i aquest últim continent gelat va esser descobert segles després). Es conserva en el magatzem del museu Topkapi d'Istanbul.


Les calaveres de cristall. Destaca una d'elles per ser més gran i estar articulada la seva mandíbula.

Calavera de cristall. Un enigma increïble!

Les autèntiques procedeixen de les cultures mayas i asteques i s'han trobat generalment en ruïnes d'aquestes cultures. La major abans citada és anomenada Calavera del Destí i està tallada en cristall pur de quars, amb els prismes de la base i les lents polides dels ulls brillant intensament. El crani, perfectament polit, té un alt grau de duresa (7 sobre 10 en l'escala de Mohs). Això vol dir que només amb la fosa del mineral i amb un motlle, el tallat amb altres pedres de major duresa (per exemple el diamant) o un làser es pot obtenir un resultat semblant. I els mayas no tenien aquesta capacitat tecnològica. Apassionant, veritat?

Dracs. Emblemàtics, poderosos i màgics a LA RUTA D´ORIÓ.

Hola estimats amics de PIRATES I SIRENES! Després d´unes setmanes a on hem reviscut alguns dels millors moments d´aquesta temporada al programa, avui tornem a la càrrega amb una nova edició de la secció LA RUTA D´ORIÓ. Anit la nostra guia serà la experta en simbología, Pepa Llausás que no dubtarà en posar-se la seva armadura més poderosa per parlar-nos d´unes criatures de llegenda. O no tan de llegenda?

Dracs

La més famosa de les criatures màgiques...?

Què és un drac? Per què sentim passió per ells? Són tan fers com els pinten? Emblemàtics, poderosos, màgics i espirituals, els dracs ens han acompanyat des d'on la memòria ens arriba. Guardians d'un nou ordre representen la prova final de tot heroi que es precii. Però, són només aptes per a esperits avançats, o poden sorprendre't molt a la vora qualsevol nit fosca?

El drac és probablement la més famosa de totes les criatures màgiques, és també de la més difícil d'ocultar. La femella és generalment més gran i agressiva que el mascle, encara que no cal acostar-se a cap dels dos tret que sigui un mag hàbil i experimentat. La sang, la pell, el cor, el fetge i les banyes del drac tenen una taxa elevada de propietats màgiques...

Anit Marina Miquel ens explica com han tret el rei Pere El Gran de la seva tomba, 850 anys després.

El rei Pere (II a Barcelona, III a Aragó, fill de Jaume I, vencedor dels francesos a Sicília i Girona) no es va dur cap tresor a la tomba. Ni anell, ni diadema, ni casc amb drac o ratapinyada, ni espasa.

MARINA MIQUEL

Responsable de l' Area de Monuments del Museu d' Història de Catalunya i coordinadora de l' equip d' investigació de les restes del rei Pere El Gran,

a LA RUTA D´ORIÓ

Científics i investigadors analitzen les restes del monarca. Foto: EFE

Les cròniques sembla que eren exactes: expliquen que va ser enterrat en el monestir de Santes Creus l'any 1285 vestit amb hàbit de monjo i embolicat en un sudario de llana fina. La matinada del passat dijous les seves restes van viatjar, custodiats pels Mossos d?Esquadra, fins al Centri de Restauració de Bens Mobles de Catalunya de Valldoreix, on ara reposen, en una habitació aïllada i climatizada. (FONT: El Periódico.com)