Pirates i Sirenes

El moviment Slow amb ALBERTO FRAILE a CONTES PER A NO DORMIR

2010-06-24T23:45:00.005+02:00

Hola amics! Avui vespre relantirem la velocitat habitual del nostre programa per aconseguir el ritme més adequat per comprendre que el més important a la vida no és arribar a la meta , si no, gaudir del viatge. Per entendre una cosa tan simple hi ha un moviment mundial promogut per una part de la població mundial que se n'ha adonat de que viure a un ritme tan vertiginós i trepidant no porta res de bo ja que, ens perdem tantes coses pel camí! Per això anit vos proposem un viatge tranquil, acompasat i molt interessant per descobrir...

El moviment "Slow" amb

ALBERTO FRAILE

revista Namaste

Acerca de Namaste (Font: Revista Namaste)

La web revistanamaste.com nace de la revista Namaste, una publicación especializada en ecología, crecimiento personal y movimientos sociales que se edita en Baleares.

El proyecto está formado por un grupo de profesionales de la comunicación, dirigido por Alberto D. Fraile Oliver.

La revista viene a cubrir dos bloques temáticos principales. Por una parte el reto al que se enfrenta nuestra sociedad de pasar de una economía dependiente del petróleo a una economía sostenible y limpia. Desde las páginas de Namaste se facilita información y recursos para familiarizarse con esta situación. En este aspecto los temas principales son: bioconstrucción, energías renovables, transporte sostenible, permacultura, agricultura ecológica, acciones para frenar el cambio climático, autosuficiencia…

El otro bloque temático tiene que ver con el creciente nivel del estrés y ansiedad que afecta a nuestra sociedad. Desde las páginas de nuestra revista facilitamos información y recursos para acceder a técnicas, practicas y filosofías que permitan encontrar el equilibrio en medio del ritmo frenético que nos rodea. Los temas relacionados con este bloque son: alimentación sana y natural, ejercicio físico, contacto con la naturaleza, terapias alternativas, salud integral, técnicas orientales, meditación…

Para abordar este compromiso utilizamos un enfoque holístico (holos=totalidad). Es decir contemplamos la realidad como una totalidad. Por ello tratamos de proporcionar contenidos enfocados a las diferentes áreas de interés de cualquier persona: físico, emocional, mental y espiritual.

El nou batlle d’Inca, Rafel Torres, dimarts a EN CODI SECRET

2010-06-22T19:43:00.004+02:00

Benvolguts amics, anit puja a bord del nostre espai nocturn el nou batlle de la ciutat d’Inca, Rafel Torres, a la secció “En codi secret” que es desvetlla com a persona i no com a polític.

El Batlle d' Inca, Rafel Torres

EN CODI SECRET

Després de cursar els tres primers cursos de la carrera de Dret a la Universitat de les Illes Balears, va començar a fer feina a l’empresa Camper on ha estat durant 22 anys ocupant diferents càrrecs de responsabilitat en diversos departaments.

En la seva vessant política, Rafel Torres, es va afiliar al Partit Popular amb 18 anys, des dels 22 anys ha ocupat càrrecs com ara president de Noves Generacions o president de la Junta Local des de 2005. Actualment, és vicepresident executiu del PP a les Illes Balears.

L’any 1995 va entrar com a regidor municipal per primera vegada, càrrec que ha ocupat de forma ininterrompuda fins el 2010. Ha gestionant de forma successiva les àrees de Participació Ciutadana, d’Esports, de Joventut, d’Habitatge i d’Interior. A més, també ha estat durant dues legislatures tinent de batlle i coordinador general de Regidories.

Pirates i sirenes presenta La vertadera i sorprenent història del ratolí Pérez de Cristina Herreros

2010-06-22T19:40:00.002+02:00

Al programa Pirates i Sirenes d’IB3 Ràdio, presentat i dirigit per Sandra Llabrés, de dilluns es compta amb un caire molt infantil a la secció “El ball de les plomes”, ja que es té l’honor d’entrevistar l’autora del llibre La vertadera i sorprenent història del ratolí Pérez, Cristina Herreros.

Ana Cristina Herreros

EL BALL DE LES PLOMES

“Què fa el Ratolí Pérez amb les dents que recull a la nit? Saps on viu? Per què es diu així? Sabies que en altres països qui s’ocupa d’aquesta feina és una formiga o una fada? En aquest llibre il·lustrat hi trobaràs la resposta a totes aquestes preguntes. I a alguna altra que no et fas, també. Seran moltes les coses importants que descobriràs en aquest llibre. Sobretot: que el veritable regal que aquest ratolí et deixa amagat a sota del coixí no són els diners ni la joguina, sinó…”

Ana Cristina Herreros és filòloga i especialista en literatura tradicional, compagina el seu treball com editora amb el seu ofici de narradora (amb el nom d’Ana Griott) a biblioteques, teatres, presons, cafès, escoles o parcs des del 1992. També ha publicat Cuentos populares del Mediterráneo i Libro de Monstruos españoles, obra premiada pel Ministeri de Cultura com el Millor llibre editat en la categoria de Llibres infantils i Juvenils de 2008.

Els Miralls amb CHEMA FONT a Contes per a no dormir

2010-06-17T13:01:00.002+02:00

Bon dia! I avui a CONTES PER A NO DORMIR de Pirates i Sirenes, el nostre amic investigador Chema Font ens parlarà dels MIRALLS! Ja sabeu... la màgia dels miralls, els costums, les llegendes, aparicions i esperits, història, en un programa a on podeu fer de tot, manco dormir-vos!

ELS MIRALLS
a
CONTES PER A NO DORMIR

Els miralls han estat objecte de tot tipus de supersticions al llarg de la història. Trencar un mirall porta 7 anys de mala sort, recordeu? Es diu que el mirall és el reflexa de l’ànima de la persona, trencar el mirall suposa trencar l’ànima. Per això els vampirs no es reflexen en un mirall perquè no tenen ànima.

HISTÒRIA

Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egípcia, grega, etrusca i romana. S'elaboraven sempre amb metall brunyit, generalment cobre, plata o bronze, a aquest procés se'l coneix pel nom de plateig. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinàriament amb gravats o relleus mitològics al revers (els romans no tenien gravats, però sí relleus). D'aquests espills es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueològics. Durant l'alta Edat Mitjana l'ús del mirall era estrany, fins que en el s. XIII s'inventà la fabricació dels de vidre i de cristall de roca sobre llàmina metàl·lica, sense deixar-se de construir els de només metall fins el s. XVIII. El mirall, com a moble d'habitació o cambra, comença amb el s. XVI, car tot i que durant els dos segles anteriors es citen alguns exemplars històrics no era molt conegut i el seu ús era poc corrent. En aquest segle es presenta com a marc elegant i peu artístic i ocupa un lloc distingit al saló com a objecte mobible i de dimensions reduïdes. Cap al s. XVII les fàbriques venecianes arriben a construir espills de gran mida i d'ençà serveixen com a objectes singularment decoratius en salons, en què ocupan un lloc destacat. Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa de plata o alumini depositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui més durader.

Reencarnació i Renaixament. La Roda de la Vida amb LAURA SERRANO

2010-06-16T12:23:00.005+02:00

Pensau que podem viure més d´una vida? Realment la nostra ànima o esperit es recorpora tantes vegades facin falta fins evolucionar i corregir errors? La qualitat de la nostra reencarnació ve determinada pel Karma? Perquè les regresions ens poden aportar dades reals de llocs que no coneixem? Créis en la reencarnació con els hinduistes o renaixament com els budistes? De totes aquestes apassionants qüestions parlarem anit a PIRATES I SIRENES a LA RUTA D´ORIÒ amb Laura Serrano, terapeuta alternativa.

Vivim més d´una vida?

Triam cóm, quan i on renaixem?

Quantes vegades tornem i perquè?

La Ruta de la nostra vida a LA RUTA D´ORIÒ

La Roda de la Vida (Pintura Budista)

Amb Laura Serrano parlarem de cóm tenim la nostra història marcada per els aconteixaments que viu la nostra ànima. Patrons familiars, espai entre vies, 9 mesos d´embaràs, primers anys de vida, sanar malaties, i moltes qüestions interessants anit al programa.

Manuela de la Vega EN CODI SECRET

2010-06-15T15:06:00.007+02:00

Aquesta nit compartirem una bona vetllada amb la nostra convidada al CODI SECRET. Entregada a la causa dels malalts renals, ja que ella mateixa és trasplantada, presideix des de fa 11 anys l' associació per la lluita contra las malalties renals, ALCER. Dóna d' empenta i coratjosa, la major de 12 germans, la convidada d'anit treballa durament per la causa que afecta a moltes persones al nostre país i conscienciar així a la població de la necessitat de fer-se donants d'òrgans ja que és "regalar vida". La seva darrera fita: aconseguir que més de 150 persones ballin en una Flashmob al Parc de la Mar anomenada: DONAR ÓRGANOS ES REGALAR VIDA. Una moderna iniciativa que a acaparat tots els mitjans de comunicació per la seva divertida forma de cridar l' atenció sobre aquest important assumpte: la donació.

MANUELA DE LA VEGA

(Presidenta d' ALCER a Balears)

"En Codi Secret"

Manuela de la Vega es una persona plena de vitalitat que compagina a la perfecció les seves tasques al capdavant de ALCER com també la presidència de l'Associació de Persones amb Diabetis de les Illes Balears amb altres com de comentarista i tertuliana a programes de ràdio y televisió. A Mallorca és molt coneguda a l' àmbit social i cultural per la seva implicació en accions de caire social i que repercuteixen en la salut de les persones que com ella han patit una disfunció renal. Aquesta nit puja a bord del nostre vaixell, per parlar-nos de la vida, de la familia, dels amics, i de tot allò que és realment important per una persona lluitadora com ella, i que a més empra les seves energies per ajudar al demés.

L' olor de les flors" anit a PIRATES I SIRENES

2010-06-14T16:15:00.004+02:00

Bon dia seguidors de PIRATES I SIRENES! Aquesta nit us convidem a viatjar de bell nou a bord del nostre vaixell màgic per volar plegats fins a Girona, allà avui coneixarem a la nostra convidada a la secció EL BALL DE LES PLOMES:

Rocío Abelenda i Carrillo

ens presenta el seu relat

"L' olor de les flors"

Rocio Abelenda (Camós, 1973).Llicenciada en periodisme. Ha
treballat en mitjans de comunicació com el Diari de Girona, o el setmanari La
Garrotxa i com a organitzadora d‘esdeveniments i celebracions. La seva afició a
escriure relats ha anat creixent en els darrers anys. Ha participat en un taller
d‘escriptura literària impartit per l‘escriptora Maite Carranza a la Fundació
d‘Estudis Superiors d‘Olot. També li agrada molt llegir i poder comentar llibres
en el Club de Lectura de l‘AMPA de l‘Escola Pla de l‘Ametller de Banyoles.
Anteriorment ha col·laborat amb LA LLUNA EN UN COVE (núm. 13), amb el relat
Dolça amargor.

Mar Monsoriu ens presenta el seu diccionari 2.0 a CONTES PER A NO DORMIR

2010-06-10T12:02:00.005+02:00

Hola amics! Què? Encara ens embullem a l' hora de navegar en les xarxes socials? No sabem el significat de nous termes? No acabam d'entendre el funcionament de certes eines de la web? Totes les preguntes (o quasi totes) ja tenen resposta gràcies a la convidada d´aquesta nit a la secció CONTES PER A NO DORMIR,

MAR MONSORIU

ens presenta el seu

DICCIONARIO WEB 2.0

Mar Monsoriu

CONTRAPORTADA DEL LLIBRE:

“La nueva forma “social” de utilizar Internet conlleva el empleo de toda una terminología que está siendo paulatinamente acuñada. Ya no sirve conocer sólo que es un “blog” o un “wiki”, ahora también es necesario saber que es un “bliki”. Además los usuarios de las redes sociales tipo Facebook hablan de su actividad en los “muros”, “perfiles” o “páginas” incluso a gente que no forma parte de las mismas. Otros, centrados en la plataforma Twitter, publican “tuits”, envían “mensajes directos (DM)” o destacan “hashtag”. Todos utilizan vocablos desconocidos para quien se enfrenta por primera vez a estas tecnologías.”

Por eso, desde mi trabajo como consultora y profesora especializada en el estudio, creación, consolidación, dinamización de redes y medios sociales, fui detectando la necesidad de desarrollar este libro. Se trata del primer diccionario que hay sobre esta materia (tanto en español, como en inglés). En el mismo, he ido recopilando las palabras , aplicaciones y redes sociales más relevantes, definiéndolas de forma que puedan ser comprensibles por cualquiera que se adentre en esta nueva Internet que tanto entusiasma a los usuarios y que tan útil comienza a ser para las empresas, entidades y organismos.

Espero que sea de vuestro interés y, en cualquier caso, quedo a
vuestra disposición.

Saludos y muchas gracias, Mar

Pepa Llausàs ens parla de les vides misterioses d´alguns escriptors a LA RUTA D' ORIÒ

2010-06-10T11:48:00.004+02:00

Boneeeees. Ahir a la nit la nostra bona amiga Pepa Llausás, experta en simbología, històries de la història i enigmes de tots els temps, ens va parlar dels misteris que rodejan la vida d´alguns escriptors de fama mundial com Antoine de Saint-Exupéry, Arthur Conan Doyle, o Agatha Cristhie, entre d´altres. Vides tan apassionants com alguns dels seus personatges, inclús alguns comparteixen finals semblants als protagonistes dels seus llibres. Misteris sense resoldre o coincidències místiques?

Antoine de Saint-Exúpery i el seu Petit Príncep

Ambdós van desaparéixer, si bé fa pocs anys, l' aviador alemany Horst Rippert, de 88 anys, va reconéixer haver disparat contra l' avió de Saint-Exupéry tot declarant que va saber després que es tractava de l' escriptor francés a qui admirava i llegia...

José Luís Uribarri EN CODI SECRET

2010-06-08T12:48:00.007+02:00

Presentador, carismàtic, encisador, proper, professional, entranyable, simpàtic, crític, familiar, precís, eurovisiu, comunicador, inconfundible, veterà...Son molts els qualificatius que podem emprar per descriurer-lo! Però de ben segur que amb tan sols pronunciar el seu nom tothom sap perfectament de qui parlem:

José Luís Uribarri

un gran comunicador

a PIRATES I SIRENES

Uribarri "EN CODI SECRET"

Debuta en Televisió Espanyola en 1958, al presentar-se al concurs de descobriment de nous talents CARAS NUEVAS, que presentava Blanca Álvarez. Després de ser contractat per TVE, aviat es posa enfront de les càmeres. Al llarg de la següent dècada s'aniria consolidant com un dels presentadors més populars de la televisió a Espanya. Un dels seus majors èxits professionals va ser el programa "CESTA Y PUNTOS", un dels primers programes concurs així com el musical APLAUSO, que va dirigir entre 1978 i 1983, i que es va convertir en un autèntic referent de la música d'actualitat en l'època.

Ha estat molt associat a la retransmissió del Festival de la Cançó d'Eurovisió, del que s'ha fet càrrec com comentarista en un gran nombre d'edicions des de 1969 a 2008, en un total de 17 ocasions, sent el comentarista espanyol que més edicions va narrar del festival. En Espanya es van fer molt cèlebres les seves prediccions quant al sentit del vot dels diferents països. Ha fet també algunes incursions en el món del cinema, amb petits papers en pel·lícules com Historias de la Televisión (1965), de José Luis Sáenz d'Heredia, en la qual s'interpretava a si mateix, A 45 revoluciones por minuto(1969), de Pedro Lazaga o El Astronauta (1970), de Javier Aguirre. En 1966 se li va concedir el Premi Ones (Nacionals de Televisió).

Va reaparèixer com tertulià en el programa de La1 de TVE Salvem Eurovisió, emès el 8 de març de 2008. L'espai va ser presentat per Raffaella Carrà, on es decidia el representant d'Espanya en el Festival de la Cançó d'Eurovisió de 2008, el guanyador de la qual va ser Rodolfo Chikilicuatre. Poc després va ser menjo convidat en la gal·la especial "Dansin Chiki Chiki", emesa el 29 d'abril de 2008, on s'escollien a les tres acompanyants de Rodolfo Chikilicuatre, representant espanyol d'Eurovisió 2008.

Va fer gala de la seva posició davant aquest, que per res era positiva i optimista. Uribarri va demostrar al llarg del programa la seva rotunda oposició, a pesar del tremend i contundent èxit mediàtic de Rodolfo. Dies abans a l'actuació de Rodolfo, Uribarri va reconèixer l'èxit de Rodolfo, davant l'emoció d'aquest. En l'any 2009 va ser triat com jurat per a la preselecció eurovisiva espanyola d'aquest any, "Eurovision: El Retorno", presentada per Alaska i Miguel Serrano. Pel compromís que va adquirir per a ser també jurat oficial del propi festival de Eurovision al maig de 2009, Uribarri no va poder encarregar-se de comentar el festival en aquesta edició tal com era el seu desig. Enguany a tornat a ser triat comentarista per l'edició de 2010, recolçant a Daniel Diges en tot moment i essent testimoni de luxe de com en Jimmy Jump reventàva l' actuació d' Espanya!

Antonia Tur a EL BALL DE LES PLOMES

2010-06-07T16:32:00.005+02:00

Bon principi de setmana! En el programa d´anit us presentem a la autora ANTÒNIA TUR, que no dubta en pujar a bord del nostre màgic vaixell per compartir plegats la seva novel·la a la secció EL BALL DE LES PLOMES.

Antònia Tur

(Palma, 1958), s’ha dedicat a la docència i ha treballat en diversos àmbits pedagògics.Actualment és directora d’un col·legi públic i presidenta d’ADIPMA. És coautora del libre Programa de conducta social (Palma 2007). Ha col·laborat en diverses revistes com Bellpuig i Pissarra,coordina la revista escolar S’Auba.com des de l’any 2000. Com a autora literària ha estrenat la comèdia S’Embut (Artà 2009) i les obres de teatre infantil Na Jerònia i la llata (Capdepera 2005), Cinc Cèntims d’història (Capdepera2007) i La bona opció (Capdepera
2009). Aquesta és la seva primera incursió en el gènere narratiu.

"Llúcia enlluernada"

de Antonia Tur

“EN EL PRINCIPI ERA EL VERB I EL VERB ERA DÉU. I el verb es va fer carn”. Ha de tornar enrere. Ha de repassar el mot verb amb el bolígraf una altra vegada, i una altra, fins que queda una paraula ennegrida, fosca, que destaca damunt el paper blanc, sobretot en comparació de la resta. De vegades hi ha coses que val més no contar. Però, i si es tracta de la teva família, dels teus amics, de la gent que més estimes? Tampoc. Llúcia, la protagonista d’aquesta novel·la thriller duu una vida aparentment harmoniosa, feliç i tranquil·la a Ciutat en els anys noranta, però oculta una part de la seva existència a tothom. La seva angoixa creix quan una desgràcia l’engoleix dins un remolí que acabarà canviant el seu destí.

Carmen Cordón en CODI SECRET

2010-06-01T11:45:00.003+02:00

La periodista CARMEN CORDÓN, filla de l' empresari Publio Cordón, víctima dels GRAPO serà anit la nostra convidada al programa. Després de l' èxit del llibre publicat amb l' editorial Planeta "História de un secuestro", en part per contar la "seva veritat" i donar-la a conéixer al món i en part com a teràpia per asimilar els dramàtics aconteixaments ens els quals es va veure implicada ella i tota la seva familia, la periodista continúa engrescant-se en nombrosos projectes que avui ens revetllarà al nostre programa. I ja que puja a bord del nostre vaixell, gustosament contestarà les preguntes del CODI SECRET.

CARMEN CORDÓN

"EN CODI SECRET"

Carmen Cordón amb el seu llibre.

Laura Serrano i "EL COMPROMISO CON LA LUZ" a El Ball de les Plomes

2010-05-31T12:48:00.004+02:00

Salutacions i bona setmana a tots els pirates i sirenes que ens acompanyen nit rere nit a IB3 Ràdio! Un plaer informar que aquest vespre tendrem entre nosaltres a una sirena ben especial, amb un llegat ben especial: EL COMPROMISO CON LA LUZ. Tot un seguit de pensaments, sentiments i vivències que el seu pare militar va anotar en un diari i que reflecteixen el seu dia a dia en temps de guerra i pau i que un dia, ja de gran, ella va trobar amb el seu nom escrit.
Laura Serrano, puja a bord del nostre vaixell per descobrir-nos el llegat del seu pare Gregorio Serrano García,

"El Compromiso con la Luz" de Laura Serrano

a EL BALL DE LES PLOMES

Portada del llibre que recull el diari del seu pare.

Existen tal vez héroes que a través del sufrimiento llegan a ser invulnerables, invencibles, ¿se puede atravesar el Infierno y salir vivo? Todas estas cuestiones son tratadas en el mundo filosófico de Gregorio, que canta en medio de horizontes paisajísticos que recorre tanto en época de paz, como en época de guerra. Su canto es interno y se exterioriza en una voz poética que se mimetiza a veces con el viento, con la llanura, con el agua helada de la alberca. Él, es un hombre que canta y al cantar abre las puertas de ese lado mistérico, en Gregorio hay ¿un ateo que presiente a Dios?, ¿un agnóstico que trata de descifrar el lenguaje de los infinitos? Un buscador de la Luz, a través del enfrentamiento con la muerte y lucha donde
resuena un violín del músico que nunca pudo ser.

Al conocer su poesía y encontrar su diario he comprendido el valor de la valentía y la humildad de algunos seres que nunca fueron reconocidos, ni nombrados, ni siquiera descubiertos. Yo quisiera que esto no sucediera con él, por ello fue posible que un extraño día yo encontrase su diario siendo ya mayor con mi nombre escrito en la solapa. Mi nombre garabateado de niña, sin saber que algún día siendo mayor, ese diario era un legado para mí, y contenía un mensaje que yo habría de sacar a la luz, pues él ya no existiría, él se había ido en 1990 a cantar a otros espacios su voz de vanguardista, de cosmonauta que no aspira a tumbas interplanetarias, sino a fundirse con la llanura y brotar como semilla con su corazón en flor. Para mí es un honor que estos escritos se conozcan, que su canto vibre y resuene en la poesía de nuestro tiempo, para que siga esta rueda infinita o para salir de la rueda y que no se repita más. Por lo que puede ayudar a esclarecer las mentes de los que no vivieron ese Compromiso con la luz tiempo, para aquellos que juzgan, para los que guardan rencor. Para los que siguen creyendo que existe un enemigo, en alguna parte, que es siempre nosotros mismos. Para que la consciencia despierte en ese compromiso real, sólido, inamovible, con la luz, que no es otra cosa que Amor. Puro Amor.

LAURA SERRANO

Edward Murphy i les seves lleis a LA RUTA D'ORIÓ amb Pepa Llausás

2010-05-26T11:13:00.005+02:00

Segons la gran llei del màxim desastre de Murphy si una cosa ha d’anar malament, segurament anirà malament o pitjor del que estava previst.La torrada sempre cau pel costat de la mantega. Els aparcaments apareixen quan ja no els necessites. Si pot trencar-se caurà. Si pot ocórrer, ocorrerà. Quan estàs fent tard per arribar a una cita, o bé hi ha molt trànsit o et trobes mil i un obstacles. I si vas amb tren és molt probable que no arribis mai puntual. A més a més, s’hi podrien afegir les multiplicacions inesperades d’activitats totes al mateix dia i a la mateixa hora, com si un fat maligne s’hagués disposat a fer-te decidir l’indecidible. Avui parlem a LA RUTA D´ORIÓ.

LA LLEI DE MURPHY

Qui era Murphy?

Avui ho descobrim amb Pepa LLausás

Sabies que Edward Murphy va ser un personatge real que va morir en 1990? Es tractava d'un enginyer aeroespacial el zel del qual en el seu treball va dur als responsables del programa a ampliar les seves mires amb la finalitat de valorar qualsevol possibilitat d'error. Vols saber més?

L'any 1949, George E. Nichols, a la bàse aèria d'Edwards, a Califòrnia, mentre realitzava el projecte MX981 de la força aèria, va escoltar dir al capità i enginyer Ed Murphy, en un d'aquells moments de frustració que un sent, quan les coses no surten bé, sobretot si 'error l'ha comès un altre: "Si hi ha alguna manera de fer les coses malament, ho farà". Nichols va batejar aquesta evidència amb el nom de "llei de Murphy". Amb el temps aquesta premissa es convertí en la més esmentada pels treballadors de la NASA com a manera d'evitar l'inevitable. Dues setmanes més tard, aquesta llei va passar a formar part del vocabulari tecnològic bàsic, quan el coronel Stapp en una conferència de premsa la va fer destacar com a excel·lent rècord de seguretat en l'aterratge, per la ferma convicció dels treballadors en la llei. Temps més tard, el tècnic californià en cine i teatre Arthur Bloch va decidir recollir i publicar un compendi d'una bona quantitat de màximes que podien formar part d'una variant o d'un paral·lelisme amb a llei de Murphy i amb les quals convivim quotidianament. Aquestes eren, són, veritats populars que no es fonamenten en cap principi físic o matemàtic, però que formen part de la realitat domèstica.

El cuiner Koldo Royo en CODI SECRET

2010-05-25T19:59:00.003+02:00

Una nit més tendrem el plaer de gaudir d' un personatge conegut al nostre programa. I serà com cada dimarts de la mà del nostre CODI SECRET, aquestes preguntes màgiques que fan possible conéixer el convidat des d' una altre angle, més íntim. Avui ens posarem a dins la cuina d' en Koldo Royo, uns dels cuiners amb més renom de la nostra comunitat i de tot el país. Aquest basc, mallorqui d´asopció es "despulla" en el nostre vaixell. Què podrem descobrir del mediàtic personatge que no sapiguem? Què no hi falta mai a la seva cuina? Què es cou al cap de Koldo Royo? Les respostes avui vespre.

KOLDO ROYO

"EN CODI SECRET"

Ostres, quins ous! de Begoña García a EL BALL DE LES PLOMES

2010-05-24T10:34:00.003+02:00

Hola amics! La tripulació de Pirates i Sirenes us aforeix una nit plena de simpatía i bon humor per començar bé la setmana! En la nostra secció habitual dedicada al món de les lletres, ens visitarà l' escriptora Begoña García, autora del llibre OSTRES, QUINS OUS! Però que ningú pensi que la nostra conversa serà avorrida, no. La nostra convidada d´avui té una història que contar, o més d' una. Ella, que és periodista, es va trobar de sobte xerrant de sexe al TIME OUT. Porta la secció més llegida de la revista, titulada Sexe Oral, que consisteix en fer entrevistes a personatges com Maruja Torres, Jaume Sisa, Ferran Monegal o Joel Joan sobre les seves pràctiques dins i fora del llit. El tema li va agradar i ja ha publicat dos llibres: EcoSex. O cómo practicar el sexo en verde (Océano) i Otres, quins ous, i altres productes eròtics de la cuina catalana. Amb ella no parlarem de literatura, sinó de recerques.

OSTRES, QUINS OUS!

de Begoña García a

"EL BALL DE LES PLOMES"

Un llibre de cuina que et podràs menjar de dalt a baix

Si mai no havíeu vist els productes gastronòmics catalans amb aquests ulls, ara és el moment de fer-ho. I és que trobar l’eròtica de la carxofa, dels fideus o dels melindros és fàcil i divertit, i amb Ostres, quins ous!

Pot ser altament gratificant per a la vida sexual. Begoña García, cuinera en l’erotisme periodístic, presenta un llibre ple de receptes, consells i dites amb molt d’humor i ingredients per impressionar al convidat més exigent.

Hi ha qui diu que som el que mengem. Doncs si és així, els catalans som uns calents de cap a peus! I és que els aliments que utilitzem en la nostra cuina tradicional no tant sols són bons i saludables... també són molt eròtics! D’això ha deixat constància el llenguatge popular, que els ha transformat en símbols i metàfores per parlar de temes sexuals amb total llibertat. Quin vincle hi ha entre una cigala i una botifarra? I entre uns ous i uns pebrots? I entre una figa i un conill? Cadascuna d’aquestes parelles de mots ha servit per parlar amb naturalitat d’un mateix producte d’un altra naturalesa... més carnal! Són, senzillament, sinònims populars de paraules que ens resulten fins i tot difícils de pronunciar: el penis, els testicles, la vulva...

Ostres, quins ous! a mig camí del llibre d’humor il·lustrat, llibre eròtic i de cuina, recull els productes més eròtics de la cuina catalana. Organitzat per entrants, primers, segons i postres, el llibre ofereix consells pràctics des de quina és la millor manera de triar les llonganisses, explica què vol dir «patata calenta» i ofereix magnífics suggeriments de com preparar una carn d’olla alternativa. Tot amanit amb molt d’humor i acompanyat de divertides il·lustracions.

El Mite de la Fi del Món amb Joana Pol a LA FUGA DELS LLIBRES

2010-05-21T18:20:00.004+02:00

Avui al programa vendrà na Joana Pol per fer la nostra secció habitual dels divendres LA FUGA DELS LLIBRES i xerrarem de LA FI DEL MÓN i de la nostra civilització! Un tema que omple pàgines literàries i pantalles cinematogràfiques, atacs, terratrèmols, invasions, virus, impactes... Fem un recorregut per algunes d´elles 2012, ARMAGGEDON, 28 DIAS DESPUES, LA GUERRA DE LOS MUNDOS...

"El Mite de la Fi del Món"

LA FUGA DELS LLIBRES

També ens ferà una recomenació per el amants d´aquestes històries, el llibre LA PROFECÍA 2013 de l' escriptor català FRANCESC MIRALLES. Francesc Miralles va néixer a Barcelona en 1968. És llicenciat en filologia alemanya i periodista especialitzat en psicologia i espiritualitat. Autor de les novel·les Barcelona Blues i Amor en minúscula, que ha estat traduïda a diversos idiomes. El Cuarto Reino va ser la seva primera incursió en el thriller, i inici d'una sèrie d'èxit que ara té La profecia 2013 com gran novetat.

Històries de Bruixes a CONTES PER A NO DORMIR amb Chema Font

2010-05-20T14:01:00.002+02:00

Sabeu totes les històries de bruixes de la nostra comunitat? N' heu sentit parlar alguna vegada? En coneixeu alguna? Tant si la vostra resposta és afirmativa com negativa, anit descobrirem de la mà del nostre company investigador, Chema Font, les Històries de Bruixes més esgarrifadores de Balears...perquè si! També tenim Bruixes...

"Històries de Bruixes"
a CONTES PER A NO DORMIR
amb Chema Font

L'enigmàtic cas de Kaspar Hauser a LA RUTA D´ORIÓ amb Albert Herranz

2010-05-19T11:58:00.005+02:00

Hola amics! Anit parlarem d´un cas tan conegut com misteriós: el de Kaspar Hauser de Nuremberg, Alemanya; un nen trobat el 1828 que havia viscut encadenat a un forat. Quan tenia 16 anys mostrava una conducta totalment pueril i amb problemes d'enteniment, contestava a totes les preguntes que se li feien amb un woiß nit (no ho sé).Va ser famós a Europa pel misteri entorn del seu origen i a la seva mort. El seu caràcter era el d'un nen salvatge, pel que se sap que va créixer en captivitat en complet aïllament. Des de la seva aparició es va especular sobre la seva possible pertinença a una casa real, en particular a la família governant en Baden. Ha passat a la història com l' orfe d' Europa.

L' enigma de Kaspar Hauser

a "LA RUTA D´ORIÓ"

Hi ha una pel·lícula basada en la història d'aquest noi: L'enigma de Kaspar Hauser de Werner Herzog, 1974. També hi ha una pel·lícula sobre aquest tipus de persones, encara que no està basada en la vida de cap en concret: Nell 1994, protagonitzada per Jodie Foster i Liam Neeson i dirigida per Michael Apted.El nom de "Kaspar Hauser" s'utilitza també en etología. Es refereix a experiments on animals joves són criats sense poder aprendre d'animals adults. Així es pot distingir entre comportament après i comportament instintiu. També es coneix la síndrome de Kaspar Hauser que es produïx si nens creixen durant molt temps sense afecte paternal o fins i tot contacte amb altres persones.

TETÉ DELGADO, una sirena rockera a EN CODI SECRET!

2010-05-18T15:01:00.005+02:00

Natural d´un poblet galleg, Porriño, qui li havia de dir a n´aquesta actriu polifacètica de 44 anys que seria un dels rostres més coneguts de la petita i gran pantalla del nostre pais? Gran amant de la interpretació, va saltar a la fama per la seva participació a la sèrie de tv, El Súper, des de llavors no ha parat de fer cinema, televisió i molt de teatre. Es habitual veurer-la riure i somriure (una de les seves grans qualitats) a molts de programes de tv que no dubten en convidar-la perquè saben que sempre és una aposta segura. El que molta gent no sap es la seva gran afició al rock que l' ha portada a montar el seus propis grups de musica. Primer va esser Teté y los Supremos, un grup de rock&roll-soul, que va deixar còrrer per anar a probar fortuna a Madrid. Després d' assolir una sòlida carrera en el món de la interpetació, ara s' ha marcat nous objectius: fer realitat el seu somni amb la creació de la nova banda Teté y los Ciclones amb qui té un repertori de rock dels 50 amb pinzellades de swing i rhythm'n'blues i amb qui té clar que vol triomfar en el terreny musical!

TETÉ DELGADO

una sirena del rockabilly

"EN CODI SECRET"

TETÉ DELGADO amb la seva banda TETÉ Y LOS CICLONES

Meravellosa la seva interpretació a la pel·lícula GORDOS de Daniel Sánchez Arévalo. Actualment compagina l' obra de teatre El pisito, que interpreta juntament a Pepe Viyuela i Asunción Balaguer, amb la seva formació de rock & roll Teté y los Ciclones amb qui està recorreguent Espanya per donar-se a conéixer! Però, ho sabem tot d´ella? Quins secrets amaga TETÉ DELGADO? Descobrirem que és que la posa sempre de tan bon humor? Les respostes anit al programa!

Javier Antoine Terrisse, un vampir modern a EL BALL DE LES PLOMES

2010-05-17T12:11:00.008+02:00

Bon dilluns a tots! Tornem a "contraatacar" a PIRATES I SIRENES avui amb una secció literària francament divertida i molt interessant. Un cop més convidem a un autor amb l' objectiu de coneixer-lo més a fons, a la seva obra i el perquè del seu lifemotiv! Avui solcarem el cel balear per anar a l' encontre del nostre convidat que no dubta en escriure un manual perfectament detallat de com convertir-se en un vampir del segle XXI. Per si us ve de gust!

JAVIER ANTOINE TERRISSE

"Manual del Vampiro Moderno"

a EL BALL DE LES PLOMES

Realment és possible tornar-se un d'ells? Com fer-lo llavors? On tenen el seu estatge els vampirs? Què mengen en realitat? Es poden enamorar i practicar sexe? Què els repel·leix? Seria possible connectar-se amb vampirs de debò? Com i on fer-lo? Doncs, si després d'aquestes preguntes la ment encara contínua buscant les respostes a aquestes endevinalles, potser aquesta proposta literària sigui de gran ajuda per a buscar les respostes adequades, o almenys passar una bona estona llegint-ho!

Javier Antoine Terrisse

Pepe Arcade i Angel Costa. El Poder de la Cultura de Club.

2010-05-13T11:06:00.009+02:00

Hola amics i tripulant de PIRATES I SIRENES! Aquesta nit ens treurem la son a ritme de bona musica electrònica! I feta a casa. Parlem de dos grans i reconeguts musics de la nostra comunitat, dj' s i compositors ben coneguts en les nits balears i fora de les nostres fronteres,

CULTURA DE CLUB, ELS ORÍGENS

amb

Pepe Arcade i Ángel Costa

PEPE ARCADE

Jove productor de Palma de Mallorca que actualment treballa per a segells com: Malo Records, Upfront Records, Audecks Records, Soundfate, My Little Cat Records, The Wireless Marionettes Label, Zoopi Records i Irdial Music. Definit com un productor eclèctic, Pepe Arcade sens dubte té la seva propia senya d'identitat la qual li ha ajudat a afermar-se dintre del circuit de productors nacionals gràcies al suport d'artistes ja consagrats com Aitor Ronda i Isaac Indart. El seu treball en el segell balear Irdial Music a ajudat que Palma de Mallorca sigui considerada una pedrera d'excel·lents productors del país i dia a dia creixin nous segells en la illa. Els seus directes estan caracteritzats per la dinàmica a l'hora d'utilitzar els fx i el joc de les seves barreges, sorpreses i contundència asseguren diversió en la pista de ball.

ÀNGEL COSTA

Sens dubte la ment mes inquieta del panorama electrònic balear. No solament mai es queda estancat en una sola tendència sinó que li agrada explorar tot nou tipus de so existent. El seu estil varia depenent del públic però sempre entre els paràmetres dels diferents estils que toca (Minimal i techno) i la seva indubtable filosofia tecnoide. Els seus sets es caracteritzen pel seu dinamisme i varietat ajudat de les seves inseparables Xone 92 (Allen & Heath), la seva Final Scratch, Ableton live i la seva C-Loops de Xarxa Sound. Ha estat resident o ha actuat en les principals sales i esdeveniments de la illa mallorquina (BCM, Plató, Pacha Palma, Cala Vinyes, Gallery, Sala Fonica, Menta, Fogueró i un llarg ect.) sense deixar de costat els seus sets en la peninsula o alguns clubs fora de les nostres fronteres Spunny (Sabadell), La Real (Oviedo), Octopus (Pontevedra), Velvet Rooms (Londres), Emotion (Madrid), Coppelia (Madrid), Club Q (Zurich), The Room (Madrid), THC (Murcia) entre d´altres. Actualment actua i dirigeix un dels clubs mes importants de la illa, Gothic. Té altres dues residències a Palma, una en Garito Cafè (mensual) i altra en Fonica. A tot això cal sumar-li les seves assídues sessions en Txitxarro (Bilbao) en les seves festes de minimal i techno. La seva entrada en el món de la producció es fa cada vegada mes imminent al trobar-se, per fi, preparat per a això.

Lurdes Costa. l' alcaldessa d' Eivissa avui en CODI SECRET de Pirates i Sirenes

2010-05-11T13:53:00.003+02:00

Aquesta nit la alcaldessa d 'Eivissa , Lurdes Costa puja a bord del nostre vaixell per sotmetrer-se al CODI SECRET! Quins secrets amaga la batlessa de Vila? Què pensa de la vida i la mort? Cóm es compagina el treball i la família? Quins misteris ens revelarà de l' Eivissa més màgica i medieval? Aquesta nit tendrem les respostes a,

Lurdes Costa, alcaldessa d' Eivissa

EN CODI SECRET

Pau Faner i "El cant de l' alosa" a EL BALL DE LES PLOMES

2010-05-10T11:54:00.007+02:00

L'escriptor de Ciutadella Pau Faner ha estat guardonat fa pocs dies amb un dels Premis Crítica de la revista Serra d'Or. Faner ha rebut el premi per la seva última obra, "El cant de l'alosa" en la categoria de narració. En aquest llibre, Faner reviu la seva infància a través del personatge de Joan, un nen de 10 anys en 25 narracions curtes. Avui pujarà a bord del nostre vaixell per compartir amb nosaltres les seves paraules plenes de màgia.

PAU FANER

"El Ball de les Plomes"

Pau Faner i Coll (Ciutadella de Menorca, 1949) és un pintor, escriptor i professor d'ensenyament secundari espanyol. Té una extensa obra en prosa, que comprèn gèneres diversos. Ha aconseguit arribar a tot tipus de públic lector i ha estat guardonat amb nombrosos premis, tant en català com en espanyol. El seu estil destaca pel ritme viu, on desplega una gran tècnica, amb records del realisme màgic i un context entre mític i costumista (que en ocasions recorda a la ciència ficció). Com pintor, ha exposat la seva obra a Barcelona, Madrid i Nova York.

EL CANT DE L' ALOSA

Resum

A través de vint-i-cinc relats que acaben configurant una mena de novela fragmentària. Aquesta obra ens presenta el món meravellós de la minyonia d''un infant orat a la Ciutadella dels anys cinquanta, on els motoristes de vegades tenien ales i les botigueres mandroses podien convertir-se en àngels encisadors. De descobriment en descobriment, en Joan -el fillet que protagonitza i narra totes les històries- va fent-se el seu espai i la seva idea de la vida, assistit tothora per en Marcel, que s''assembla a sant Vit, i per la seva adorada Adelaida.

Balieri Estudio, el camí cap a l' animació a LA RUTA D´ORIÓ

2010-05-05T15:24:00.006+02:00

Benvinguts amics de Pirates i Sirenes a una nova aventura "animada"! Anit rebrem la visita a bord del vaixell de l' ànima mater de BALIERI ESTUDIO, Renato Roldán. Ell serà el nostre guia per aquesta particular LA RUTA D´ORIÒ que ens portarà a conéixer tots els secrets del món de la animació digital. De fet BALIERI ESTUDIO està d' enhorabona ja que en el recent Saló del Còmic han presentat el seu nou i ambiciós projecte: LORNA Un treball que arriba després del seu exitós primer curtmetratge realitzat per Daniel Montero, J.R. Pou i el propi Renato Roldán, inspirad en la historia de Peter Pan i la música de Nena Daconte "En que estrella estarás".

RENATO ROLDÁN (BALIERI ESTUDIOS)

i el dur camí d' un còmic cap a l' animació a

LA RUTA D´ORIÓ

L' equip de Renato Roldán està treballant en la versió animada del còmics del gran dibuixant

ALFONSO AZPIRI

Alfonso Azpiri va néixer abrigallat per pàgines de la revista Trinca en 1970. La fantasia i la ciència ficció van ser els seus primers treballs, però poc després va descobrir el que seria la seva veritable especialitat, en la qual desenvoluparia el seu estil més característic i que li faria famós poc després: el còmic eròtic.

A mitjan els 70, i a una edat molt primerenca, ja dibuixava històries per a adults en revistes italianes. Abans de complir la seva primera dècada d'edat ja havia combinat aquests dos estils en un i creat l'obra que li faria famós mundialment: Lorna (i el seu robot lascivo) Al llarg dels anys, Lorna evolucionaria cap a un tipus d'heroïna menys eròtica i més aventurera, mentre que el seu company aniria canviant la seva orientació sexual, però la seva fama no deixaria d'augmentar. Les Torres Negres no serà la seva última aventura.

L'adolescència d'Alfonso en els anys 80 va coincidir amb l'explosió dels jocs d'ordinador en el nostre país. Alfonso, a més d'enganxar-se amb molts dels jocs, va treballar creant portades per a més de 200 jocs, i com il·lustrador gairebé en exclusiva de la mítica revesteixi MicroManía. Aquests treballs els compaginava amb dibuixos d'acudits eròtics i històries menjo Bethelem Steele para la revesteixi Penthouse, de la qual, com molts altres adolescents, era seguidor. Com bona estrella, Alfonso havia de donar un gir radical a la seva carrera, i a punt de complir la vintena, crea la sèrie principal del suplement infantil del diari "El País": MOT. Aquest monstre simpàtic acabaria de captar a un gran sector del públic que encara no coneixia la seva obra, i passaria a ser universalment conegut a Espanya i Europa. Va ser al voltant d'aquesta època quan els súper-poders d'Alfonso es van manifestar.

Així, amb la seva nova capacitat de deformar l'espai-temps, Alfonso crea una bombolla invisible en l'interior de la qual els dies terrestres duren molt més que per a la resta dels humans. Això li permet treballar en cinema, televisió, dibuixos animats, àlbums, il·lustració de llibres, disseny, portafolios, jurats de festivals de cinema de ciència ficció, salons del còmic, tocar el piano, tenir tres filles i relaxar-se en les cafeteries del centre de Madrid amb el seu cafè i el seu cigarret.

Renato acompanyat de Alfonso Azpiri en el Saló del Còmic d' enguany

L' inclasificable i gran PEDRO RUIZ anit pasa el CODI SECRET de Pirates i Sirenes!

2010-05-04T16:10:00.004+02:00

La seva nova obra de teatre ja és tot un èxit, ESCÁNDALO EN PALACIO. Escrita, dirigida i presentada per l' inclasificable convidat d´avui vespre, no deixa indiferent a ningú. El gran PEDRO RUIZ no dubta en pujar al nostre vaixell màgic per contestar les inseperades preguntes del nostre CODI SECRET.L'obra de teatre que molt aviat podrem veure als escenàris de l' Auditòrium de Palma es diu ESCÁNDALO EN PALACIO.

PEDRO RUIZ

"EN CODI SECRET"

Bernard Mathieu, un home madur, i Paola d'Angio, una bellíssima ex model i presentadora que ronda els trenta anys, són el President i la primera dama d'un país sense identificar. Van Ser gravats per les camares de seguretat en una situació intima i dilatada càrrega sexual.

L'emissió d'aquestes imatges per la televisió produïx un brutal impacte en l'opinió pública que obliga a Bernard a prendre la decisió de dimitir. En l'hora i mitja que va des de l'emissió de les imatges fins al discurs de dimissió del President Bernard i Paola, en una estada luxosa contigua al despatx presidencial, discuteixen, recorden, riuen, busquen solucions. Descobrixen secrets, corrupcions, intimitats... Rememoren situacions divertides, fan plans, s' autoparodian, somien i sofrixen.

Les pantalles d'Internet, la televisió, la ràdio i les videoconferències faciliten presències exteriors que dibuixen la pressió i la seva acorralamient públic, emocional i familiar. El to és d'alta comèdia satítica i reveladora. Són solament dos éssers humans atrapats per la seva posició, ambicions i l'assetjament dels altres. L'humor, la tendresa, l'escàndol i les revelacions són els condiments de l'obra. L'opinió publica resta atònita. I ells? El President solament té una sortida: dimitir. Però? Molts al llegir la sipnosi pensaran que l'obra es basa en la història d'amor de la model Carla Bruni i el president francès Nicolas Sarkozy, però el propi Pedro Ruiz (director i actor protagonista de l'obra) ho ha negat en una entrevista...Casualitat doncs?

Castresana i el seu blog aventurer a EL BALL DE LES PLOMES

2010-05-03T16:05:00.005+02:00

El nostre convidat d´aquesta nit a PIRATES I SIRENES és en Juan Carlos Castresana i treballa com fotògraf. Està especialitzat en fotografia social i viatges i també ha fet coses en interiorisme i arquitectura. Sol realitzar viatges amb l'únic objectiu de treure bones fotografies, viatja en solitari, però mai es sent sol ja que sempre es coneix a gent interessant al llarg del camí a recórrer. Acaba de tornar d´un apassionant viatje per l' Àsia que la portat a recòrrer bona part del continent. Totes les seves experiències les ha anat explicant als lectors a través del seu blog que ha publicat el diari EL MUNDO.ES. Avui vespre serà el nostre convidat a la secció EL BALL DE LES PLOMES per explicar-nos el final de la seva gran aventura.

JUAN CARLOS CASTRESANA

ENS CONTA EL FINAL DE LA SEVA AVENTURA A "EL BALL DE LES PLOMES"

Ajuntant-se amb la gent local sòl acabar descobrint llocs paradisíacs que no veuria si fora com turista. Sota el lema "on fossis fes el que veiessis" intenta integrar-se al màxim en cadascun dels llocs que visita.

Una nit plena de històries per no dormir amb Xavi Canyelles.

2010-04-29T14:17:00.008+02:00

Si parlem del Dimoni, de ben segur que molts pensarem amb els de SA POBLA! Però avui vespre el protagonista serà un altre "dimoni". Un més petit, més terrorífic, més misteriós i més intrigant. De quin dimoni parlem? Doncs d' un que costa mirar dos cops seguits. D´un que no ha omplert pàgines d' articles. D' un que malgrat semblar una broma macabra, pot esser que amagui veritats. Heu sentit parlar del "dimonió de Sa Pobla"? O de "sa por de s´albufera"? Anit a CONTES PER A NO DORMIR rebrem a un altre dimonió que disposat a que ningú cluqui els ulls. Al naturalista, investigador, dibuixant i actor Xavi Canyelles que té un esperit molt inquiet i domina a la perfecció molts de camps, entre d´ells, el de saber contar bones històries...

Xavi Canyelles ens conta històries a

CONTES PER A NO DORMIR

En Xavi Canyelles en plena investigació.

Text de Miquel Segura (BRISAS Núm: 269 – 14 Juny 1992)
Nadie sabe qué clase de animal es, ni porqué está en
el Museo de sa Pobla. Muchos se refieren a él como “Es Dimonió”, y Ramón Molina
de Dios, el director, no quiere fijarse en él cuando se encuentra sólo en el
gran salón. Hay quien dice que tan extraña criatura es obra de un taxidermista
demoníaco ¿Es un extraño pez surgido de las fangosas profundidades de
s’Albufera, o estamos ante el resultado de algún conjuro diabólico cuyo origen y
consecuencias no sabremos jamás? Nosotros nos hemos sentido atraídos por el
misterio de su presencia en la sombría sala central del museo local, justo
debajo del retrato de una monja –que coincidencia significativa- murió en olor
de santidad “tras haber sido perseguida terriblemente y horriblemente del
demonio”.

Victòria Maldi en CODI SECRET

2010-04-27T15:20:00.002+02:00

Cantant, presentadora, actriu. Son molts els qualificatius que podríem emprar per parlar d´ella. Guapa, simpàtica, propera,extrovertida i amb una excel·lent veu algunes de les seves grans qualitats personals. Un rostre ben conegut per els illencs de la nostra comunitat, ja que és molt habitual veurer-la a la petita pantalla del nostre televisor. Però aquets dies no es troba entre nosaltres. No. És a la capital per aconseguir un somni, el paper de la seva vida: na Merche al musical CÁNTAME CÓMO PASÓ.

VICTÒRIA MALDI

"EN CODI SECRET"

Victòria Maldi es troba entre les finalistes per fer-se amb el paper principal del musical CÁNTAME CÓMO PASÓ (TVE), na Merche. L' artista viu a Madrid a on es prepara rebent classes de cant i ball per aconseguir-ho. Molta sort!

Anit en acabar els assatjos per la propera gala del programa televisiu, pujarà a bord del nostre programa per sotmetrer-se a un CODI SECRET ben especial. Quasi tant com ella!

L' escriptor Tomeu Pinya anit a EL BALL DE LES PLOMES

2010-04-26T10:57:00.005+02:00

Hola amics! Res millor per començar la setmana que parlar amb un dels nostres autors perquè ens conti una història. Després d´un intens dia de Sant Jordi a on la gran majoría d' escriptors balears han aprofitat per presentar les seves publicaciones més recents, nosaltres anit hem convidat a nen Tomeu Pinya perquè ens parli de la seva segona novel·la, LA VIDA ES MUY DURA, a la nostra secció dels dilluns EL BALL DE LES PLOMES.

Tomeu Pinya a EL BALL DE LES PLOMES

LA VIDA ES MUY DURA

Narra les aventures d'un policia local d'un poble imaginari de la illa de
Mallorca, anomenat Són Panet. La trama transcorre durant les 24 hores d'un
dia qualsevol i en ella sorgeixen un gran nombre de situacions que compliquen la
vida del benèvol i una mica gandúl policia local fins a límits insospitats.
Descobreixi a Matéu, el policia, a Maribel, la seva núvia i ATS del poble, a
Ángela la cambrera del bar, als "habituals", un grup de jubilats i clients fixos
de l'establiment situat en la plaça central i a altres personatges que li
delectaran amb les seves ocurrències i acudits. Contempli fins a quin punt
es poden complicar les coses en un sol dia i rigui amb el desenllaç d'aquesta
novel·la.

Joana Pol al País de les Meravelles.

2010-04-23T15:07:00.004+02:00

Feliç Sant Jordi! Anit al nostre programa i com ja és habitual, na Joana Pol ens parlarà més que mai de bones històries en la secció LA FUGA DELS LLIBRES. Uns llibres que acaben de sortir del "forns" de les impremtes a fi de omplir de gom a gom les prestatgeríes de totes les llibreríes i que ningú es quedi sense l' exemplar mès sol·licitat del moment. Avui es el dia de Sant Jordi, el dia del Llibre, per excelència i des de Pirates i Sirenes no deixarem l' oportunitat de parlar d' ells ja que ens proporcionen hores i hores de intens debat de ràdio, gràcies a les magnífiques històries que els seus autors ens presenten a les seves fulles. Històries que després serveixen per inspirar als directors de cinema, que agoseradament porten les seves particulars versions, més o menys fidels a l' original. Quin exemple millor que la adaptació de l' obra de Lewis Carroll, Alícia al País de les Meravelles, feta per el director de cinema Tim Burton? Avui en parlarem, entre d´altres coses...

ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES

(Tim Burton)

L' Alicia de Lewis Caroll

Alícia en Terra de Meravelles (títol català de Alice's
Adventures in Wonderland), sovint anomenada Les aventures d'Alícia al país de
les meravelles o Alícia al país de les meravelles, és una obra de literatura
infantil creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles
Lutwidge Dodgson, sota el més conegut pseudònim de Lewis Carroll. El conte
explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba
en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. El conte
és ple d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes
polítics de l'època. La terra de les meravelles juga amb la lògica d'una manera
tan especial que l'obra ha arribat a tenir molta popularitat tant entre els de
xiquets com entre els adults. El llibre està considerat un dels exemples més
característics de la literatura de l'absurd i la seva estructura narrativa ha
estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic. En aquesta obra
apareixen alguns dels personatges més famosos de Carroll, com el Conill Blanc,
el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, els qual han cobrat prou
importància per a ser reconeguts fora del món d'Alícia. Només es conserven 23
còpies de la primera edició del 1865, de les quals 17 pertanyen a diferents
biblioteques i la resta està en mans privades. El llibre té una segona part,
menys coneguda, anomenada A través de l'espill (Through the Looking-Glass, and
What Alice Found There, del 1871). Diverses adaptacions cinematogràfiques
combinen elements d'ambdós llibres.

L'obra ha estat traduïda a nombrosos
idiomes, incloent-hi l'esperanto. El 1998, un exemplar de la primera edició del
llibre va ser venut en subhasta per la suma d'1,5 milions de dòlars,
convertint-se així en el llibre per a infants més car fins aquell moment. La
traducció catalana va ser del poeta Josep Carner l'any 1927, qui va donar-li el
títol 'Alícia en Terra de Meravelles'; actualment es publica per Editorial
Juventud amb il·lustracions de Lola Anglada.

OPARS. OBJECTES FORA DEL SEU TEMPS amb CHEMA FONT

2010-04-22T13:43:00.006+02:00

De ben segur que heu sentit parlar d' ELLS. Aquest objectes misteriosament extranys que no es sap ben bé perquè han aparegut allà a on ho han fet i sobre tot: cóm és possible que això succeeixi si en aquell temps encara no s´havia inventat una cosa així? Anit a la secció que tan bé presenta el nostre colaborador habitual CHEMA FONT, CONTES PER A NO DORMIR parlarem dels:

OPARS o OOPARTS

OUT-OF-PLACE ARTIFACTS

(OBJECTES FORA DEL SEU TEMPS)

Descobriments impossibles i fora de contexte.

La paraula opars procedeix de les inicials en anglès d'Objectes oposats on no haurien d'estar, on és impossible que estiguin... però estan. Són objectes que desafian a la història, perquè no hi ha explicacion alguna a la seva presència en aquest lloc. Coneguem algun d'ells, començant pels dos mes coneguts: la maquina de Antiquiteria i la pila de Bagdad.

És la sorprenent història dels opars... La maquina de Antiquitera o maquina de Antiquiteria: És un misteriós mecanisme que va ser descobert en les restes d'un naufragi prop de la illa grega de Antiquitera, entre Citera i Creta, i datat en l'any 87 abans de Crist. Es tracta d'un complicadíssim mecanisme de rellotgeria compost per uns 30 engranatges diferencials de bronze que se suposa que va ser construït per a calcular el moviment dels cossos celests. D'acord als estudis inicials portats a terme per Derek Price, historiador de la Universitat de Yale, el dispositiu era una computadora astronòmica capaç de predir les posicions del Sol i la Lluna en el zodíac, encara que estudis posteriors suggereixen que el dispositiu era bastant més "intel·ligent". Emprant tècniques de tomografia lineal, Michael Wright, especialista en enginyeria mecànica del Museu de Ciència de Londres, ha realitzat un nou estudi de l'artefacte. Wright ha trobat evidències que el mecanisme de Antiquitera era capaç de reproduir els moviments del Sol i la Lluna exactament, emprant un model epicíclico ideat per Hiparco, i de planetes com Mercuri i Venus emprant un model eclíptico derivat per Apolonio de Perga. No obstant això se sospita que parteix del mecanisme podria haver-se perdut, i que aquests engranatges extres podrien haver modelat els moviments dels altres tres planetes coneguts en l'època: Mart, Júpiter i Saturn. És a dir, el dispositiu podia haver estat capaç de predir amb un grau més que respectable de certesa les posicions de tots els cossos celests coneguts en l'època. Un artefacte propi del segle XXI.

La famosa pila de Bagdad: és un dels opars mes coneguts. Conservada fins a la guerra de L'Iraq en el museu d'aquesta ciutat, és un petit generador elèctric format per un recipient de fang i una vareta metàl·lica. El seu sorprenent ús ho va descobrir un científic curiós, intrigat per la forma i característiques d'aquest objecte secular. El mapa de Piri Reis, pertanyent a un marí turc del segle XV, anterior al descobriment d'Amèrica i molt anterior al moment que per fi es va traçar el primer mapa fiable del continent. I és que aquest mapa reflecteix la costa sud-americana però a més parteix de l'Antàrtida! (i aquest últim continent gelat va esser descobert segles després). Es conserva en el magatzem del museu Topkapi d'Istanbul.

Les calaveres de cristall. Destaca una d'elles per ser més gran i estar articulada la seva mandíbula.

Calavera de cristall. Un enigma increïble!

Les autèntiques procedeixen de les cultures mayas i asteques i s'han trobat generalment en ruïnes d'aquestes cultures. La major abans citada és anomenada Calavera del Destí i està tallada en cristall pur de quars, amb els prismes de la base i les lents polides dels ulls brillant intensament. El crani, perfectament polit, té un alt grau de duresa (7 sobre 10 en l'escala de Mohs). Això vol dir que només amb la fosa del mineral i amb un motlle, el tallat amb altres pedres de major duresa (per exemple el diamant) o un làser es pot obtenir un resultat semblant. I els mayas no tenien aquesta capacitat tecnològica. Apassionant, veritat?

Dracs. Emblemàtics, poderosos i màgics a LA RUTA D´ORIÓ.

2010-04-21T09:55:00.003+02:00

Hola estimats amics de PIRATES I SIRENES! Després d´unes setmanes a on hem reviscut alguns dels millors moments d´aquesta temporada al programa, avui tornem a la càrrega amb una nova edició de la secció LA RUTA D´ORIÓ. Anit la nostra guia serà la experta en simbología, Pepa Llausás que no dubtarà en posar-se la seva armadura més poderosa per parlar-nos d´unes criatures de llegenda. O no tan de llegenda?

Dracs

La més famosa de les criatures màgiques...?

Què és un drac? Per què sentim passió per ells? Són tan fers com els pinten? Emblemàtics, poderosos, màgics i espirituals, els dracs ens han acompanyat des d'on la memòria ens arriba. Guardians d'un nou ordre representen la prova final de tot heroi que es precii. Però, són només aptes per a esperits avançats, o poden sorprendre't molt a la vora qualsevol nit fosca?

El drac és probablement la més famosa de totes les criatures màgiques, és també de la més difícil d'ocultar. La femella és generalment més gran i agressiva que el mascle, encara que no cal acostar-se a cap dels dos tret que sigui un mag hàbil i experimentat. La sang, la pell, el cor, el fetge i les banyes del drac tenen una taxa elevada de propietats màgiques...

Anit Marina Miquel ens explica com han tret el rei Pere El Gran de la seva tomba, 850 anys després.

2010-04-01T00:16:00.004+02:00

El rei Pere (II a Barcelona, III a Aragó, fill de Jaume I, vencedor dels francesos a Sicília i Girona) no es va dur cap tresor a la tomba. Ni anell, ni diadema, ni casc amb drac o ratapinyada, ni espasa.

MARINA MIQUEL

Responsable de l' Area de Monuments del Museu d' Història de Catalunya i coordinadora de l' equip d' investigació de les restes del rei Pere El Gran,

a LA RUTA D´ORIÓ

Científics i investigadors analitzen les restes del monarca. Foto: EFE

Les cròniques sembla que eren exactes: expliquen que va ser enterrat en el monestir de Santes Creus l'any 1285 vestit amb hàbit de monjo i embolicat en un sudario de llana fina. La matinada del passat dijous les seves restes van viatjar, custodiats pels Mossos d?Esquadra, fins al Centri de Restauració de Bens Mobles de Catalunya de Valldoreix, on ara reposen, en una habitació aïllada i climatizada. (FONT: El Periódico.com)

MARIA BIMBOLLES, una moderna Mary Poppins balear , EN CODI SECRET!

2010-03-30T20:33:00.006+02:00

El programa d’IB3 Ràdio Pirates i Sirenes, que presenta i dirigeix Sandra Llabrés, de dimarts, rep la visita màgica de na Maria Bimbolles, la nostra particular Mary Poppins balear.

MARIA BIMBOLLES "En Codi Secret"

La sotmetem a les preguntes del “Codi Secret” per saber què pensa de la societat infantil i juvenil de la nostra comunitat, a més, descobrim què sent una dona com ella que està envoltada dels més petits, quins secrets guarda i ens respon totes aquestes preguntes a bord del vaixell màgic del programa.

Maria Bimbolles és l’artista que dóna vida al personatge musical del projecte Aprenem junts de (Discmedi Blau) un programa d’integració social de nins i nines amb discapacitat. Una idea original de la “Fundació Iberostar”.

José Raúl Calderón, el jutge que investiga el judici a Jesús de Natzaret.

2010-03-29T13:57:00.008+02:00

José Raúl Calderón, titular del Jutjat penal nombre dos de Jaén, aborda el procés jurídic de Jesús de Natzaret exclusivament des d'un punt de vista històric i judicial, un fet que ja va cridar l'atenció quan va sortir la primera edició en 1999 i que ara s'ha vist ampliada amb noves dades d'interès fruit de la investigació de l'autor.

El "3 d'abril de l'any 33" moria a Jerusalem, un "galileu" anomenat fill del fuster, "perquè molestava, perquè emprenyava, perquè posava en dubte la Llei de Moisés, i la font d'ingressos del poder polític-religiós", segons assegura el mateix Calderón en una entrevista.

"PROCESO A UN INOCENTE" (Editorial Liberman)

José Raúl Calderón

a EL BALL DE LES PLOMES

Aquestes dades s'analitzen en el llibre i s'enriqueixen sota el prisma de la situació històrica, social i religiosa de la ciutat de Jerusalem "ocupada" pel poder romà amb les conseqüències judicials que això comportava i que van afectar al prendimiento, procés jurídic i ajusticiamiento de "un innocent".

Després de 1976 anys, "és un personatge que interessa" i segueix sent el centre de "una religió que es manté inamovible" a pesar dels avatars transcorreguts en més de vint segles.

Raúl Calderón, un "enamorat de la cultura i de les tradicions andaluses entre les quals destaquen la Setmana Santa", va començar la seva investigació del procés jurídic de Jesús quan es trobava exercint a Còrdova, i en cercles cofrades li van animar a escriure un article per a una revista. Primer va ser un article, un assaig basat en les irregularitats processals, que es va convertir en conferència, i finalment en un llibre que ha anat ampliant dades amb noves investigacions i després de l'aparició d'altres publicacions que parlen del tema i que en opinió de Calderón cometen errors en alguns aspectes.

Un dels dades que destaca és que Jesús va morir en la creu, en contra del que s'ha dit en alguns fòrums sobre que va ser rentat i guarit durant tota la nit pels seus deixebles, "el qual digui això és que desconeix el ritual funerari jueu i el procés romà". "A Jesús ho varen crucificar a les dotze, mor a les tres de la tarda i fins a les sis és el temps que tenen per a resoldre els tràmits burocràtics davant l'autoritat romana i dur-lo al sepulcre que es trobava a uns vint minuts del lloc de la crucifixió".

Allí "arribarien a les set menys quart, just per a deixar el cos" i anar-se a les seves cases perquè a "les set i quart començava el sabbath jueu" que tot el món respectava especialment un membre del sanedrín com José de Arimatea, que es va encarregar del cos. A més cal tenir en compte que el romà és "un especialista en la crucifixió" i Jesús va ser condemnat a pena de mort, pel que "seria impensable que un romà permetés que un ajusticiat baixés viu de la creu".

Altre error és, segons Calderón, creure que la flagelació va ser part de la condemna, quan en realitat es va tractar d'una tortura, un càstig addicional amb la finalitat d'acontentar al Sanedrín i intentar sostreure-li la veritat a l'acusat. Irregularitats en l'interrogatori, en el judici jueu, en el judici romà, i fins i tot en la sentència condemnatòria dictada, que "si s'haguessin apreciat, el procés hagués estat considerat nul i dut a l'absolució de Jesús" quina hagués ocorregut llavors?, segons Calderón "no hauria trigat a ser detingut altra vegada i processat" perquè era "un personatge que molestava".

KEN FOLLET anit a PIRATES I SIRENES

2010-03-26T19:34:00.003+01:00

L' escriptor i creador de best sellers KEN FOLLET pujarà anit al nostre vaixell de la mà de la nostra amiga JOANA POL a LA FUGA DELS LLIBRES. Repassarem la vida i trajectòria de l' autor de ELS PILARS DE LA TERRA i ens endinsem en la seva continuació:

UN MÓN SENSE FI

"LA FUGA DELS LLIBRES"

L'obra mestra de Ken Follett, Els pilars de la terra, va enganxar milions de
lectors amb la seva trama emocionant, plena de drama, passió i conflicte
familiar, a l'entorn de la construcció d'una catedral. Un món sense fi torna els
lectors a la ciutat medieval de Kingsbridge, dos segles més tard, i al seus
habitants, als descendents dels homes, dones i nens que van protagonitzar Els
pilars de la terra i que ara s'han d'enfrontar a nous crims i intrigues i als
difícils reptes arquitectònics que exigeix la supervivència de la ciutat.

Ángel Jiménez, periodista i conductor de Dimensión Insólita a CONTES PER A NO DORMIR!

2010-03-25T15:03:00.005+01:00

Hola amics dels misteris! Anit i com cada dijous obrim la porta a la dimensió més misteriosa a PIRATES I SIRENES. Vos proposem un viatge ben extrany i fascinant. El periodista i company de professió, Ángel Jiménez, puja a bord del nostre vaixell per explicar-nos alguns dels fets paranormals més extranys que han succeït a Ayamonte (Huelva) i que ja han estat objecte de amplis reportatges com el que va realitzar el nostre convidat a la revista AÑO CERO.

Jiménez dirigeix i presenta el programa DIMENSIÓN INSÓLITA a RADIO LAS ÁGUILAS.

ÁNGEL JIMÉNEZ

CONTES PER A NO DORMIR

Juan Carlos Castresana, un fotògraf per l' Àsia a LA RUTA D´ORIÓ

2010-03-24T19:32:00.004+01:00

El nostre convidat d´avui ha començat fa poques setmanes una gran aventura, un viatge de dos mesos de durada que el portarà a recòrrer bona part del continent asiàtic. L' objectiu: fer un intens reportatge dels balears que hi viuen allà, de com perceben la realitat de la nostra comunitat des de la distància, perquè es van canviar de residència i com es el seu dia a dia. Un viatge sense avió que el portarà des de San Petersburg fins a Katmandú i en el que resultarà d´alló més interessant conéixer ciutadans de les Illes Balears que per alguna raó varen decidir anar a viure allà. Amb set hores de diferència horaria, quan conectem amb ell , just acabarà d´arribar a la Gran Murada Xinesa!

JUAN CARLOS CA STRESANA

un fotògraf a

LA RUTA D´ORIÓ

Visitau el seu blog: http://www.diarionomada.com/viajes/empieza-la-aventura

JAUME SUREDA, un pirata cantautor a EN CODI SECRET

2010-03-23T15:20:00.003+01:00

Hola amics! Anit posem l ' estora vermella per rebre a bord del nostre vaixell a un modern pirata trovador. Un home que ens continua regalant poesia feta música. Tendres paraules amb delicioses armoníes. Històries plenes d´amor i desamor. Jaume Sureda, en el seu estat més pur.

Jaume Sureda

EN CODI SECRET

Jaume Sureda neix a Ciutat de Mallorca l'any 1959. Des de molt infant se sent vinculat al món de la música. Als 9 anys es presenta i guanya un concurs de cançó infantil i als 12 anys participa en un altre aconseguint un nou èxit.

Als 15 anys comença a cantar i a tocar el baix elèctric amb un grup de cançó, "JOVENT" versionant temes de "CAT STEVENS" o "DYLAN" i temes de "LLACH" o "RAIMON".

Als 16 comença a composar els seus primers temes i participa en solitari a les "TERCERES NITS DE LA CANÇÓ A MANACOR 1976", al mateix temps tocant el baix amb un grup de música de ROCK "HELP 75". Aquell any comença a estudiar guitarra i solfa de la mà d'un vell amic, "BONET DE SANT PERE".

De l'any 77 al 78 treballa en un grup de música d'envellat i ball "VIBRACIONES", compartint aquells recitals de cançó que es feien per tot arreu de l'illa de la mà de la comuna de cantautors. Fou en el 78 quan participa a les "PRIMERES NITS DEL POBLE", aconseguint el premi a la millor interpretació, premi a la millor cançó i el premi popular votat pel públic assistant. Representa a Mallorca a la festa de la cançó "FORMENTERA 1978".
En el 80 marxa cap a Bilbao on comença a treballar a diversos locals fins a 1981, que torna a Mallorca i es posa a fer feina amb el grup de música de ball "NAIPES", amb una sòlida formació que durà 5 anys, tot aquest temps compartint sempre l'activitat de cantautor i composant en tot moment.

Al 85 es presenta la possibilitat d'enregistrar el primer disc que duia per títol genèric "NOTES DE TARDOR", ben acollit i amb una cançó que funcionà força com és aquell "DOMINIQUE". Des de llavors fins ara hi ha hagut 15 albums, 5 senzills, nombrosissims concerts per les illes i Catalunya especialment, bandes sonores de teatre, infinitat de jingles publicitaris, i un treball continuat de composició, alternant amb el món del periodisme radiofònic des de 1986 fins a l'actualitat, a més de produir altres artistes.

A l'any 1996 apareix en el mercat un CD amb el títol genèric "UN CEL MÉS BLAU", amb el que es llança la cançó estrella anomenada també "UN CEL MÉS BLAU", juntament amb un videoclip. És un any ple d'actuacionsen directe amb la banda ja habitual de "JAUME SUREDA", composada per: J.R. Abella al baix, Jacob Sureda als teclats, Miguel Figuerola a la bateria i Pep Botello a la guitarra.

Un any després neix la idea de fusionar el mític grup mallorquí "LOS JAVALOYAS" en un espectacle conjunt amb J.SUREDA, tot i que la veu ànima de la banda, "SERAFI NEBOT", havia demanat el relleu. JOAN BIBILONI, se'n fa resó mitjançant un disc que el produeix amb cançons clàssiques del repertori JAVALOYAS i noves creacions de J.SUREDA, com "MUJER DE DOS" o "YO NECESITO AMAR", de PEREZ JAVALOYAS, també "MUJERIEGO" de ROBERTO LIVI, tema duit des de Mèxic. És un any de gira amb moltes actuacions, deu músics sobre l'escenari i la mateixa banda que havia acompanyat a J.SUREDA durant els darrers anys.
Als 15 anys comença a cantar i a tocar el baix elèctric amb un grup de cançó, "JOVENT" versionant temes de "CAT STEVENS" o "DYLAN" i temes de "LLACH" o "RAIMON".

Als 16 comença a composar els seus primers temes i participa en solitari a les "TERCERES NITS DE LA CANÇÓ A MANACOR 1976", al mateix temps tocant el baix amb un grup de música de ROCK "HELP 75". Aquell any comença a estudiar guitarra i solfa de la mà d'un vell amic, "BONET DE SANT PERE".

De l'any 77 al 78 treballa en un grup de música d'envellat i ball "VIBRACIONES", compartint aquells recitals de cançó que es feien per tot arreu de l'illa de la mà de la comuna de cantautors. Fou en el 78 quan participa a les "PRIMERES NITS DEL POBLE", aconseguint el premi a la millor interpretació, premi a la millor cançó i el premi popular votat pel públic assistant. Representa a Mallorca a la festa de la cançó "FORMENTERA 1978".

En el 80 marxa cap a Bilbao on comença a treballar a diversos locals fins a 1981, que torna a Mallorca i es posa a fer feina amb el grup de música de ball "NAIPES", amb una sòlida formació que durà 5 anys, tot aquest temps compartint sempre l'activitat de cantautor i composant en tot moment.
Jaume Sureda neix a Ciutat de Mallorca l'any 1959. Des de molt infant se sent vinculat al món de la música. Als 9 anys es presenta i guanya un concurs de cançó infantil i als 12 anys participa en un altre aconseguint un nou èxit.

La federació de Penyes del REAL MALLORCA, juntament amb el cos tècnic, proposen a Sureda fer un disc que recopili algunes de les cançons que parlen a mode d'HIMNE DE L'EQUIP. Una producció que feren a mitjes JAUME SUREDA i JACOB SUREDA i que va sortir al mercat sota el títol de "10è ANIVERSARI DE L'HIMNE OFICIAL DEL REAL MALLORCA". Aquest any, 1999, JAUME SUREDA llança al mercat un e.p. de cinc cançons, totes elles de manera molt representativa de l'amor cap a una terra que és Mallorca, sa roqueta. El títol genèric, PATRIA. Inmers en la preparació d'un nou espectacle que monta l'any 99 sota el nom de 101 NOCHES DE BOLERO, i conta amb l'acompanyament de MIQUEL MASSOT I LA SEVA GRAN ORQUESTRA. Al mateix temps comença a produir diverses bandes i solistes des dels seus estudis de gravació i la seva productora SET PRODUCCIONS. El 99 és un any de molts concerts i, sobretot, de preparació del nou espectacle de cara al 2000, en el que SUREDA edita el seu primer llibre "25 I UNA GAMBA", que també dóna nom a una sèrie de recitals acústics que comencen en el TEATRE MUNICIPAL i recorren alguns indrets de les illes. Tot i això, el 2000 és un any sabàtic de creació, cap al nou disc celebració dels 25 anys de SUREDA cantant en solitari com a cantautor, a mode d'homenatge a tots els músics que obriren camí en els 60 i 70 amb moltes col·laboracions d'aquests i algun revival. Aquest temps, Sureda interpreta a Bonet de san Pedro a la vegada que produeix juntament amb DAVID SARDÀ, de Gest Music, un àlbum daquest amb títol genèric "EL JARDÍN DE LAS ONDAS", amb col·laboracions de luxe com PI DE LA SERRA, ROCIO MADRID o XAVIER SARDÀ. També apareix al mercat un àlbum enregistrat en directe de Sureda, sota el genèric de "JAUME SUREDA EN DIRECTE", gravat a diferents escenaris de les Illes.

El 2001 comença a produir el disc LA VIDA SCRETA DE LOS GATOS , àlbum en castellà i enregistrat als estudis swing, sota la producció del cantant i NOEL QUINTANA. Aquest anys junts i de la mà duna bona banda toquen en concerts a les Illes i presenten el cd a diferents programes de caire nacional com a "CRONICAS MARCIANAS".

Al 2003 Sureda passa a ser director-delegat de RADIO BALEAR - ALCÚDIA, des don prepara el seu treball que llança aquest any al mercat, un àlbum amb molta ressonància integrament de caràcter mariner "BLAU DE BLAUS". Així mateix, juntament amb RADIO BALEAR i el seu director de cadena, FERNANDO RUIZ, recullen temes dartistes de les Illes i produeixen i editen 2 àlbums monogràfics sota els títols, "LA MÚSICA DE TU VIDA.COM" i "MENORCA - SA NOSTRA MÚSICA". Dos anys de concerts entre teatres i escenaris al carrer i la participació a infinitat de concerts solidaris, rebent premis i reconeixement popular.

L'agost de 2005, en plena celebració dels seus 30 anys descenaris i la gravació del seu àlbum 30 ANYS I UN DIA , Sureda rebrà el premi del GRUP GÜELL a la sortida de la marxa, per la seva carrera. Mentrestant amb la seva banda segueix donant concerts per les Illes i produint altres artistes juntament amb NOEL QUINTANA

El Llegat de Judes a PIRATES I SIRENES

2010-03-22T14:55:00.004+01:00

Bon inici de setmana i principi de primavera estimats PIRATES I SIRENES! Anit , i com tots els dilluns, tornem a ballar amb les plomes màgiques dels nostres autors convidats Joan Bruna i Francesc Miralles, autors de la novel·la escrita a quatre mans:

EL LLEGAT DE JUDES
a

EL BALL DE LES PLOMES

Any 28: Judes Iscariot ven Jesús de Natzaret a les autoritats jueves a canvi de 30 monedes d’argent. Poc després, es penedeix dels seus actes i, abans de suïcidar-se, llença les monedes al temple.Present: L’Andreas Fortuny, que treballa a Barcelona com a guia de viatges d’aventura, rep la trucada d’una enigmàtica dona, la Solstice, que contracta els seus serveis per visitar Jerusalem, on s’acaba de descobrir un testament suposadament escrit per Judes.
Estimulat per aquesta troballa, l’Andreas investigarà el recorregut posterior del Llegat de Judes, les trenta monedes de les quals es va desfer Judes, que des d’aleshores han anat passant de mans en mans i que es creu que atorguen la prosperitat i el poder absoluts.De les trenta, només se’n conserven set. Els propietaris. Les set famílies més poderoses del món. L’Andreas i la Solstice es veuran arrossegats dins d’una espiral d’assassinats i traïcions que els obligaran a lluitar per retornar l’equilibri a un món a punt del col·lapse.

Les misterioses Fades de Cottingley a LA RUTA D´ORIÒ. Amb Pepa Llausás.

2010-03-17T20:19:00.007+01:00

Com diu na Pepa Llausás, experta en comunicació i simbología, l' equinocci ja es aquí. Per tant es l' hora de posar-se poètics, romàntics...De viure l' estació que es a punt d' entrar amb molta alegria i amb ganes de deixar explotar els sentits...Gaudir de les meravelles de la vida. Prou de penes i tristeses. Ja basta! I per això parlarem de totes les coses bones que porta el canvi d' estació i a més a més parlarem de un tema molt curiós que en el seu moment va estar enrevoltat de molt de misteri:

"Les Fades de Cottingley"
a

LA RUTA D´ORIÓ

Les Fades de Cottingley son una sèrie de cinc fotografíes preses per Elsie Wright i Frances Griffiths, dues joves cosines que vivien a Cottingley, a prop de Bradford (Regne Unit). Aquestes imatges representaven a les dues al.lotes realitzant activitats amb suposades fades. El 1917, quna es varen fer les dues primeres fotos, Elsie tenia 16 anys i Frances 10. Al 1981 les dues dones van admetre haver falsificat les fotografies excepte una i van insistir que veren veure les fades. Un tema que obre el debat a l' origen de les fades, aquestes petites criatures que alimenten els contes i l' imaginació de grans i petits. O...relament existeixen? N´heu vist alguna?

Carlos Goñi (Revólver) a PIRATES I SIRENES

2010-03-16T16:08:00.006+01:00

Un CODI SECRET ben especial el d´aquesta nit a PIRATES I SIRENES! De fet, hi ha qualcú que no s´hagi emocionat amb alguna de les cançons del seu ampli repertòri? De ben segur que no. I aquest divendres arriba a L' Auditòrium de Palma per deleitar-nos amb la seva banda i per recordar que...

"que 20 años no es nada"

CARLOS GOÑI

(Revólver)

en CODI SECRET

Carlos Goñi, anit pujarà a bord de Pirates per parlar de la seva gira , però també dels seus secrets...

La de Revòlver és la història dels últims vint anys d'activitat musical de Carlos Goñi, un músic forjat des de baix, des dels xibius de rock dels anys 80. Parlar de Revòlver és fer-lo, per tant, de Carlos Goñi, un músic sincer i honest, que s'ha deixat esquinçalls de pell, de vida en cadascuna de les seves cançons, en cadascun dels seus discos. Un creador que ha perseguit l'excel·lència musical, la cançó perfecta, que ha investigat sons, que mai ha volgut quedar-se ancorat en el passat, que ha estat sempre fidel a si mateix i al que el cor li ha dictat.

Atresora Carlos Goñi amb Revòlver un repertori envejable, d'aquests que emocionen, que commouen, en el qual les lletres tenen valor literari per si mateixes, però en el qual les músiques -girant al voltant del rock, però mirant a altres gèneres-, sempre extraordinàries, van a la recerca de la millor melodia, de superar el ja escrit, d'exigir-se més a si mateix.

Potser per tot això, el públic, massivament, ha estat de part de Revòlver, acompanyant-li en un viatge que es va iniciar, fa ara, vint anys. Que no són res, però que ho són tot.

Rody Polonyi, un guionista d' èxit a EL BALL DE LES PLOMES

2010-03-15T12:25:00.016+01:00

Anit rebrem a bord del nostre vaixell a tot un guionista professional com es en Rody Polonyi. Gaudirem plegats dels secrets d´una professió força interessant com es el món dels guions, sense els quals, ni la televisió, ni la ràdio, ni el cinema, ni el teatre... podrien subsistir! Viurem en antena alguns dels diàlegs que el nostre convidat a escrit per sèries de tv . Escenes ben conegudes per els seguidors de Llàgrima de Sang, per exemple.

RODY POLONYI

a "EL BALL DE LES PLOMES"

Biografia:
Vaig néixer a Argentina fa 36 anys, però de petit em vaig anar
a viure a Estats Units. Abans dels 10 ja vivia a Barcelona. Resideixo a Mallorca
des de fa 20 anys quan vaig venir a estudiar la carrera de filologia. També sóc
el fundador i president del club de rugby Badia. He treballat de monitor
d'equitació, d'agent immobiliari, donant cursos d'informàtica en la policia
local, guàrdia civil i bombers i altres professions variades. Sempre he
llegit i escrit, però els meus primers ingressos escrivint les vaig aconseguir
fent manuals d'informàtica per a diverses editorials (aquests que ningú llegix),
he treballat en periòdics i revistes i també vaig presentar els informatius de
Localia fa uns anys. Em vaig iniciar en la carrera "guionistica" amb el
naixement d' Ib3. He treballat com a guionista en diversos programes, alguns
d'entreteniment i altres de ficció: Llum i acció, Parellla de 3, Tres són
multitud, El born, El món d'en Guai, Ous amb caragols,Llàgrima de sang, entre
d'altres. Actualment estic treballant en el programa Reporters. També he estat
guionista de dues obres de teatre (co-escrites al costat de Javier Bizarro) Són
les dues ultimes obres de Diabètiques Accelerades: Castings i Ses matanceres
m'has dita? Tot torna. Actualment també estic escrivint el guió de la
pel·lícula DELIRIUM (protagonitzada per David Navarro), que (si tot va segons el
planejat) es rodarà a final d'estiu.

Una festa amb tota la tripulació!

2010-03-15T12:11:00.007+01:00

Aqui us passo les fotos del programa nombre 100 que varem celebrar plegats dijous passat (quasi tots, en Jordi Nogueras, na Joana Pol i n' Albert Herranz no van poder venir!

Esquerra a dreta: Dani Puig (actor i productor de tv), Chema Font (Investigador), jo, Pepa Llausás (experta en simbología i comunicació) i David Navarro (actor, director de doblatge i fotògraf)

A la redacció d´IB3 Ràdio. En Miguel, un dels nostres tècnis de ralització, Manu Blanco (locutor, presentador de tele i component de TANGA TEAM, Daniel Puig, David Navarro, Chema Font, en Marcelius el nostre fotògraf oficial (MARCELIUS PHOTOGRAPHIES). Abaix, Miss T (Teresa de Tanga Team), na MAR (Marga Pocoví), jo i na Pepa Llausás.

100 programes!

2010-03-11T11:16:00.025+01:00

100 PROGRAMES
100 NITS, 100 HISTÒRIES...

Sembla mentida! Ja celebrem 100 programes! Avui vespre ens rodejarem d' amics, convidats i simpatitzants del nostre magazín nocturn d´entreteniment PIRATES I SIRENES! Us esperem amb TANGA TEAM, MARGA POCOVÍ, DAVID NAVARRO, DANI PUIG, CHEMA FONT, JOANA POL, PEPA LLAUSAS, ALBERT HERRANZ, MARCELIUS, LLORENÇ CLOQUELL i un llarg etc...a la 1 a IB3 Ràdio!

Josep Villagrasa Joana Pol Il·lustració de Sarima

Gràcies als nostres amics i col·laboradors Jordi Nogueras,Joana Pol, Alber Herranz, Chema Font, Pepa Llausás i els realitzadors tècnics Miquel i Borja, cada programa es converteix en un viatge ple d´emocions i sorpreses. Gràcies a tots!

Amb l´actriu Lina Mira L´investigador J. Contreras

100 programes. 100 viatges. 100 aventures. 100 històries. 100 nits.

100 mil·lions de gràcies.

Actors, actrius, pintors, artistes, escriptors, pol·litics, investigadors, poetes, cantants, musics, directors de cinema, empresaris, mags...Molts han passat una hora a bord del nostre vaixell màgic.

Anit celebrem a PIRATES I SIRENES:

EL PROGRAMA Nº 100!

Manu Blanco, locutor i component de Tanga Team, Llorenç Cloquell, mag i actor, Maria de la Pau Janer, escriptora. LA LLISTA ES MOLT LLARGA!

Valentín Mendoza, music, cantant i compositor.

Chema Font, es nostre investigador més estimat!

Magia. Cada vespre la vivim ben d´aprop amb convidats com en Joan Monse o en Pedro Prieto.

Berenger Saunier a LA RUTA D´ORIÓ amb Pepa Llausás

2010-03-11T11:10:00.004+01:00

Aquest dimecres el protagonista de la secció LA RUTA D´ORIÓ de Pirates i Sirenes ha estat el capellà francés, Barenger Saunier, de la mà de la nostra col·laboradora Pepa Llausás.

François Berenger Saunier

LA RUTA D´ORIÓ

Finals del segle XIX. Un petit llogaret rep l'arribada d'un nou sacerdot. François Berenger Saunier ( 1852 - 1917 ), és destinat a una ruïnosa església de nom Sainte Madeleine a manera de càstig en un poblet anomentat Rennes-le-Château.

Mentre realitzava aquestes restauracions, va trobar en l'interior d'un altar una sèrie de manuscrits i pergamins, tots ells incomprensibles.

Llegendes o realitat? Saunier es va dur el secret amb ell.

Rennes-le-Chàteau, Torre Magdala, María Magdalena, cavallers Templaris, pergamins secrets, descendència divina, "Codi da Vinci", què tenen en comú?

Va ser tot imaginació el que va inspirar a Dan Brown para escriure la seva famosa novel·la, o havia alguna cosa fora de la ficció?

Fiona Ferrer Lioni. Una sirena experta en moda, art i comunicació.

2010-03-09T13:54:00.006+01:00

Resumir el seu currículum en unes línies seria impossible. Encara que a Espanya sigui coneguda gràcies a Supermodelo, la seva relació amb el món del disseny va començar des de ben petita - El seu pare (Juan Ferrer) va ser president de Passarel·la Gaudí en el seu temps i la seva mare (Mietta Leoni) una gran model. Així que ho duia en la sang. Va voler ser dissenyadora, de fet, va estar un any treballant a París amb Claude Montana però va descobrir que aquest no era el seu món. Així que va decidir marxar a Miami a estudiar Relacions Internacionals i Comunicació. Després d'un periple per Madrid i Nova York es va iniciar en el món del periodisme. I així va esser com va començar la seva carrera meteòrica cap a l'èxit.

FIONA FERRER

EL "CODI SECRET" D´UNA EXPERTA EN ART, MODA I COMUNICACIÓ
Fiona treballa en molts projectes a l´hora però actualment està preparant el que serà el seu nou programa a la televisió: Fiona te necesito (Antena 3). Els cástings son a punt de començar. Per més informació visteu el seu blog a la revista Hola.com: Blog de Fiona Ferrer

Una fotografia del dia de les seves noces amb Jaime Polanco a Tenerife. Una festa super luxosa amb més de 500 convidats d´excepció. Aqui amb el seu marit, la periodista Ana Rosa Quintana, la cantant Marta Sánchez i Paloma Cuevas.

Va ser l'art el seu primer gran treball i no la moda...
"Vaig Estar fent pràctiques en Sotheby´s amb Dolores Smithies i allò ja va anar tot un assoliment perquè ningú donava un duro per mi. Ella va ser la qual em va introduir en aquest món i la qual em va permetre conèixer a molta gent. D'aquí vaig passar a treballar para ArteMundi fins a convertir-me en la seva directora de comunicació. Es resumeix molt ràpid però vaig passar molt, fins i tot vaig haver de vendre el meu cotxe per a iniciar un projecte. Però sense esforç, sense constància, no s'aconsegueix gens."

Avui Fiona serà una sirena de la tripulació de PIRATES I SIRENES!

Melcior Comes ha passat per EL BALL DE LES PLOMES amb el seu llibre.

2010-03-09T13:52:00.001+01:00

Melcior Comes a EL BALL DE LES PLOMES ens ha presentat la seva nova novel·la "Viatge al centre de la Terra"

A Contes per a no Dormir: Les Dones d´aigua.

2010-03-04T10:25:00.005+01:00

Hola amics! Aquesta nit les protagonistes de la secció conduida per l´investigador CHEMA FONT, "CONTES PER A NO DORMIR" seran les sempre màgiques,

"Dones d´aigua"

Les Dones d’aigua, també anomenades Aloges, Goges, Encantades, Païtides, nimfes de llacs o fades, són éssers femenins que habiten als indrets d’aigua dolça, es poden trobar als rius, llacs, gorgs, estanys, balmes i fonts. Com a habitants de l’aigua, poseeixen les seves virtuts, i simbolitzen la vida i la fecunditat, tal com l’aigua permet la vida dels animals i fa créixer les plantes. Les Aloges tenen molta similitud amb les nimfes greco-romanes, com elles representen la fecunditat i la gràcia, i es classifiquen segons on habiten.

Les dones d’aigua són sens dubte nimfes aquàtiques, de muntanya i de bosc, amb els mateixos trets que les nàiades gregues, però típicament catalanes. Son éssers nocturns, els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena i que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci lluir els seus cabells daurats o pèl rojos.

Aquestes dones son el cànon de la bellesa femenina; la bellesa idíl·lica i onírica, els seus ulls verd maragda o blau profund, com estanys sense fons, brillen a les nits de lluna plena, mentre dansen plegades i insinuen el seu cos nu entre tuls transparents i sinuosos. Van vestides amb robes fines i riques, i al front hi duen una estela que enlluerna a aquell qui les veu. Algunes estan dotades d’unes precioses ales, de diversos colors, que les fan ser encara més seductores. Moltes posseeixen una vareta màgica i virtuosa feta de fusta d’avellaner, ja que només la fusta d’aquest arbre és apta per als encanteris i encisos. Tenen una joventut eterna, malgrat tot no son immortals, però poden viure més de mil anys, conservant sempre la seva bellesa i les seves facultats.

A Occitània daunas d’ayga, a l’Alvèrnia danne d’aigüe, a Astúries xanes, a Euskadi lamiak i a Cantàbria anjanas o mozas de agua.

Els orígens del turisme a LA RUTA D´ORIÓ amb Albert Herranz.

2010-03-04T10:16:00.003+01:00

Dimecres 3 de Març LA RUTA D´ORIÓ. Amb Albert Herranz.

Els Orígens del Turisme i els viatges organitzats

Com va néixer el turisme? Viatjar per plaer primer va ser un luxe per a formar-se, després va evolucionar cap a un descans regulat per a una millora de producció fins a evolucionar cap el que és avui en dia: quasi una necessitat fisiològica. Des dels primers balnearis fins els via ...tges organitzats descobrirem que fer platges artificials no és un invent d’avui, a l’igual que prendre el sol o banyar-se a la platja. I pensar que quasi tot això dels viatges organitzats varen començar amb un viatge organitzat pel pastor protestant anglès Thomas Cook un 5 de juny de 1841…

Simó Andreu a EN CODI SECRET

2010-03-02T14:23:00.004+01:00

L´actor mallorquí Simó Andreu serà anit un membre més de la tripulació de PIRATES I SIRENES. Segur que no li costarà gens ni mica ficar-se dins el paper, ja que aquest polifacètic actor ha treballat en més de 150 pel·lícules, algunes d' elles autèntiques superproduccions d' èxit, obres de teatre, innombrables sèries de ficció que han fet d´ell una de les cares més populars de les nostres pantalles i escenaris.

Simó Andreu

EN CODI SECRET

Simó Andreu, fent el que millor sap: interpretar.

Qui li haguès dit a n' aquest pobler que un dia treballaria a les ordres dels millors directors i es codejaería amb actors revellants a nivell mundial? En Simó ha engantxat molt al public de les Illes Balears per les seves interpretacions a pel·lícules de tot tipus, però sèries com Vallterra, emessa per IB3 TV o presentar el programa de cinema al canal autonòmic Illes de Cinema, ens van robar el cor...El fet de figurar entre l' equip de actors (d´entre d´altres) films o sèries com aquests no l' ha canviat gens,de fet viu d´esquenes a tot el món d´excentricitats, fama i glamour que solen rodejar als professionals del seu sector. Simó Andreu segueix essent, malgrat el seu èxit, una persona afable, propera i molt amistosa.

Sin tetas no hay paraíso (2009))
Las crónicas de Narnia: el príncipe Caspian (2008)
Amar en tiempos revueltos, de Virginia Yaguel (Serie telenovela) (2006)
Mar de fons, de Jesús Segura (2006)
Los fantasmas de Goya, de Miloš Forman (2006)
Vall Terra (Serie telenovela) (2005)
Bridget Jones: Al borde de la razón (2004)
Nerón, de Paul Marcus (2004)
Golpe maestro, de Bryan Goeres (2004)
Agentes secretos,de Frédéric Schoendoerffer (2004)
Los novios búlgaros, de Eloy de la Iglesia (2003)
Muere otro día, de Lee Tamahori (2002)
Alas rotas, de Carlos Gil (2002)
Cuestión de suerte, de Rafael Moleón (1996)
Tu nombre envenena mis sueños, de Pilar Miró (1996)
El viaje a ninguna parte, de Fernando Fernán Gómez (1986)
Los placeres ocultos, de Eloy de la Iglesia, (1977)
Juego de amor prohibido de Eloy de la Iglesia, 1975
Chica de Via Condotti, de Germán Lorente (1974)
La novia ensangrentada de Vicente Aranda (1972)

Anit intentarem esbrinar alguns dels secrets mes ben guardats d´aquest actor ( malgrat siguin de rodatge) ja que experiències gràcies al cinema, de ben segur no n´hi manquen!

L´art de seduir amb el cos a CONTES PER A NO DORMIR. Amb Katty Show.

2010-02-25T14:16:00.007+01:00

Anit tendrem una secció que pot fer que es disparin les pulsacions de la tripulació. A CONTES PER A NO DORMIR rebrem a la stripper mallorquina Katty Show. Ella puja a nit a bord del nostre vaixell per parlar de la importància de l' erotisme i la seducció a la nostra vida. Aquesta nit viatjarem a través del mil·lenari art dels jocs de seducció emprant el que tenim: el nostre cos.

L' art de la seducció corporal

amb

Katty Show

Però, sabem fer-ho? Ens atrevim? O pensem que aquestes coses només les fan les persones que es senten orgulloses del seu cos? Na Katty avui ens demostrarà que es pot aprendre a estimar-nos i oferir-nos tal com som i convertir-nos en una eina que ens servirà per pujar la nostra autoestima, per agradar-nos i agradar als altres...perquè al cap i a la fi ens agrada seduir i ésser seduits. La nostra convidada és la encarregada de donar classes de seducció per totes les edats i condicions.

Miguel Ángel González , President de COGAM, a LA RUTA D' ORIO.

2010-02-24T17:41:00.004+01:00

Al programa d’IB3 Ràdio Pirates i Sirenes, que presenta i dirigeix Sandra Llabrés de dimecres, es parla amb Miguel Ángel González i el seu marit sobre la compra que feren del seu pis al Papa Joan Pau II.

Miguel Ángel González, President de COGAM, amb el seu marit el dia de les seves noces.

Miguel Ángel González és el President del Col·lectiu de Gays i Lesbianes de Madrid (COGAM) i va comprar el seu pis amb la seva parella, Alberto, al Nunci Apostoli que va mitjançar la compra, després de què una dona l’hagués deixat en herència al Pontífex al morir.

El dissenyador José Miró a EN CODI SECRET

2010-02-23T12:02:00.004+01:00

Amb la satisfacció de la feina ben feta, el dissenyador mallorquí José Miró ja te els ulls posats a Paris o Nova York. La seva nova col·lecció “Babel” es la seva propuesta tardor-hivern 2010/11, presentada aquest passat diumenge a la passarel·la Cibeles Fashion Week a Madrid on ha estat rebuda per un caramull de bones crítiques. Una col·lecció plural, innovadora, surgida de la concepció del món com un tot, fonguent elements de multitut de cultures presents a toda la Terra.

Avui José Miró puja a bord del vaixell màgic de PIRATES I SIRENES per compartir amb nosaltres la seva cara mes secreta:

José Miró

EN CODI SECRET

David Caño veu el futur en 4D a EL BALL DE LES PLOMES

2010-02-22T19:46:00.004+01:00

Hola amics! Com va el dilluns? Tornem per acosellar-vos que no us perdeu anit el programa. Puja a bord el poeta d’Olot, David Caño, que ha estat el guanyador del XI Premi de Poesia Vila de Lloseta (2009).

David Caño

"He vist el futur en 4D"

a EL BALL DE LES PLOMES

El jove escriptor parla a la secció “El ball de les plomes” de la seva obra poètica He vist el futur en 4 D, editat per l’editorial Borja Moll i que està dedicat al seu fill.

Caño és diplomat en Magisteri i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i actualment viu a Barcelona des de 1998, on treballa a una escola pública del barri de Sants. A més, és autor del Bloc d’encenalls de Vilaweb i de l’obra Barcelona, publicat al 2007.

IB3 Ràdio es pot sintonitzar al 106.8 (Mallorca), 89.2 (Andratx), 92.7 (Calvià), Alcúdia (89.2), 88.6 (Menorca) i 93.7 (Eivissa i Formentera).

El Secret dels Germans Grimm a LA FUGA DELS LLIBRES amb Joana Pol

2010-02-19T10:51:00.005+01:00

Estatua dels germans Grimm a Hanau

Els contes dels germans Grimm han estat molt populars des de fa molt de temps. Hansel I Gretel, la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel, El llop i les set cabretes, la Bella dorment, Blancaneu i Barbaroja, El sastre Valent...Però, i si els contes no fosin realment en els seus orígens així com els recordem tots? I si el conte de na Blancaneus i els set nans fos realment quasi un conte de terror? Coneixem realment el rerefons del món que inventaren i recopilaren els germans Grimm? Avui a PIrates i Sirenes analitzem amb Joana Pol, l' obra d' aquests dos germans, que enfora de contes de fades, varen redactar líneas ben dures en bell mig de històries fabuloses.

EL SECRET DELS GERMANS GRIMM

a LA FUGA DELS LLIBRES

A mitjans del segle XIX, als Estats Units la col·lecció de contes eren condemnats per mestres, pares de famílies i figures religioses per culpa del seu contingut cru i incivilitzat, ja que representaven la cultura medieval amb tots els seus perjudicis, cruesa i atrocitats. Els adults ofesos s'oposaven als càstigs imposats als delinqüents. Un exemple es pot veure en la versió original de la Blancaneu, a la malvada madrastra se l'obliga a ballar amb unes sabates de ferro roent fins a caure morta. Els primers llibres foren il·lustrats per editors anglesos. Una vegada que els germans Grimm van descobrir el seu nou públic infantil es van dedicar a regnar i suavitzar els seus contes.

Avui en dia els contes disten molt dels originals publicats a principis del segle XIX, han patit moltes adaptacions, traduccions i canvis destinats a suprimir-ne les parts censurables ...

Els Ovnis abans del segle XX, per Chema Font.

2010-02-18T12:04:00.003+01:00

Els OVNIs han estat coneguts des de l'antiguitat (molts els relacionen amb aparicions miraculoses descrites en diferents religions), no obstant això no van adquirir notorietat fins a finals dels anys '40. Però nosaltres a PIRATES I SIRENES i amb l' ajuda de l' investigador CHEMA FONT, avui vespre parlarem dels orígens del fenòmen OVNI o UFO, ben abans del segle XX quan va eclosionar el seu millor moment...

Els Ovnis abans del segle XX

CONTES PER A NO DORMIR, amb Chema Font

El conegut com a Cosmonauta de Glenelg River, n´és un bon exemple. Sis lletres o nombres sobre el seu cap d'un alfabet totalment desconegut afegixen encara més misteri a l'origen dels wandjinas. A l'esquerra de la imatge apareixen gran quantitat de petits cercles en tres columnes. Igual que ocorre amb els símbols del seu cap gens se sap sobre el seu significat.

Els orígens dels Superherois, anit a LA RUTA D´ORIÒ amb Albert Herranz

2010-02-17T12:54:00.005+01:00

Hola amics de Pirates i Sirenes! Avui vespre parlarem amb el nostre col·laborador i amic , Albert Herranz, sobre els orígens dels superherois. Aquests mateixos que salven el món un cop i un altre. Però...quina és la realitat que amaguen a darrera dels seus superpoders?

SUPERHEROIS

Els seus orígens humans a LA RUTA D'ORIÒ

El superherois són personatges amb poders impossibles i sobrenaturals. Molts d'ells però tenen orígens que ben bé poden tenir cabuda dins les tragèdies gregues. Tal és el cas de Magneto- supervivent d'Auswitch-, Shazam- orfe-, Dare Devil- Cec-, Superman- el darrer de la seva gent- o Estela Platejada - exiliat lluny dels seus. Destins ben humans per a persones que sobresurten d'aquesta categoria.

Gabriel Oré. Un productor i compositor a EN CODI SECRET.

2010-02-17T12:46:00.004+01:00

Ha pujat a bord de Pirates i Sirenes: el productor i compositor Gabriel Oré. De rialla fàcil i senssibilitat extrema, ahir vespre va contestar a totes les preguntes formulades per el nostre curiós CODI SECRET!

GABRIEL ORÉ

Compositor i Productor Musical

a EN CODI SECRET

Sandra Llabrés i Gabriel Oré. Foto: Marcelius Photography

El nostre convidat a composat cançons per David Bisbal, Chenoa, Marcos LLuna, Edurne, Patricia Manterola, D' Nash. Actualment esta treballant amb el jugador del Reial Madrid, Royston Drenthe, que vol enregistrar un disc de Hip Hop! També es el productor de sa nostra "Mar", na Marga Pocoví,en el seu llançament a nivell nacional.

El Poder i la Fortor a EL BALL DE LES PLOMES

2010-02-15T18:56:00.003+01:00

Salutacions amics! Un dilluns més a punt de compartir amb vosaltres un fragment d' una obra de la mà dels seus propis creadors. Avui tres autors que han escrit un poemari ben especial. Un llibre a 3 mans i que podrem gaudir aquesta nit a EL BALL DE LES PLOMES. Unes plomes, ja us avisem, ben afilades. Sense pels a la llèngua, l' acció transcorre de forma lasciva i pujada de "paraules" i fets...Amb definitiva,anit, una secció de pinyol vermell (com diem els mallorquins!)

EL PODER I LA FORTOR

Jaume Pons, Juan Tomàs Martínez i Pau Vadell

El poder i la fortor vol ser un homenatge a l'obra El poder i la verdor de Blai Bonet, de la qual en pren l'esperit compositiu i la tècnica del collage. L'obra és una invitació a una espectacular orgia presidida pel Gran Mabre (la Gran Verga, el Gran Membre que, a diferència de la grip A, serà). Les històries que se succeeixen presenten personatges heterogenis, en molts casos identificables amb membres reals de la nostra esfera literària i cultural. Tot i l'aparent discontinuïtat narrativa, s'estableixen escrupoloses connexions entre ells, reunits d'una vegada per totes a la festa final a l'espera de la convidada d'honor, l'excelsa Coliflor. Un llarg poema èpic el procés creatiu del qual recorre de manera antioficial i originalíssima a un mecanisme performatiu detallat a mode de manual al final del llibre. Benvinguts a la nova poètica mallorquina.

Els origens del Carnaval a LA RUTA D´ORIÓ amb Pepa Llausás.

2010-02-10T15:53:00.002+01:00

A la humanitat sempre l' hi ha agradat desfressar-se. Actualment basta veure les llargues coes que es forman a les entrades de les tendes especialitzades, per adonar-se que aquesta antiquissima tradició continua ben vigent! El nom de "Carnaval" procedeix de dues paraules: "carn vali" (o també "carnem levare"), és a dir, "adéu a la carn", doncs, a l'entrar en el període de la Quaresma, aquest és un aliment que està prohibit, que no s'ha de consumir a risc de ser assenyalat amb el dit pel carrer i, a més, cometre un pecat mortal.

Precisament, aquesta dura i temuda abstinència és la qual esperonava la imaginació dels joves per a executar tota classe d'excessos en els dies previs que la Quaresma regnés durant 40 dies, fins a l'arribada de la Setmana Santa. El Carnaval d'avui ha perdut tot el seu simbolisme i el seu sentit catàrquic que va tenir durant l'Edat Mitjana, que va anar, abans de res, un ritual que unia en si aspectes de significat sincretistas relacionats amb la successió de les estacions ombrívoles i les lluminoses: l'Hivern i la Primavera. També reflectia altres aspectes més esotèrics. El Carnaval en l'antiguitat es desembolicava a dos nivells: un sagrat i altre més vulgar i pragmàtic. Els ritus del sagrat es relacionaven amb el Caos Primigeni, la Mort i la Resurrecció. En el més pragmàtic, encara que relacionat amb l'anterior, participava també el poble. Aquest últim consistia en un multitudinari ritual en el qual es "personificava" aquest Caos Primigeni mitjançant la completa alteració de tots els ordres de convivència, com el social, el sexual o el moral.

ELS ORIGENS DEL CARNAVAL

Sabem que els romans varen propulsar aquesta festivitat pagana , potenciant d' aquesta manera una tradició que es va estendre fins arribar als nostres dies. Però, quins son realment els origens del carnaval? Els historiadors que han rastrejat diuen que la tradició del carnaval ben bé es pot remontar a les antigues societats de Sumèria i Egipte, que 5000 anys enrere ja es posaven vestits especials per l' ocasió. Per tot això ens sembla prou interessant intentar fer una mica més de memòria i viatjar a traves de la història més antiga fins als nostres dies per esbrinar l' abans i el després d' aquesta festa tan popular.

Vivian Caoba. Una sirena-vedette en CODI SECRET!

2010-02-09T14:47:00.003+01:00

Encara assaborim la seva magnífica interpretació d' una Sibil·la ben personal e irrepetible a la darrera "Adoració dels reis Mags" a Palma! Na Vivian es una actriu de raça. De pura raça. Es mou amb total elegància i tranquilitat i a sobre qualsevol plataforma. Programes de televisió, obres de teatre, performance, festes, actuacions estelars, aparicions divines, col·laboracions de luxe.

Ella es així. Una tormenta, un tsunami o un cap de fibló. O tot plegat. Una tot terreny que ens desperta sempre el costat "oh la la" de la vida quotidiana. Avui es sotmetrà a un codi ben especial. Un codi replet de preguntes enigmàtiques que, de ben segur, feran que el miracle es faci realitat. Coneixem a la Vivian actriu, vedette, cabaretera, show woman...però, i la Vivian-dona? Què en pensa de la vida i la mort? Quines coses l' emocionen a la vida? I quines no li fan gens de gràcia? Té secrets per descobrir?
Anit o sabrem a PIRATES I SIRENES.

VIVIAN CAOBA

"En Codi Secret"

Na Vivian abans d' una actuació.

Un viatge apassionant cap a l' interior dels nostres convidats a bord d' un vaixell que ens ajuda a escapar de la realitat!

Vos esperem a tots!

Avui a PIRATES I SIRENES, parlem de l' autor d' ALÍCIA EN TERRA DE MERAVELLES

2010-02-08T13:51:00.004+01:00

Avui parlem a la secció EL BALL DE LES PLOMES amb l' editora Irina C. Salabert sobre la recent publicació del llibre " Cartas inéditas a Mabel Amy Burton" de Lewis Carroll.

"Alicia en Terres de Meravelles" sovint anomenada Les aventures d'Alícia al país de les meravelles o Alícia al país de les meravelles, és una obra de literatura infantil creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, sota el més conegut pseudònim de Lewis Carroll. El conte explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. El conte és ple d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes polítics de l'època. La terra de les meravelles juga amb la lògica d'una manera tan especial que l'obra ha arribat a tenir molta popularitat tant entre els de xiquets com entre els adults. El llibre està considerat un dels exemples més característics de la literatura de l'absurd i la seva estructura narrativa ha estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic.

En aquesta obra apareixen alguns dels personatges més famosos de Carroll, com el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, els qual han cobrat prou importància per a ser reconeguts fora del món d'Alícia.

Només es conserven 23 còpies de la primera edició del 1865, de les quals 17 pertanyen a diferents biblioteques i la resta està en mans privades. El llibre té una segona part, menys coneguda, anomenada A través de l'espill (Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, del 1871). Diverses adaptacions cinematogràfiques combinen elements d'ambdós llibres.

L'obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, incloent-hi l'esperanto. El 1998, un exemplar de la primera edició del llibre va ser venut en subhasta per la suma d'1,5 milions de dòlars, convertint-se així en el llibre per a infants més car fins aquell moment. La traducció catalana va ser del poeta Josep Carner l'any 1927, qui va donar-li el títol 'Alícia en Terra de Meravelles'; actualment es publica per Editorial Juventud amb il·lustracions de Lola Anglada.

4 i 5 de Febrer a PIRATES I SIRENES.Amb CHEMA FONT i JOANA POL

2010-02-08T13:46:00.002+01:00

Hola estimada tripulació radiofònica de Pirates i Sirenes! Toca possar-se al dia de continguts.

El passat dijous varem tenir l' oportunitat de parlar, a CONTES PER A NO DORMIR, sobre les Profecies i els seus autors més rellevants de la mà de l' investigador Chema Font (Cuarto Milenio, Milenio 3).

I el divendres a la secció LA FUGA DELS LLIBRES amb Joana Pol, LOVECRAFT va esser el nostre "convidat" de luxe.

Les Malediccions dels Faraons a "La Ruta d´Oriò" amb Albert Herranz

2010-02-03T11:59:00.011+01:00

Quan Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon era un secret a veus que aquest descobriment anava acompanyat d'una maledicció que acabaria amb els arqueòlegs i els seus acompanyants. D'on partia aquest convenciment i quina relació tenia amb una venda d'un sarcòfag egipci 50 anys abans ... i el naufragi del Titànic ocorregut 10 anys abans? A Pirates i Sirenes t'ho explicarem aquesta nit.
"Les Malediccions dels Faraons"
amb ALBERT HERRANZ

Howard Carter, descobridor de la tomba de Tutankamón

El matí del 4 de novembre de 1922, 16 graons apareixien davant l'atònit arqueòleg anglès com el primer pas a una obertura que descendia a una profunditat d'uns quatre metres. Un llarg passadís de 3 metres d'alt per 1,8 d'ample conduïa a Carter a una porta segellada amb la capçalera de la casa real de Tutankamón. Les seves perquisicions eren certes i les evidències no deixaven lloc al dubte.

Howard Carter havia donat per fi amb el sepulcre del jove rei de la XVIII dinastia. Tants anys després del descobriment de la seva tomba, l'enigma de Tutankamón segueix sent un de tants misteris sense resoldre. El mateix Howard Carter va morir sense conèixer l'origen i desenllaç de la vida de Tutankamón. Aclaparat per la incertesa, deixava escrit en la seva biografia sobre el faraó: "...El misteri de la seva vida ens sobrepassa... les ombres es mouen, però la foscor mai es dispersa...". Un advertiment per a qui anessin a seguir els seus passos.

Juan Carles Bestard. La "cara B" de Madò Pereta a EN CODI SECRET.

2010-02-02T18:20:00.006+01:00

Boneeees estimats amics de Pirates i Sirenes! Mentres bona part de la població ja està pensant seriosament sobre la disfressa d ' enguany per el carnaval, hi ha una persona que sempre té a mà un vestit i una perruca per convertir-se en tot un icone de la nostra cultura popular. Parlem del nostre amic Joan Carles Bestard. O també parlem de la nostra amiga Madò Pereta. Qui li havia de dir a nen Joan Carles que el personatge que acabava de crear , se instalaría còmodament en la seva vida diaria. Una vida, dues realitats. Mestre de dia. Madò Pereta de nit. O quan faci falta!

JOAN CARLES BESTARD

L' alter ego de Madò Pereta a "EN CODI SECRET"

Juan Carles Bestard, Marga Pocoví i Sandra Llabrés.

Avui vespre volem descobrir a la persona i no al personatge. Què amaga Joan Carles dins el seu cofre personal? Descobrirem les seves inquietuts més insospitades? Hi ha alguna cosa què no sabem sobre ell/ella? Compartirà amb noslatres el seu secret més ben guardat?

Anit puja na Rosa Maria Colom. Premi Mallorca de Narrativa 2009 a EL BALL DE LES PLOMES.

2010-02-01T23:47:00.007+01:00

Una gran dama. I una gran escriptora. Així és la nostra convidada d' aquesta nit a PIRATES I SIRENES. Amb la satisfacció del Premi Mallorca de Narrativa 2009 encara vibrant en el seu cor, anit ens regalarà uns instants preciosos ( no es massa noctàmbula) a bord del nostre vaixell màgic. Parlarem amb aquesta escriptora mallorquina, de Sóller concretament, de les seves obres, inquietuts i projectes. Escritora tardana, ara no hi ha qui l' aturi. Més de 17 novel·les dirigides al públic juvenil, han donat ara pas a lectura per adults, això si, sense perdre el seu propi estil. Continúa donnant carta blanca als "fantasmes" que solen instalar-se de forma còmode en les seves històries plenes de girs inesperats i finals oberts a la imaginació. Un plaer per els cinc sentits. Avui li "regalarem" un fragment de LA MORT DE L' ESCRIPTOR, l' obra que li ha valgut guanyar el seu darrer premi. Enhorabona Rosa Maria!

ROSA MARIA COLOM

a "El Ball de les Plomes"

Ens posem al dia! Na Pepa Llausás i na Joana Pol a PIRATES I SIRENES

2010-02-01T23:46:00.004+01:00

Hola amics! ens poseem al dia (o...a la nit!) Dijous passat va venir a PIRATES la nostra amiga i col·laboradora Pepa Llausás i ens va parlar a CONTES PER A NO DORMIR de la misteriosa figura de Nicolas Flamel, l' alquimista a qui se l' hi atribueix el fet d' haver trobat la pedra filosofal i el secret de la inmortalitat!

Nicolas o Nicholas Flamel va ser un personatge històric que va néixer el 1330 a Pontoise i va morir a París el 1413, tot i que la seva vida ha estat exagerada per la llegenda que explica que va aconseguir crear la Pedra Filosofal i esdevenir immortal.
Nicolas era un home de lletres i treballava de copista, feina que havia après del seu pare. Segons la llegenda, va passar-se dècades buscant la manera d'aconseguir crear la pedra, però no se'n va sortir. Un dia va somiar en un àngel que li mostrava un llibre i poc temps després un home que anava curt de diners i li va vendre el llibre que havia vist en somnis.
Per desgràcia el llibre era en hebreu i Nicolas no en sabia, de manera que va estar buscant un traductor per França i Espanya, però no en va trobar cap degut a les persecucions que patien els jueus en aquells moments. De camí de tornada va trobar un rabí que li va traduir part del llibre i va accedir a tornar amb ell cap a casa, però va morir durant el viatge.
Amb els fragments que tenia traduïts, Nicolas va poder traduir el llibre i per fi va poder crear la Pedra i el 1382 va aconseguir per primera vegada convertir metalls com el coure i el mercuri en or. A partir d'aquest moment va esdevenir un gran filantrop i va fer grans donacions a hospitals i esglésies.
El 1407 es va fer construir una casa al 51 la rue de MontMorency que encara existeix.
Segons les fonts oficials Nicolas Flamel va morir el 1413 i està enterrat al cementiri de Saint Jacques de la Boucherie, a París, però la llegenda diu que va aconseguir, gràcies a la Pedra Filosofal, produir l'elixir de la vida que li hauria proporcionat la immortalitat a ell i a la seva dona, Perenelle, i el funeral havia estat una comèdia i, de fet, quan les seves tombes van ser obertes, les van trobar buides. Font: Viquipèdia.

Divendres LOVECRAFT i la seva obra fou el gran protagonista de LA FUGA DELS LLIBRES de la mà de la nostra amiga Joana Pol.

Howard Phillips Lovecraft va ser un escriptor nord-americà de relats d'horror, fantasia i ciència-ficció, considerat un dels pares de la filosofia del terror còsmic. Encara que poc llegit en vida, la seua obra ha esdevingut culte de manera pòstuma i ha influenciat nombrosos autors. És a l'origen dels anomenats Mites de Cthulhu i del misteriós llibre prohibit Necronomicon.

La mort de sa mare i la pèrdua de la riquesa familiar el 1921 el van portar a abandonar la idea de portar una vida dedicada a l'escriptura, obligant-lo a treballar en encàrrecs que, en la majoria de situacions, consistien a retocar escrits d'altres autors menys dotats per l'escriptura que ell: gràcies a estos treballs va conéixer a molts que posteriorment formarien el «Cercle de Lovecraft», dels quals cal esmentar Robert E. Howard, Clark Ashton Smith, Robert Bloch, Frank Belknap Long i August Derleth. A través de la correspondència als altres escriptors i «amics», Lovecraft oferia una personalitat molt diferent de la seua forma de ser en l'intimitat. Aquells el definien com una persona entusiasta, generosa i creativa; un prodigi de la intel·ligència, però també amb una faceta racista que no va abandonar fins els últims mesos de la seua vida.

Josep Villagrasa. Un periodista a la recerca de històries a LA RUTA D´ORIÒ.

2010-01-27T11:42:00.016+01:00

Què porta a un periodista fart de redactar sota la dictadura de la informació trepidant ment cruel i immediata a perdre´s pel continent asiàtic? La necessitat de viure Històries. En majúscula. En primera persona. Avui a LA RUTA D´ORIÒ conectarem amb el company, Josep Villagrasa. És per l'India. Però ja ha caminat molt. Molt. Ja ha passat per un grapat de països asiàtics. Nombroses ciutats de noms impossibles i moltes històries que no sempre tenen un final feliç. Càmera en mà, no dubta en capturar efímers instants d' aquesta realitat tant distinta com embruixadora. Anit conectam amb aquest "alterperiodista" a PIRATES I SIRENES. En Josep Villagrasa a sortit a veure món. O millor dit a "viure món" i deixar de banda les nostres estúpides presses occidentals per passar a l' acció, per altra banda, no tant còmode, però de ben segur, més vibrant i rica en matisos...

Josep Villagrasa

Un guia de luxe a LA RUTA D´ORIÒ

Josep Villagrasa, periodista.

“Cada cosa te la seva bellesa, pero no tots poden veure-la” Confucci . En Josep cerca aquesta bellesa en primera persona viatjant per Àsia.

Darrera entrada del seu bloc ALTERPERIODISTA

26 de Gener
Parents
Em llevo d’hora al mati i esmorzo a la terrassa de l’hotel d’Udaipur. El sol s’espolsa la mandra aixecant-se per sobre la silueta del Gran Palau i entenc perque a la guia diuen que em trobo en una de les ciutats mes romantiques de l’India. Pero que voleu? A mi em falta alguna cosa.

Dón neix aquesta soledat que fa que les torrades no tinguin el mateix gust i el chai sembli poc ensucrat? I no tardo un minut en entendre-ho. El cambrer em porta la meva darrera comanda i no em diu res. On es el pal? Aquell ceptre reial que t’oferien gratuitament a tots els Hotels i restaurants de Bundi per espolsar-te tots els micos i macacos que volguessin venir-te a robar el menjar.

Trobo a faltar la companyia dels espontanis de la teulada, d’aquests parents peluts que han aconseguit sobreviure a l’avans del temps per fer-se el seu petit lloc emmig els humans. Micos que a les tardes de Bundi baixaven a desenes des del Palau per invair les primeres terrasses de la ciutat o que a Chittor es menjaven les flors dels jardins del Maharaja. On son? El romanticisme d’Udaipur es nomes pels humans?

Surto de l’hotel i em topo en tres minuts amb mes turistes dels que vaig veure en una setmana a Bundi. I ho entenc. Cada ciutat india te la seva propia rassa de primats dominants. A la ciutat de l’amor, els micos han estat foragitats…

Carlos Miró: un ballarí i corògraf EN CODI SECRET.

2010-01-26T15:36:00.005+01:00

Un gran artista puja a bord del nostre vaixell per confessar els seus secrets més ben guardats. Carlos Miró obre el seu cofre d' inquietuts i sentiments i posa en dansa els seus somnis i anels més íntims només per nosaltres. Una oportunitat única de conéixer l' altre cara d' aquest magnífic ballarí, corògraf i director de dansa que no para de treballar en magnífics projectes. El 2010 ha arribat amb tres nous projectes que anit ens desvetllarà.

CARLOS MIRÓ

Un ballarí en "codi secret"

Carlos Miró inicia la seva formació en l'any 96 en l'escola de ball Sant Jaume i després de realitzar diversos treballs d'animació, performance i espectacles de cabaret, realitza un viatge a París on àmplia la seva formació en dansa moderna, clàssica i contemporània amb professors reconeguts internacionalment. A la seva volta continua treballant professionalment com ballarí de ballet modern i coreògraf en diferents produccions com espectacles, videos musicals i productores de cinema. De nou, en l'any 2000 regressa a París on té l'oportunitat de treballar sota la direcció artística de Roland Petit en el musical Zizi Jeanmaire, realitzat en la Maison de la danse de Lion i en l'Amfiteatre de l'Opera de París (Bastille). Després d'haver participat també com ballarí en la televisió francesa (France 2), torna a Mallorca on treballa com ballarí de modern en els teatres de revista musical més importants de Mallorca.

AL mateix temps comença a impartir classes de dansa moderna en les més importants escoles de dansa de la illa. En el 2002 es trasllada a Barcelona per a començar els seus estudis en el Conservatori Superior de dansa de Barcelona (Institut del Teatre) en les seves dues especialitats pedagogia i coreografia.

En el 2004 forma part de l'elenc de ballarins del musical Fama dirigit per Ramón Ribalta i Coco Comín (Teatre Tívoli, Barcelona). Alhora, treballa com professor de dansa jazz i contemporània en escoles de renom com Escola de musical Memory, Estudi de dansa Nuria i l'estudi de dansa Anna Maleras a Barcelona.

En el 2005 és coreógraf i director artístic del seu primer ballet, Nuredduna, creat per a la fundació Ars Nova para la primera edició de Passarel·la Mallorca, amb música original de Guillem Noguera i basat en la poesia La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera. En juliol del 2006 guanya el certamen de dansa contemporània Art Jove (Mallorca).

El 30 de desembre de 2006 actua en el Auditorium de Sa Maniga en la Nit de solos?dintre de la programació de Dansamaniga. El 20 de Gener de 2007 participa com artista convidat a la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Palma. És també ballarí convidat al certamen de música clàssica en la final de solistes d'Art Jove i en el Ballet de Cambra dirigit per Maritza Galaz.

Al setembre de 2006 crea la companyia de Arts Esceniques Puntiapart Dansteatre de la qual és director artístic. Llicenciat en pedagogia de la dansa i també en coreografia i tècniques d'interpretació, les dues carreres cursades en el Institut del Teatre (Barcelona). El 28 d'Abril estrena l'espectacle Jazztic al teatre Xesc Forteza para la Mostra de dansa del dia internacional de la dansa dirigint a més de 25 artistes. Aquest mateix espectacle es repeteix al Auditorium de Palma el qual ho agafa com coproducción, fet sense precedents en la història del Auditorium continuant amb la seva gira per la peninsula.

El 27 de Maig de 2008 estrena la seva segona gran producció, Baccus, també en coproducción amb el Auditorium de Palma de Mallorca, actualment de gira per la illa. Al juliol d'aquest mateix any estrena en el Grad Teatar Festival of Budva el seu tercera produccion, Mesogeios Thalassa amb la inclusion en la compañia del gran bailarin Roman Vassiliev. Aquesta tercera producció guanya el premi de projectes escènics de l'Ajuntament de Palma de Mallorca la qual cosa li permet representar-la en el Teatre Xesc Forteza amb èxit de públic sense precedents. També aquest any dirigeix Didjazztic uneixi adaptació pedagògica de la seva primera producció. En aquest mateix any participa com ballarí convidat en el 25 aniversari de la mort de Joan Miró en la Fundació Miró en un espectàculo realitzat conjuntament amb Sigma Project. Al setembre de 2009 estrena Per un tros del teu cos al Teatre Principal en el qual obre la temporada.

Actualment la companyia té la seva residència en el Teatre d'Alaró i per aquesta raó ha passat a anoemanr-se COMPANYIA DE DANSA DEL TEATRE D'ALARÓ. En l'actualitat està preparant tres estrenes per a aquesta temporada. Un és el Trenca9's, que és una adaptació del cascanueces i que es ballarà en Hip Hop. La data d'estrena és el 5 de Maig en el Auditorium de Palma de Mallorca. Una altra, és un musical que ha escrit conjuntament amb David Navarro, i que té per nomeni Idols i que està previst per a estrenar el Teatre Principal a la fi d'Abril.

I finalment, un espectacle que tindrà lloc en el Teatre d'Alaró els dies 18, 19, 20 i 21 de Març i que parlarà de la dansa des d'un punt de vista didàctic i metateatral. Aquest espectacle està realitzat i interpretat solament per Carlos Miró i es diu Sols si m'ho permeten.

Esther Casademont i EL TIMO DE LA SUPERWOMAN a "El Ball de les Plomes"

2010-01-25T23:13:00.009+01:00

Holaaaaaaa! Comença una nova setmana, i per tant una nova remesa d' aventures per compartir a Pirates i Sirenes...I això que el cap de setmana ha estat d' allò més profitós per aquesta capitana que s' ha "escapat" a Frankfurt a on, a part de visitar la moderna ciutat i perdrer-se en el casc més antic, ha tingut temps de fondre la visa i alhora fer-se amiga d´uns microbis alemanys que han decidit venir amb mi de tornada! En fi, és el que té conciliar treball i "vida familiar". Que has de fer miracles. I per aquest motiu anit he convidat a pujar a bord del nostre vaixell a la psicòloga, coath-manager, directiva i presidenta Esther Casademont (si, filla de la coneguda marca Casademont!) que no ha dubtat en aliar-se amb la periodista de La Vanguardia, Mar Galdés per escriure a quatre mans:

"EL TIMO DE LA SUPERWOMAN"

per Esther Casademont i Mar Galdés

Què és un superman?
És un home guapet, "cachitas", defensor de la justícia, que no es despentina ni quan lluita contra la mort. És un personatge de ficció.

I la seva versió femenina?
És una mula multitasca i sense superpoders, és una boja estresada i despentinada, que arriba a tot com pot, intentant no perdre la dignitat i col·leccionant taques de dits amb xocolata en la faldilla que només pot rentar-se en la tintoreria.
Un ésser imperfecte, però real.

Editorial Planeta
presenta
EL TIMO DE LA SUPERWOMAN

Los niños que no se acaban el desayuno, hay atasco para llegar al colegio. Un trabajo motivador y lleno de retos y de comidas interminablemente improductivas. El ascenso deseado, más responsabilidad, horarios imposibles. Logística familiar sin PowerPoint. Visitas al pediatra, a los abuelos, a una amiga deprimida. Y visitas casi imaginarias al gimnasio. Visitas de urgencia a la depiladora. Qué mujer no se pregunta algún día: pero ¿y a mí quién me cuida?

Acompañando a una directora de marketing y madre de tres hijos en un día de su vida, en este libro vemos que en la lucha diaria contra los elementos las mujeres no estamos solas. Una historia inventada, y a su vez trenzada con los relatos de otras mujeres profesionales de prestigio que nos cuentan sus experiencias, con sus contradicciones, sus renuncias y sus
dificultades: Glòria Bosch, Rosa Clará, Rosa Cullell, Bettina Farreras, Laura González Molero, Sol Jorge, Cristina Marsal, Clara Menéndez, Sita Murt, Mercedes de Pablo, Ana Ribalta, Carme Ruscalleda y Anna Tarrés.

«El tiempo me ha demostrado que es posible y enriquecedora la experiencia de empeñarse en hacer posible la complementariedad de la vida personal y profesional.» (Del prólogo de Maravillas Rojo, secretaria general de Empleo del Ministerio de Trabajo)

Stephenie Meyer i la saga "Crepúsculo" a LA FUGA DELS LLIBRES

2010-01-22T11:27:00.009+01:00

Un divendres més explorarem tots plegats una junt a la nostra bona amiga i editora Joana Pol, una de les escriptores actuals amb més èxit. Analitzarem el fenòmen de la saga "Crepúsculo" (Crepuscle) i les seves adaptacions cinematogràfiques. A LA FUGA DELS LLIBRES:

Stephenie Meyer

Crepuscle

Stephenie Morgan, més coneguda com Stephenie Meyer, va néixer el 24 de desembre de 1973. És una autora americana coneguda, principalment, per una saga de llibres sobre amor i vampirs, Crepuscle, dedicada, especialment, a un públic més aviat adolescent. Aquestes novel·les han venut al voltant de 40 milions de còpies per tot el món, amb traducció a 37 llengües arreu del món. L'any 2008 va estrenar-se la pel·lícula basada en el llibre, amb el mateix títol. Meyer també es l'autora de la novel·la de ciència-ficció per a adults "The Host". Gràcies a aquests llibres, ha estat l'autor que més llibres ha venut al món durant el 2008, 29 milions de llibres.

Després de l'èxit de Crepuscle (2005), Meyer va continuar la història amb tres llibres més: Lluna Nova (2006), Eclipse (2007) i A trenc d'alba (2008). La saga de llibres ha vengut al voltant de 25 milions de copies en 37 països arreu del món. L'any 2008, els quatre llibres van arribar a ser best-sellers, fent de Meyer la primera autora que aconsegueix aquest repte; també fou l'autora amb més llibres venuts aquell any. Meyer ja va dir que "A trenc d'alba" seria la última novel·la explicada des del punt de vista de Bella Swan. "Midnight Sun",serà una novel·la complementària a la resta, però explicada des del punt de vista d'Edward Cullen. Meyer esp erava publicar el nou llibre poc després d'A trec d'alba", però un problema amb l' esborrany ha fet posposar-ne la publicació indefinidament.

Aqui teniu els dos trailers, el de la primera adaptació: Crepúsculo, i la darrera, Luna Nueva

Contes per a no dormir amb CHEMA FONT. Ouija, transcomunicació o acció ideomotriu?

2010-01-21T12:03:00.006+01:00

Aquesta nit tendrem com a protagonista la Ouija. Diuen els estudiosos que aquest "joc" ve de temps inmemoriables, però va esser en el 1890 quan va "néixer" en forma de tabler per poder posar-se en contacte amb els esperits dels difunts de la Primera i Segona Guerra Mundial , així com els caiguts en la Guerra del Golf Pèrsic. Son moltes les preguntes que encara no tenen una resposta científica contrastada. Podem realment contactar amb el esperits a través d´un tauler? Pocs son els que s´han atrevit a jugar amb ell per trobar les repostes i molts dels que ho han fet han quedat marcat per tota la vida. És un joc perillós? No es "juga" amb les entitats? O tot està a dins la nostra ment?

"Ouija"

Transcomunicació o acció ideomotriu?

Segons els seus seguidors, la ouija té com a fi el contacte de les persones que hi participen amb suposats esperits, ànimes en pena, extraterrestres i culturalment s'associa amb el contacte amb éssers de la religió catòlica com Déu i el Dimoni, tot i que això últim és rebutjat per estudiosos de la ouija.

Durant més de segle i mig de vida de la ouija s'han realitzat diversos experiments que, segons alguns escèptics, psicòlegs i científics que han investigat sobre aquesta pràctica, posen de manifest que la ouija no estableix contacte amb éssers suposadament paranormals, però...existeixen molts de casos que encara ara no tenen explicació...

La CNN va donar la notícia que un grup de 3 amics van jugar la ouija original de parker brother creada en 1972. De les 3 persones, una va desaparèixer misteriosament, registrada amb el nom de Christian Beckwith de 17 anys que encara se li busca,i de les altres 2 una es troba en el manicomio, la tecera persona va morir durant el joc sense causa alguna, l'habitatge es va trobar amb danys severs en les finestres,portes. Segons amics afins diuen que la ouija va ser trobada en l'habitatge en el 4to pis en un perfecte estat sense saber que la ouija datava de l'any 1972, quan va ser trobada el 12 d'agost de 2005 i l'accident va ser causat 7 dies després.

Juan Monse: el CODI SECRET d´un comunicador.

2010-01-19T13:23:00.003+01:00

Hola amics i seguidors de Pirates i Sirenes! Què? Tot a punt per la Revetla de Sant Sebastià? Esperem que si! Però per els que no sou de Palma i aquesta nit per un motiu o d' altre estareu de "guardia" i voleu volar amb la nostra companyía, heu de saber que, com cada dimarts, tendrem un convidat molt especial que es sotmetrà al CODI SECRET del nostre programa. Els ingredients son quasi sempre els mateixos: Un cofre. Un pergamí. Unes preguntes màgiques. I un Pirata. El resultat, tot un misteri. Descobriu amb nosaltres a,

Joan Monse en CODI SECRET

Inquiet, versàtil, rialler, curiós, provocador, intèrpret, músic, il·lusionista, comunicador...Son, sense cap mena de dubte, molts els calificatius amb els que podríem descriure al rostre masculí més familiar de la nostra petita pantalla. Per Joan Monse la televisió no es una feina, és un estil de vida. Una manera d´expresar-se i de fer arribar les seves inquietuts al cor dels espectadors. Una necessitat vital. Acaba d' estrenar el seu darrer programa a IB3 Televisió "971 Balears" , amb bona acollida per part dels espectadors.

971 Balears és un programa en directe que compta amb la participació dels ciutadans que ens conten en primera persona les seves experiències. S’emet de dilluns a divendres als horabaixes. Cada horabaixa participen al programa 4 o 5 persones anònimes procedents de les Illes. D’altra banda, estan convidats diferents especialistes i experts. A més, està obert a la participació de tothom, bé al plató com a protagonista de les històries que s’hi conten o bé a través del telèfon o per mitjà dels correus electrònics i SMS.

L' escriptor manacorí Tomàs Bosch avui a EL BALL DE LES PLOMES

2010-01-18T10:48:00.005+01:00

Bon dilluns estimats amics de PIRATES I SIRENES! Després d´un cap de setmana ple de foc i fum amb Sant Antoni, agafem forces per ençatar una setmana que també ve marcada per un altre festivitat:Sant Sebastià, patró de Palma. Això, però , no ens fa perdre el rumb del nostre vaixell màgic i una nit més surtirem a la recerca de noves aventures i experiències. Avui dilluns tendrem un altre cop, la gran sort de conéixer un jove escriptor mallorquí que comparteix amb el nostre Rafel Nadal, el seu lloc d´orígen. Es tracta d' en Tomàs Bosch que no dubte en possar-se el capell de pirata per solcar els cels de la nostra comunitat a través de les ones, radiofòniques, d' IB3 Ràdio.

TOMÀS BOSCH

"EL BALL DE LES PLOMES"

Tomàs Bosch puja anit a PIRATES I SIRENES. Avui podrem escoltar dos dels seus relats al programa: CACTUS i DORMIR AL SOFÀ.

Tomàs Bosch (Manacor, 1978). És llicenciat en Biologia per la Universitat de les Illes Balears. El 2007 va rebre el Premi Vila de Teulada de Narrativa Breu pel llibre de relats No subestimeu el poder dels karaokes, publicat per l'editorial Bromera. Ha participat en el volum de contes Mosaic de lletres i col·labora regularment en la revista de relats de ficció La Lluna en un Cove i en la pàgina web de crítica literària de la llibreria Món de llibres (http://fausto.balearweb.net).

NACHO ARES, un dels egiptòlegs més importants, anit desde El Caire a PIRATES I SIRENES

2010-01-14T15:44:00.005+01:00

Els Pirates i Sirenes que sentin passiò pels misteris de l' antic Egipte, estan de sort! Aquesta nit a la secció del programa "Contes per a no dormir" conectarem en directe amb El Caire, la capital dels Faraons i la ciutat més gran d' Àfrica amb més de 8 mil·lions d´habitants, per conéixer de la mà d´un dels egiptòlegs espanyols més importants, els darrers descobriments que enrevolten el misteri de la construcció de les Piràmides.

NACHO ARES

Un egiptòleg a
"CONTES PER A NO DORMIR"

Nacho Ares pujarà a bord del nostre vaixell per sobrevolar plegats la piràmide de Kheops, considerada una de les Set Meravelles del Món Antic, situada a uns 20 quilòmetres al sud-oest de la capital. Qui foren realment els constructors de les misterioses piràmides? Si no foren els esclaus,com es coneixia fins aleshores, qui fou? Preguntes que aquesta nit trobaràn resposta al nostre programa i gràcies a un dels grans estudiosos d' aquesta apassionant cultura, plena de codis sense desxifrar.

Nacho Ares va esser un dels convidats de la primera edició del Festival MALLORCA FANTÀSTICA 2008. A la foto de esquerra a dreta: Sandra Llabrés, el director de cinema Vicente Aranda , Biel Pol, l' egiptòleg Nacho Ares i Joana Pol)

Autor, entre d´altres, de les obres: El enigma de la gran Pirámide, La Historia perdida, Tutankhamón. El Último Hijo del Sol, Egipto: Hechos y objetos inexplicables del Egipto Faraónico,El guardián de las Pirámides, El Valle de las Momios de Oro, Egipto Insólito, Egipto El Oculto, El Retrato (publicat l' octubre de 2009)

L' actriu Lina Mira, s' enfronta a EL CODI SECRET!

2010-01-12T12:39:00.004+01:00

Hola amics! Aquesta nit en Ploma Verda de ben segur que estarà ben content de veure com rebem a bord del nostre vaixell a una Sireneta! Una magnífica actriu mallorquina que molt amablement es sotmetrà a la prova del nostre CODI SECRET. Un pergamí llegendari que formula unes preguntes plenes de misteris, el tresor: les respostes. Donem la benvinguda a,

"EL CODI SECRET"

LINA MIRA

Lina Mira, es forma primer com a ballarina de ballet clàssic i després com a actriu de la mà de mestres com José Pedro Carrión, Ernesto Caballero o Miguel Angel Corpas.
Ha treballat a cinema amb Pedro Almodóvar (Tacones Lejanos 1991), Félix Sabroso i Dunia Ayaso (El Grito en el Cielo 1997), Eva Lesmes (El Palo 2000), Javier Fésser (Duelo de Titanes 2003) i Guillermo del Toro (El Laberinto del fauno 2005) entre d’altres. Ha estat part dels elencs televisius de sèries de ficció com Vallterra (2005), Laberint de Passions (2007) i Ous amb Caragols (2008) per a IB3. A nivell nacional ha participat a El Comisario (Telecinco 2003), Ana y los Siete (TVE 2004), A Tortas con la Vida (Antena 3), etc. Membre fundador de Diabéticas Aceleradas, companyia amb la qual durant dotze anys es dedicà al cabaret, els sketches televisius, la presentació d’esdeveniments i finalment a la comèdia àcida què els caracteritzà. Així com l’escriptura dels llibrets de Insulina Mon Amour (1995), Sa Trilogia Matancera (1997-1998) i de la sèrie de ficció Cocarroi Tiví (1998).
A teatre també ha participat en el Festival de Teatro Clásico de Almagro amb La Inocencia Castigada i El Galán Fantasma, ha fet Stand Up Comedy per a El Terrat i ha treballat a muntatges produïts per Fundació Teatre Principal (Els Desbarats 2002, Jocs de Matinada 2004, Melodies de Brouvell 2008) entre d’altres.
Ha co-protagonitzat amb Joan Bibiloni la comèdia Vis a Vis a Hawai de José Luis Alonso de Santos (2008-2009) i és actriu de doblatge.Actualment és part del elenc de Extrems de William Mastrosimone.

José Miguel Carrillo de Albornoz, avui a EL BALL DE LES PLOMES amb la seva novel·la EL ORO DEL CIELO.

2010-01-11T13:27:00.005+01:00

Llicenciat en Dret, comissari d'exposicions, assessor d'inversions en art, però sobretot escriptor. José Miguel Carrillo de Albornoz, nét de Miguel Muñoz de San Pedro, comte de Canilleros, i descendent directe per part de mare de Moctezuma II, últim emperador asteca, i d'Hernando de Ovando, germà de Nicolás de Ovando, primer governador de Les Índies, acaba de presentar la seva darrera novel·la, EL ORO DEL CIELO i anit tendrem l' oportunitat de parlar amb ell al nostre programa PIRATES I SIRENES.

JOSÉ MIGUEL CARRILLO DE ALBORNOZ

autor de la novel·la històrica

EL ORO DEL CIELO

EL ORO DEL CIELO , novel·la nombre 17 del novel·lista, es va presentar fa dues setmanes en la capital d'Espanya i ja lidera les llistes de vendes en la Casa del Llibre de Madrid. Fa poc va fer parada a Càceres, la ciutat en la qual José Miguel Carrillo de Albornoz va néixer i a la qual ha decidit regressar. La seva novel·la es contextualitza en una de les civilitzacions més fascinants de la història: l'Egipte faraónico de Nefertiti i Akhenatón o Amenofis IV, el primer faraó que adopta el monoteisme.

EL ORO DEL CIELO ens sorprèn amb una trepidant aventura, un vibrant thriller que barreja passió i aventura, misteri i luxúria, realitat i ficció... Una rica recreació de la vida en l'Egipte de la XVIII Dinastia. Narrat amb tot luxe de detalls, emotiu, intens... i amb un magnífic contrapunt gràcies a una intrigant història que es desenvolupa en l'època actual.

JURASSIC PARK de Michael Crichton a LA FUGA DELS LLIBRES

2010-01-08T12:17:00.006+01:00

Boneeees Pirates i Sirenes! Un divendres mes la nostra col·laboradora, l' escriptora i editora Joana Pol puja a la nau per "caçar" tots els secrets d´una de les novel·les més mediàtiques de l' escriptor de best sellers Michael Crichton.

JURASSIC PARK

Michael Crichton

Metge de formació, va néixer a Chicago i va estudiar a Harvard, Cambridge i l' Institut Tecnològic de Massachusets (MIT), a on va adquirir una sòlida formació cientícfica que va emprar a les seves novel·les. Se' l considera un dels precursors del anomenat estil tecno-thriller, que mescla elements pseudocientífics amb trames policíaques o aventures. S'han venut més de 150 mil·lions de còpies literàries de les seves obres, que han estat traduïdes a més de trenta idiomes i de les que dotze, se han portat al cinema. Es conegut principalment por esser el pare de Jurassic Park, però també ho és de la prestigiosa sèrie de televisión, ER (Urgencies).
Es l' única persona que ha tengut: el llibro número u (Acoso), la pel·lícula número u (Parque Jurásico) i la serie de televisió número u (Urgencies - ER), al mateix temps.

Michael Crichton ens va deixar a Los Angeles , California, el 4 de novembre del 2008, després d´una valenta i privada batalla contra el càncer.

Les aparicions del Comte Mal amb l´investigador CHEMA FONT a CONTES PER A NO DORMIR

2010-01-07T11:50:00.008+01:00

Un cavaller dolent o una ànima ferida? Un comte cruel o un home atormentat? Totes les claus i les respostes d´una de les llegendes més misterioses de Mallorca, anit a PIRATES I SIRENES.

Un poderós misteri plegat de llegendes que tenen com a protagonista a un senyor mallorquí: El Comte Mal. Personatge comdemnat per la seva crueltat a cavalcar eternament a llom del seu cavall en flames. L´investigador i expert en fenòmens paranormals, CHEMA FONT, puja avui a bord del nostre vaixell per contar-nos aquesta història que més de 300 anys després de la seva mort encara ens provoca calfreds i ens posa el pèl de punta.

LES APARICIONS DEL "COMTE MAL"

amb l´investigador mallorquí Chema Font

Aquest malvat personatge llegendari a Mallorca es solapa amb un de real; Ramon Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Formiguera (1627-1694), senyor de les antigues cavalleries d’Hero, Santa Margarida, Alcudiola, Maria, Puigblanc, Castellet i Tanca i de l’alqueria de Galatzó a Calvià. El qual a l’edat de 12 anys heretà del seu pare dos greus litigis, l’un la pretensió de cobrar tributs basats en concessions reials a favor del comte sobre les terres comunals de Santa Margalida, i l’altre la d’exercir jurisdicció civil i criminal sobre els habitants de les seves cavalleries, veïns la major part del poble de Santa Margalida. En definitiva, l’intent de perpetuar un règim feudal a favor del Comte fou l’origen dels abusos i episodis violents, que dugueren la fantasia popular a relacionar-lo amb la llegenda del Comte Arnau, coneguda i difosa a Mallorca des de l’edat mitjana a través d’una popular cançó.

El Comte Mal perdé els seus litigis amb el poble de Santa Margalida, d’on fou desterrat, arribant a convertir-se en un personatge rellevant, a la Mallorca de la seva època. Seguint el fil de la llegenda, les seves aparicions sobre un cavall negre envoltat de flames, es relaten al puig Galatzó, una de les seves propietats. Al palau de Can Formiguera, la seva casa de Palma al costat de la Seu en al carrer de la Portella, es diu que el Comte Mal feu construir la torre que caracteritza aquest edifici, per a poder contemplar la seva estimada, una monja del convent de les Clarisses. Llegenda i realitat entremesclades, gràcies a la literatura del segle XIX i a una tradició oral, han fet del Comte Mal un dels mites més coneguts de la cultura popular a Mallorca.

EL CODI SECRET de MARIA DE LA PAU JANER

2009-12-22T16:09:00.002+01:00

Tot un luxe per els seguidors de aquesta polifacètica escriptora mallorquina, presentadora, i habitual dels mitjans de comunicació i premsa. Una gran oportunitat per els seus lectors fidels, i seguidors afèrrims. MARIA DE LA PAU JANER descobreix el seu costat més intim a bord del nostre vaixell, el més màgic de la nit, a IB3 RÀDIO.

MARIA DE LA PAU JANER

Maria de la Pau Janer, Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, autora entre d´altres de L'hora dels eclipsis (1989), Premi Andromina; Màrmara (1993), Premi Prudenci Bertrana de l´any 1994; Natura d'anguila (1995), Premi Carlemagny; Orient, Occident (1997), Lola (1999) Premi Ramón Llull; Les dones que hi ha en mi (2002) i Pasiones romanas (2005) guanayadora del PREMI PLANETA 2005. A IB3 TV ha presentat els programes PUNT DE TROBADA, BABILÒNIA i LINK.

MANUEL MUÑOZ s´estrena com autor a EL BALL DE LES PLOMES

2009-12-21T15:37:00.005+01:00

Manuel Muñoz Pedregosa, natural de Còrdoba i afincat a Mallorca, és un amant de tot lo relacionat amb l'esotèric. Tot en aquesta vida té un misteri, fins i tot la vida mateixa és un misteri, i els misteris li encanten a aquest mallorquí de cor. Aquesta nit pujarà a bord del nostre vaixell màgic per compartir l´aventura d' estrenar-se com autor novell amb l' inminent publicació del seu primer llibre:

MANUEL MUÑOZ PEDREGOSA

Té un consultori a Vilafranca de Bonany on atèn peticions d'allò més variat: és vident, tarotista, i un gran creient en el món de les fades i la fantasia, la qual empra tant per donar la bona sort com per curar l'esperit de les persones que passen un mal moment. Per potenciar la bona sort, o també per curar determinats estats de l'ànima o de l'esperit, té tot un rosari de solucions: des d'olis corporals, sabons màgics, encens d'allò més variat, fins a elements místics i màgics (pedres pels chakras, amulets, fades específiques per a cada qüestió, follets, i fins i tot articles per potenciar la líbido). Té tot un seguit de projectes literaris per compartir els seus coneixements amb la gent que pugui estar interessada, i així, Fades i Follets en el Món i a les Illes Balears és tan sols el seu primer llibre, que veurà la llum en poques setmanes.

El llibre és un recull documentat sobre els Essers Elementals, les Fades i els Follets, la seva interacció amb el món i especialment a les Balears, i quina relació tenen amb diversos misteris baleàrics molt coneguts, i altres no tant. Gran part de l'informació l'ha extreta de Internet, i també de la gent que ha acudit al seu consultori i li ha explicat diversos misteris ben interessants. En el seu primer llibre, Manuel M. Pedregosa ha volgut incloure també un petit relat, "La Història de la Fada Doddi", en el qual explica d'una manera "màgica" una història real: la història d'una amiga seva, inmigrant d'Argentina, que va venir a Mallorca i aquí va conèixer l'amor.

FRAN CONTRERAS va esser el convidat de la secció CONTES PER A NO DORMIR

2009-12-21T15:30:00.003+01:00

A CONTES PER A NO DORMIR aquesta nit entrevistarem junt al nostre col·laborador CHEMA FONT a l´escriptoR , periodista i presentador FRAN CONTRERAS, per la seva trajectòria professional i el seu darrer llibre: FANTASMAS, ¿Hay alguien al otro lado?

FRANCISCO CONTRERAS

BIOGRAFIA

Francisco Contreras Gil (Madrid, 1972) estudió Biblioteconomía y Documentación en la Universidad de Valencia. Periodista y escritor de oficio y vocación lleva dos décadas dedicado al periodismo del misterio, a la divulgación e investigación de temáticas heterodoxas, de casos insólitos desconocidos y casi olvidados, reabriendo viejas historias, actualizándolas o dándoles el cierre definitivo, recorriendo miles de kilómetros cámara fotográfica y televisiva así como cuaderno de campo en ristre por lo que son parte viva de nuestra cultura, de nuestra antropología más profunda, de nuestros inigualables misterios.

Su trabajo como cronista de lo insólito empezó en emisoras radiofónicas como Radio Intercontinental de España, Ente Público Radio Televisión Madrid y Onda Cero, entre otras...
En prensa escrita colabora como reportero para las revistas Enigmas, desde su fundación y donde dirigió el Servicio de Documentación bajo la dirección de Fernando Jiménez del Oso, Año Cero y Más Allá.

Fue reportero del equipo fundador tanto del programa Milenio3 de la Cadena SER, galardonado con el premio Antena de Oro 2004, así como del exitoso espacio televisivo Cuarto Milenio en Cuatro TV, además de formar parte del equipo de la serie La Otra Realidad en Antena 3 y presentar el espacio Enigmas Pendientes en Telecinco. Actualmente en reportero del decano programa radiofónico español Espacio en Blanco en Radio Nacional de España.

Libros publicados
Es autor de las obras "Casas Encantadas. Crónica de un siglo de misterio" (Sexta Edición), "Casas Encantadas. Cuando el misterio cobra forma" y "Fantasmas. ¿Hay alguien al otro lado?" -todos ellos publicados por Edaf- "Poltergeist y Casas Encantadas en España", "Enigmas Pendientes" y co-autor de "20 Historias Inquietantes (Diario de un peregrino: el secreto de Eunate)".

VALENTÍN MENDOZA, un cantautor molt gentleman, es sotmet a EN CODI SECRET

2009-12-15T15:28:00.004+01:00

El cantautor mallorquí VALENTÍN MENDOZA aquesta nit es sotmetrà a les preguntes del pergamí a EN CODI SECRET! Descobrirem moltes coses d´aquest company, locutor, presentador de tv i music. Valentín Mendoza, es sense cap mena de dubte un magnific convidat, ja que de ben segur gaudirem tots plegats de la seva naturalitat, simpatía i veu captivadora.

VALENTÍN MENDOZA

Autor de tres discos:

PERMÍS PER ESTIMAR-TE, DE UN TIEMPO INCIERTO i ELS VENTS DE LA PARAULA

Com cada dimarts a la nit, puja un convidat molt especial a bord del nostre vaixell màgic per empendre un viatje molt especial. Un, que ens permetrà conéixer els caires més ocults de la persona. Això serà possible gràcies a les sempre sorprenents preguntes del pergamí de PIRATES I SIRENES. I ja sabeu el seguidors de Pirates, si no els contesta totes, una maledicció caurà sobre tota la nostra tripulació...ara que, ben pensat, de ben segur que amb ell i la seva guitarra serà una nit de tot, manco malèfica! Vos esperam amics!

Sarima, una magnifica il·lustradora digital a PIRATES I SIRENES

2009-12-14T16:01:00.006+01:00

"AMALURRA"

Obra guanyadora del PREMI A LA MILLOR IL·LUSTRACIÓ MALLORCA FANTÀSTICA 2009

Si sou amants de les bones il·lustracions, aquesta nit que ningú es perdi l' oportunitat de conéixer d' aprop la nostra flamant convidada! Farem conexió màgica amb Bilbao, ciutat a on viu, perquè ens conti els secrets mes ben guardats d´una de les firmes de l' il·lustració digital amb més seguidors del nostre país: SARIMA ( ENVUELORASANTE )

SARIMA

Visiteu la seva magnifica plana web: http://www.envuelorasante.com/menu.html

Marisa López Moreno, SARIMA, en una prestigiosa professional que amb les seves obres no deixa indiferent a ningú. Ha estat professora de dibuix, però ha treballat en la confecció escènica i nupcial.Treballa il·lustrant portades de revistes, llibres, jocs de rol...Col·labora amb fotògrafs a l' hora de retocar i fotomanipular els treballs que li encarregan.

Recentment ha treballat com a dissenyadora gràfica i textil per la marca de moda alternativa ZEN SPIRIT i com infografista 3D a BITART (Bilbao) . Si voleu saber més , escolteu anit el programa i guaiteu al seu blog: http://www.envuelorasante.com/blog/

ERIC FRATTINI anit a CONTES PER A NO DORMIR

2009-12-10T13:15:00.004+01:00

Els Papes i la seva relació amb el sexe. Així de potent serà el contingut del seu inminent proper llibre, la publicació del qual està prevista per el proper mes de febrer i que surtirà simultàniament a un bon grapat de països i llengues. L' escriptor ens parla en exclusiva de les interessants investigacions que ha hagut de realitzar per poder recopilar informació per la seva escriptura. Eric Frattini, recent arribat de LA HABANA a on ha estat per recullir informació per la seva propera obra no ha dubtat en aceptar la nostra convidada i puja anit a bord del nostre vaixell màgic.

ERIC FRATTINI

Autor de grans èxits com : CIA, Joyas de familia 2008 Los espías del Papa 2008 El quinto mandamiento 2007 (2009) El polonio y otras maneras de matar 2007 MI6: historia de la firma 2007 La conjura: matar a Lorenzo de Medici 2006 Kidon: los verdugos del Mossad 2006 Mossad: historia del instituto 2006 CIA: Historia de la compañía 2005 KGB: historia del centro, entre d´altres.

Periodista, escriptor i guionista espanyol, va néixer el 15 de desembre de 1963 en la capital de Perú. Professor en Ciències de la Informació de la Complutense i de la Universitat Camilo José Cela de Madrid. Viatger incansable, no va fixar una residència permanent abans de residir en Tahití, Asunción, Perú, Beirut, Jerusalem, Austràlia.
Una experiència impagable per a tenir un coneixement sociològic dels ambients i personatges pels quals giren els seus textos. Va participar en programes de ràdio i televisió com tertuliano sobre temes d'actualitat o polítics, com en Telemadrid, en El diari de la nit; Onda 6, a Cuatro amb Iker Jiménez sobre ciències ocultes, entre d'altres.

Així mateix ha dirigit documentals per a diferents televisions espanyoles. Autor de més d'una vintena de títols, traduïts a diversos idiomes i ha venut els seus drets d'autor a altres tantes editorials estrangeres. Els seus llibres són d'assaig o ficció especialment, destacant El cinquè manament, editat per Espasa Calpe en l'any 2007, amb una narrativa intemporal que està sempre en la ment dels lectors, com són els temes de l'ambició, els diners, la violència o el poder com instruments socials per a exercir un domini sobre els seus semblants.

http://www.ericfrattini.com/eric-frattini-biografia.html

Ara que estem a les portes del Nadal i els aparadors estan tan guapos, n´Albert Herranz ens parla del seu inventor: Frank Baum.

2009-12-09T10:15:00.003+01:00

Aquesta nit a LA RUTA D' ORIÒ descobrirem de bell nou un fragment de la història que ens sorprendrà. El nostre amic i col·laborador Albert Herranz torna a fer de guia per nosaltres en un programa que promet esser molt interessant ja que ens presentarà la cara manco coneguda de:

LYMAN FRANK BAUM

Frank Baum (Maig, 1856 – Maig, 1919) És conegut com l'autor del Mag d'Oz però també va ser un autor teatral que s’autoproduia i recorria els Estats Units amb els seus muntatges teatral. Tot i així, una de les més grans creacions de Baum és desconeguda per al gran públic i és la dels aparadors de les tendes comercials. Va ser Baum qui va inventar aquest element que avui en dia ens sembla tan evident com la dels aparadors dels comerços.

WATCHMEN, els vigilants que ens protegeixen, els protagonistes aquesta nit a PIRATES I SIRENES.

2009-12-04T11:05:00.002+01:00

Aquesta nit a la secció LA FUGA DELS LLIBRES:WATCHMEN, amb l´escriptora Joana Pol.

Watchmen («Vigilants» en català) és una historieta de superherois escrita per Alan Moore i dibuixada per Dave Gibbons, ambdós de nacionalitat britànica, publicat per la companyia nord-americana DC Comics durant els anys 1986 i 1987 com una sèrie limitada de 12 nombres.

L'obra ha estat reeditada diverses vegades, normalment en el format de novel·la gràfica i traduïda a diferents idiomes, entre ells l'espanyol, a més d'obtenir prestigiosos premis, com el Premi Hugo. Després de diversos projectes cancel·lats, Zack Snyder es va encarregar d'adaptar el projecte a la pantalla gran.

L'acció de Watchmen es desenvolupa en l'any 1985, en el marc d'una ucronía en la qual els Estats Units estan a punt d'entrar en una guerra nuclear amb la Unión Soviètica. En aquest escenari, es relata la història d'un grup de superherois del passat i del present com els fets que envolten el misteriós assassinat d'un d'ells.

Watchmen presenta als superherois com gent corrent que ha d'enfrontar-se als seus propis conflictes ètics i als seus problemes personals, que lluita contra els seus trastorns i fracassos i que, amb la notable excepció del Doctor Manhattan, manquen per complet de superpoders. La deconstrucció que l'obra realitza de l'arquetip convencional del superheroi, combinat amb l'innovador ús de tècniques cinemáticas, d'abundant simbolisme i de la metaficció, han exercit una important influència sobre còmics i pel·lícules posteriors.

Aquesta nit de dijous tendrem a ANTHONY BLAKE, "MÁS CERCA"

2009-12-04T11:00:00.002+01:00

Anit a PIRATES I SIRENES rebrem a ANTHONY BLAKE que ens contarà històries de por! El conegudisssim mentalista compartirà amb nosaltres alguna inquietant relat per no dormir a la secció CONTES PER A NO DORMIR a l´hora que repassarem plegats la seva exitosa funció diaria al teatre Alcalá de Madrid del seu darrer espectacle. MAS CERCA

Una interessant entrevista per descobrir a n´quest metge (sense exercici) que un dia va decidir esser mentalista: Es membre de la P.E.A (Psychic Entertainers Association) i ha realitzat innombrables cursos de control mental.Alumne de Thierry Malherbe, Julia Carrouters i Augsuto Carreras (Chacho).

Anthony Blake

"Más Cerca" de PIRATES I SIRENES

Anthony Blake poseeix un extrany poder sobre tots nosaltres. El ferà servir? Ho descobrirem aquesta nit a PIRATES I SIRENES.

La impactant història de l’únic emperador dels Estats Units, Joshua Abraham a LA RUTA D´ORIÒ

2009-12-02T18:57:00.003+01:00

Hola a tots! Aquesta nit tornarem a escoltar un relat espectacular sota el guiatge d’Albert Herranz dins la secció “La Ruta d’Orió”.
Recordarem la impressionant història de l’únic emperador que ha tingut els Estat Units, Joshua Abraham Norton, que va ser autor de propostes excèntriques però també algunes de les seves idees s’han fet realitat amb els anys com és el cas del pont que creua la Badia de San Francisco –The Golden Gate- .

JOSHUA ABRAHAM NORTON

Va ser símbol d’imparcialitat per a molts a la ciutat i va ser un mediador perfecte a l’hora de solucionar diversos conflictes. Artistes com Neil Gaiman, Mark Twain o Stevenson han basat diferents històries i personatges en aquest personatge històric.
Encara, avui en dia, compta amb molts seguidors que deixen flors a la seva tomba i com deia la seva necrològica al diari Alta California “Mai va fer vessar una gota de sang, mai va robar les possessions a ningú ni va assolar un país estranger en el seu nom… que ja és molt a dir al seu favor si es compara amb els altres col·legues del seu ofici”.

MARGA POCOVÍ l´estrella del CODI SECRET d´avui!

2009-12-01T15:12:00.005+01:00

La cantant i presentadora mallorquina, Marga Pocoví, respon totes les preguntes de la secció “En codi secret”. Una preciosa sireneta que ens contarà el moment dolç pel que atravessa tan a nivell personal com professional!

MARGA POCOVÍ

aviat

"MAR"

La cantant esta a punt d’embarcar-se en el seu gran llançament musical a nivell nacional, sota el nom de Mar. Marga Pocoví no dubta en cap moment en compaginar la seva passió per la música amb la televisió. Actualment presenta tres programes a IB3 Televisió, Televisió de Manacor i Canal 4. Aquesta nit descobrirem plegats molts dels aspectes més pocs coneguts d´aquesta guapa artista que des de ben petita ja tenia clar qua havia nascut per estar a sobre els escenàris i amb el temps a darrera les cámeres de televisió. Una entrevista intimista, sincera, i amb ella, segur que divertida!

PEDRO PRIETO ens presenta en EXCLUSIVA el seu nou llibre DE PALMA A PALMA a El Ball de les Plomes!

2009-11-30T20:34:00.004+01:00

El contador de històries (com li agrada definir-se) i periodista PEDRO PRIETO ens ha concedit una exclusiva al nostre programa. La publicació inminent del seu nou llibre "DE PALMA A PALMA". Un tom que veurà la llum d´aqui a poques setmanes a on per una vegada el seu autor es recrea en la forma lingüística i condimentar amb una mica de literatura les seves magnifiques experiències, cosa que habitualment un periodista no pot fer degut a la manca d´espai als diaris.

Pedro Prieto als estudis d´IB3 Ràdio. Foto: Marcelius Photograph

Després d´una intensa producció i recerca en el globus terraqui de totes les "Palmes" existents, aquest periple es va convertir en 3 intensos mesos de viatjes per tots els continents. El resultat: més de 20 "Palma de", un munt d´anècdotes i històries pròpies dels seus llocs i gents. Una clucada d´ull a distintes societats i les seves realitats i misteris. La visita de PEDRO PRIETO te doble valor, ja que no fa ni 24 hores que ha tornat d´un intens viatje a CIUDAD JUÁREZ a Mèxic. Segur que no em resistiré i li faré alguna pregunta al respecte.

No vos ho perdeu. Vos esper passada la 1 de la matinada. ;)

Analitzem amb CHEMA FONT el misteri de les PSICOFONIES a CONTES PER A NO DORMIR

2009-11-26T15:32:00.006+01:00

Si sou sensibles a les impressions i les manifestacions paranormals, no ens escolteu aquesta nit a PIRATES I SIRENES! El nostre amic col·laborador CHEMA FONT ve acompanyat d´un document sonor que ens posarà els pels de punta: missatges del mes enllà!

PSICOFONIES

Persones difuntes que es manifesten i que semblen voler enviar una mena de missatge des de "l' altre costat" o dimensió.Tots hem sentit parlar de les PSICOFONIES. Son moltes les reaccions que desperta aquest assumpte. Hi ha experts a nivell mundial que gràcies a sofisticats sistemes d´investigació, equips de recerca i estudis de camps, que no troben explicció científica al que han pogut recollir els seus micròfons. Una porta oberta al mes enllà? Queden les parets i els llocs impregnats de energies? Existeix realment la possibilitat de que la nostra "ànima" quedi atrapada? Som victimes de frau? Moltes preguntes. Las que ens farem aquesta nit amb en,

CHEMA FONT

Investigador

ALBERT HERRANZ ens ve a contar aquesta nit la història de Dina Gottliebova Babbitt

2009-11-25T15:20:00.004+01:00

A La Ruta d´Oriò descobrim cada setmana històries sorprenents de la mà d´un guia de luxe: ALBERT HERRANZ, escriptor, investigador i traductor. Avui ens ve a contar la sorprenent vida de,

Dina Gottliebova Babbitt

Dinah mostrant un desl seus retrats

(Brno, Checoslovaquia, nascuda el 21 de gener 1923 - finada el 29 de julio 2009), de fadrina Dinah Gottliebova, era una pintora i animadora checo-estadounidenca. És una supervivient de l´Holocauste.
En 1944, mientres era presonera en el camp de concentració de Auschwitz, va esser obligada por el Dr. Josef Mengele a pintar retrats de gitanos, com parte de las investigacions del metge nazi; a més de pintar retrats de familiares d' otres oficiales alemanys, tambié sota coacció.. Set de les seves pintures han estat recuperades, i es poden visitar en el Museo Estatal Auschwitz-Birkenau, a Polonia.

JAUME ANGLADA ha passat EN CODI SECRET

2009-11-25T15:13:00.003+01:00

El músic, cantant i compositor JAUME ANGLADA va passar ahir vespre la secció del programa EN CODI SECRET. Foren moltes les respotes sorprenents que en permetèren descobrir la cara interior d´quest famós músic mallorquí que ja està acabant d´enllestir el que serà el seu cinquè treball discogràfic previst per el proper mes de Gener del 2010. El fans de Jaume Anglada estem d´enhorabona i ell, per suposat que també!

JAUME ANGLADA

En Codi Secret

Jaume Anglada i Sandra Llabrés

Fotos: Marcelius Photografies

El cantant va contestar totes les preguntes del CODI SECRET

Aquest dilluns la guanyadora del PREMI DE NARRATIVA DE MALLORCA FANTÀSTICA 2009: Natalia Corbillón.

2009-11-24T21:03:00.003+01:00

Hem ençatat la setmana amb una magnífica ploma: la flamant guanyadora del PREMI NARRATIVA de la segona edició de MALLORCA FANTÀSTICA:

NATALIA CORBILLÓN

Premi Narrativa MALLORCA FANTÀSTICA

per "El Amante Fiel"

Ahir parlàrem amb ella quan quasi no feia ni dues hores que habia arribat de bell nou a la seva terra Galicia. Després de confessar que ha passat un cap de setmana molt intensa al festival i a la nostra illa, varem tenir l´oportunitat de parlar de la seva obra literària LOS HIJOS DE GEA i del relat que li ha valgut el merescudíssim premi de narrativa d´enguany de MF2009. A continuació vos possem el texte íntegre:

El amante fiel

Aquella era una de esas calles en las que, si se miraba con ojos amables, se podía apreciar todavía el halo de un esplendor pasado, atrapado en los semiderruidos muros de sus edificios. Las casas, la mayoría de tres plantas de altura, se mecían unas a otras para ayudarse a sostener sus agarrotados huesos en el ocaso de su vejez, esperando que algún día la mano de los hombres a los que habían visto fluir entre sus calles durante su juventud, regresaran para cuidar de ellos así como ellos lo habían hecho algún día lejano. Ahora, sólo deambulaban por allí unas pocas personas, algunas de ellas demasiado mayores para abandonar el lugar en donde habían vivido toda su vida, otras demasiado ebrias para percatarse tan siquiera de si caminaban por la acera o por el medio de la carretera.
En mitad de aquella destartalada calle, había un pequeño edificio de dos plantas, con un tejado en la tercera que se torcía peligrosamente en su abrupta pendiente. Estaba entre dos altos edificios que otrora habían sido sin duda de los lugares más elegantes y sofisticados en los que uno podría soñar con vivir. De esos con amplios balcones en la fachada, adornados con flores, tan refinados que las damas de la casa ni siquiera permitían que el servicio sacudiera allí las polvorientas alfombras. Pues bien, entre aquellos dos edificios, se encontraba una estrecha construcción, humilde pero bella en su sencillez. La pared de su fachada había perdido ya el fulgor de sus pintorescos colores, y la pintura ya opaca se descaspaba entre el polvo y el olvido.
A través del gran ventanal apenas se veía tras la capa de mugre de los cristales. Y lo que se adivinaba, solo eran cajas, maderas de antiguos estantes y unas máquinas de forma indescifrable en la penumbra de su soledad. Todavía, sobre la puerta, el viento mecía de vez en cuando el tablón de madera en el que aún podía leerse: Imprentas La Ilusión.
Al fondo, cubierta sobre una apolillada alfombra cuyo color ahora grisáceo debió haberse parecido al azul marino, una escalera contaba distraídamente los poros de sus peldaños de madera, viendo como el paso de los años había convertido su pulida piel en una sucesión de agrietados tablones que crujían aún sin sentir el peso sobre ellos.
De pronto, en mitad de aquella quietud, un golpe sordo resonó desde el ático, y los restos de una ráfaga de viento caprichoso bajaron las escaleras sin la fuerza inicial, levantando ligeramente el polvo de la barandilla. Sus ligeras partículas volaron y flotaron en el aire, arrastradas por aquella corriente esquiva hacia la planta superior, solitaria y llena a su vez de estanterías repletas de los libros que allí se habían impreso. La corriente cesó, el aire perdió fuerza y aquellas motitas se quedaron flotando entre la melancolía de aquellos recuerdos hasta caer sobre ellos y fundirse con el olvido de su abandono.
Desde el ático, más claro esta vez, se oyó el ronco toser de unos pulmones viejos y mal cuidados. Se filtraba hasta allí algo de luz proveniente del tejado, que delataba que el sol todavía mantenía vivo el aire en el tejado.
Allí arriba, en el escaso espacio que el inclinado techo escondía bajo sus vigas, había una estrecha cama cuya colcha descolorida acusaba el uso continuado, mimada por un cariño desbordado del dueño que se aferraba a ella como a sus invalorables recuerdos. A su lado, una lámpara de aceite consumía todavía una llama que bailaba ahora eufórica con la brisa mañanera como compañera de baile y, a sus pies, un viejo espejo se reflejaba sobre el agua de una jofaina. Un antiguo escritorio que todavía, a pesar de los años, conservaba el brillo casi intacto de su madera de roble y la talla impecable que el ebanista había bordado en sus patas, separaba la cama de una pequeña alacena sobre la que descansaba un hornillo de gas.
La figura encogida de un hombre trataba de bloquear las hojas de la pequeña ventana que daba a la calle. Sus arrugadas y toscas manos apenas lograban ejercer fuerza sobre los postigos. Tras asegurarlas, se acercó a la mesilla y apagó la llama de la lámpara.
Con la lentitud que su cuerpo oxidado le exigía, se aseó sobre la jofaina sin prestar atención a la arrugada visión que el espejo le devolvía entre sus manchas y roturas, vistió sus pantalones habituales sobre los calzones largos y se puso su camisa de cuadros marrones. Por encima, su chaleco de lana y, aunque nunca salía a la calle, su boina marrón. Luego, como cada mañana, se sentó sobre la cama durante un minuto a recuperar fuerzas, se puso sus grandes lentes de contacto de pasta marrón y preparó café. Con la taza en una mano, asió fuertemente la barandilla de la escalera y descendió como pudo a la planta inferior. Allí apenas llegaba parte de la luz de la buhardilla, pero él no necesitaba la luz para ver el camino. A pasos renqueantes, llegó al otro extremo y abrió una de las contras de la ventana, permitiendo que solo una escasa rendija de luz entrase. El justo rayo para permitirle ver, pero sin que llegase a rozar alguno de los cientos y cientos de libros que allí descansaban, para que la luz no pudiese jamás robar un ápice de su color. Tampoco abrió la ventana permitiendo el paso del viento loco, para que su oxígeno no envejeciera aquellas hojas llenas de letras y ningún sonido pudiese perturbar su sueño.
Se sentó en su viejo sillón de grandes orejas y, en medio de aquel silencio roto por miles de historias en tinta, saboreó el café perdiendo su imaginación en la memoria que encerraban aquellos estantes. En sus cuentos, tragedias, en sus personajes, en tantos y tantos lugares que había no sólo visitado, si no ayudado a visitar a tantísima gente. Todas y cada una de las ediciones que allí se habían impreso habían supuesto una satisfacción enorme para él. Había mimado a cada nuevo libro como si se tratase del nacimiento de un hijo y, aún cuando aquella era una de las mayores imprentas de la ciudad y varios empleados trabajaban a su cargo, había disfrutado personalmente preparando los modelos, encuadernando, encolando y cosiendo mano a mano las obras. Nadie había cuidado los detalles como él, pues nadie amaba tanto los libros como él lo hacía. Sus clientes lo sabían y, durante años, habían acudido a él sin dudarlo en busca del mejor hacedor de libros que pudieran desear para sus ediciones.
Sin embargo, la edad además de sabiduría quita fuerzas, y el paso de los años trajo, además del progreso a la ciudad, su propio deterioro. Una gran imprenta, moderna y con los últimos avances tecnológicos había abierto su negocio en uno de los nuevos barrios pudientes. Su trabajo no tenía nada de artesanal, y no podía ni manera alguna compararse con su habilidad y destreza, pero las nuevas técnicas hacían que los libros resultasen al editor muchísimo más baratos y el tiempo de edición se reducía mucho más.
Él había seguido fiel a su trabajo y a sus creencias, y se había negado a abandonar su propia filosofía a pesar de que su negocio había dejado ya de ser rentable. Al final, la jubilación le había obligado a dar un paso que las circunstancias pedían a gritos, y hacía ya casi diez años que había echado el cartel de CERRADO.
Aquel día, una parte de su corazón se había cerrado también, y su amor por los libros lo había llevado a encerrarse en aquel edificio sin esperanza alguna, con el fruto de su trabajo y el alma entre aquellas páginas, protegiéndolas para que la tristeza de una realidad que le había vencido a él, no manchase ni uno sólo de los increíbles momentos que allí se recogían.
Así, día tras día, se pasaba las horas en aquel sillón custodiando y reviviendo épocas pasadas, y leyendo centenares de libros solamente con las imágenes de su memoria.
El café se terminó, dejando aún su fuerte olor en la porcelana de la taza, y la taza reposó en su regazo mientras bajo sus párpados, una nueva historia lo entretenía lejos de la semipenumbra de aquel cuarto oscuro.
Pero de repente algo lo sacó de su ensueño. Un sonido, que provenía de la planta baja, lo sobresaltó haciéndole regresar de golpe a aquella estancia. Permaneció a la escucha con la confusión que produce la transición entre los sueños y la lucidez, preguntándose si quizá no se habría quedado dormido y no había sido más que el sobresalto de una pesadilla. Pero no, allí estaba una vez más. Algo se removía en la planta baja. Con los nervios en un puño, se levantó con dificultad y buscó una lámpara de aceite. La prendió y la alzó enfrente de sus ojos, dirigiéndose a la escalera.
Descendió tratando de no hacer ruido pero los peldaños, que no habían sido usados en años, crujieron bajo su peso delatando su presencia. Los ruidos cesaron repentinamente y el anciano se quedó muy quieto, con la sangre bombeando contra sus arrugadas sienes.
- ¿Q-q-quién anda ahí? –se aventuró, casi sorprendiéndose de su propia voz. Al principio, sólo el silencio más absoluto le devolvió la respuesta. De nuevo, el ruido de cajas al ser removidas lo hizo dar un respingo. Asustado alzó la luz y volvió a preguntar, sin tartamudear esta vez.
- ¿Quién anda ahí? ¡Responda!
De repente, del otro lado de la planta, un maullido le llegó amortiguado por los cartones. Su rostro se relajó e instintivamente se contrajo en una sonrisa. Descendió los últimos escalones y avanzó guiado por los maullidos. En la esquina, entre unas cajas, dos ojos verdes lo miraron asustados.
- Pequeño ladronzuelo –le dijo sonriendo, -me has dado un susto de muerte. El gato atigrado maulló de nuevo y se removió nervioso -. Has debido de entrar mientras yo dormía. ¿Qué estás haciendo aquí abajo? No encontrarás comida aquí. Ven conmigo y te daré un poco de leche, ¿quieres? –invitó mientras extendía la mano hacia él. El animal lo miró receloso al principio pero se acercó y husmeó sus dedos, restregándose contra su mano. –Si… parece que tú también quieres compañía –le dijo. Se enderezó de nuevo y, cuando el gato saltó de la caja en la que estaba, ésta volcó y parte de su contenido salió, quedando esparcido por el suelo.
El se quedó mirándolo y, con manos temblorosas, lo recogió y lo observó. Se trataba de unos pergaminos de papel muy antiguo, grueso, pero pulido y extremadamente delicado. Ni siquiera con el paso de los años, su color crema se había vuelto amarillento, a pesar de haber quedado confinado a aquellas cajas de cartón polvorientas y descuidadas. Curioso, miró qué más había en aquellas cajas y descubrió varios rollos más de aquel papel, así como finas telas de seda bordada con las que antaño había hecho auténticas obras de arte en las encuadernaciones acolchadas, y también encontró rollos de cuero de varios colores. Muchas de las telas estaban ya raídas y apolilladas, y se reprendió mentalmente por no haber sido más cuidadoso con aquello.
Tomó una caja vacía entre las manos y guardó con cuidado todo aquello que todavía estaba en buen estado, y se la llevó consigo. Cuando consiguió llegar a la buhardilla el gato, que se había tumbado sobre la cama a esperarlo, levantó su cabeza y lo miró con atención.
- Parece que tendré que darte las gracias al fin y al cabo –le dijo, contento de poder hablarle a alguien. Dejó la caja sobre la mesa del escritorio y cogió una botella de leche, vertiendo un poco en un cuenco. Al olerlo, el animal se acercó de inmediato y comenzó a beber con brío del recipiente. –Estabas hambriento, ¿eh?
Le dedicó una sonrisa mientras el gato se afanaba en saciar su hambruna, y dejó de nuevo la botella en un estante, lejos del alcance del animal. Se dio la vuelta y observó la caja. Casi por reflejo, se sentó ante el escritorio y de nuevo, la vació examinando minuciosamente aquellas telas y papiros. No había llegado a usar jamás aquel papel. Era un regalo especial que un amigo suyo le había traído de China, y nunca había encontrado la ocasión perfecta de utilizarlo en una de sus ediciones. Las sedas, traídas desde África, habían sido compradas para una gran edición que finalmente había sido cancelada para ser contratada con la nueva y moderna imprenta del otro extremo de la ciudad. Y aquel cuero, era algo muy preciado que jamás había utilizado, ya que eran los restos de la fábrica de curtidos en la que su tío había trabajado hasta el día de su muerte. Aquella caja era lo más parecido a un baúl de los tesoros para él.
De repente, se encontró rebuscando entre sus cosas y acercando la caja de latón en la que guardaba los instrumentos, el hilo de bordar, la cola, y todas las pequeñas herramientas con las que siempre había desarrollado su trabajo y, sin darse cuenta, se encontró recortando aquel cuero, enhebrando las agujas, trazando dibujos y trabajando el papel, para dar forma a un nuevo libro.
Las horas y los días pasaron, mucho aceite se consumió en aquella lámpara, y en silencio, el anciano volcó toda su soledad, sus recuerdos, su mudo dolor por una nostalgia incurable en la creación de aquella obra sin título ni autor. Sus manos arrugadas parecían haber recobrado la vivacidad momentánea y, a pesar de su tosquedad, acariciaban el fino papel con una delicadeza extrema, mientras su mente contaba cuentos a aquellas hojas en blanco, en los que un hombre solitario se marchitaba entre sus libros esperando que el tiempo caducase su cuerpo para que su alma pudiese volar libre y quedar para siempre atrapada entre aquellos, historias de un amor y de un amante que, abandonado por su propia vida, se construía ahora una nueva amante de papel, más virgen y pura y hermosa que cualquiera que jamás hubiera pasado por sus manos.
Aquel libro fue creciendo entre sus recuerdos y entre sus suspiros, tomando forma y volumen y cuando por fin, muchos días después, se quitó las gafas para contemplar su obra ya concluida, no pudo contener la sensación de orgullo que lo invadió como un huracán, pues aquella era sin duda alguna su mejor obra.
Un libro de gran tamaño y gran grosor, cuyo papel emitía destellos dorados en sus cantos. Las cubiertas de cuero verde teñido, gruesas y duras, tenían una suavidad inmaculada a pesar de los bordados dorados que dibujaban filigranas en forma de gatos que enroscaban sus colas hacia las esquinas de la cubierta. Los animales habían sido hechos con tal detalle, que casi parecían cobrar movimiento y querer saltar del libro.
En el interior, la encuadernación se ocultaba bajo una tela de seda dorada, salpicada de pequeños lirios negros y rojos bordados exquisitamente por la sabia mano de los tejedores.
Con suavidad, pasó la primera hoja y la encontró desnuda y perfecta al mismo tiempo.
Pensó entonces qué podría imprimir en aquel libro tan perfecto. Nada había que considerase lo suficientemente bueno para ser impreso en aquella obra maestra suya.
Durante días, comió las horas en su sillón contemplando aquellas hojas vacías y tratando de idear algo con lo que llenarlas. Por las noches, sus sueños se removían y su descanso se veía turbado por aquella inquietud.
Finalmente, una noche en la que estaba a punto de acostarse, el maullido de su nuevo amigo lo sobresaltó desde la ventana. Afuera azotaba un viento frío que empujaba la lluvia contra el cristal. Abrió y cerró rápidamente tras el animal, y colocó una manta vieja en una esquina, al lado de su ya habitual cuenco de leche.
Se sentó ante el escritorio mientras lo veía comer, acariciando su lomo para apaciguar al animal, que ronroneaba a pesar de estar atareado. Luego, satisfecho ya tras tener el estómago lleno, se estiró, se rozó contra la pierna del anciano y se dirigió a la esquina tumbándose sobre la manta a descansar.
El anciano sonrió y se giró hacia el escritorio. Casi sin pensarlo, abrió el libro por la primera página. Aquel libro era demasiado perfecto para meterlo bajo ninguna plancha de impresión. Demasiado perfecto para una letra de imprenta. Era el libro más artesano que jamás se había creado, y merecía también una letra artesana. Sin saber muy bien lo que hacía, preparó un tarro con tinta negra y una pluma y, con sumo cuidado, mojó la punta de la misma en la tinta y la acercó al papel. Con la más pura delicadeza, deslizó la plumilla sobre la superficie lentamente hasta trazar una letra E mayúscula, cuyo extremo superior se retorcía en lazos que parecían jugar y perderse en sus juegos. Se detuvo y se ajustó las lentes. Quedó satisfecho, así que continuó escribiendo. Escribió su primer recuerdo de cuando era niño, el día en que su padre había vuelto de la guerra trayéndole un regalo: su primer libro.
La exactitud que aquella caligrafía magistral requería lo agotó enseguida, y pronto abandonó su trabajo para acostarse. Y esa noche, durmió. Y durmió satisfecho. Al día siguiente dedicó algunas horas a continuar relatando el triste final de aquel recuerdo, en el que su hermano mayor había tirado el libro que su padre le había traído a la hoguera. Cuando lo terminó, dejó que la tinta se secara y cerró el libro. Bajó a su sillón a saborear una sopa caliente y, agotado, se quedó dormido con el gato atigrado sentado sobre su regazo.
Esta vez, no fue un felino el que lo despertó, aunque sonaba parecido. Todavía en el borde de los sueños, le parecía oír un quejido lastimoso que provenía de la buhardilla. El animal no estaba ya sobre sus rodillas y creyó que, tal vez, se había quedado atrapado en algún recoveco del cuarto.
Llamándolo, subió las escaleras y descubrió al animal que lo miraba tranquilamente tumbado en su manta, como si hubiera sido molestado de su plácido sueño.
Extrañado, pensó que habrían sido imaginaciones suyas, debidas a la edad. Pero de nuevo, un aullido, como de un profundo dolor, se escuchó. Asombrado, comprobó que el sonido provenía del libro. Cuando se acercó, comprobó boquiabierto que los gatos de la cubierta se habían movido, y su postura se alzaba como si maullaran a la luna, dibujada en la parte de arriba por las colas de los felinos del recuadro superior. Pero más se asombró todavía cuando comprobó que, de entre los cantos de las hojas, chorreaba tinta negra en forma de lágrimas. Alarmado, abrió las hojas y descubrió que el final de su relato se había diluido y había desaparecido, cayendo por entre las hojas mientras el papel emitía un lastimero sonido.
Temiendo que el libro se pudiera estropear, secó la tinta con su pañuelo y se sentó ante el libro preocupado por lo que había ocurrido. No sabía qué había podido pasar, a qué podía deberse y no sabía qué debía hacer ahora. Pero lo único que se le ocurrió, fue coger de nuevo la pluma y volver a escribir. Cuando la plumilla rozó el papel, el libro se calmó, la tinta dejó de fluir y el papel pareció relajarse bajo su contacto. Y así, llenó páginas de nuevo hasta el anochecer, cuando abandonó su puesto y se rindió al sueño reconfortante en su cama. Sin embargo, por la mañana, de nuevo lo despertó el aullido triste del libro, que reclamaba sus atenciones. Parecía que sólo su hábil mano y sus historias parecían calmar aquella inexplicable tristeza en la que sus perfectas hojas amanecían derramando lágrimas de tinta. Así, aquello se convirtió para él en una rutina. Escribía y escribía durante el día, recordando momentos de su vida y hablando con el libro para tratar de apaciguar aquellas repentinas lágrimas, aquel mimo desolador, y durante la noche se acostaba temiendo no haber escrito lo suficiente para calmar la necesidad que su obra tenía de él hasta el despertar. Tal era esa necesidad, y tal el lazo que los unía, que el anciano terminó por perder la noción del tiempo, y las noches se perdieron también entre aquellas hojas, consumido ya el aceite de la lámpara. Su mente y su razón pertenecían ya al interior de aquellas páginas y, poco a poco, la sangre ya sin fuerza que corría por sus venas, fue tornándose oscura y negra como la tinta con la que escribía, y su tez perdió el color de la vivacidad, volviéndose grisácea como si de una estatua se tratara. Sus ojos se velaron abandonando de su cuerpo todo rastro de vida y solo el petrificado cuerpo de un anciano sentado ante su libro sobrevivió el paso de los años. Sin embargo, aquella pluma seguía moviéndose día tras día entre los dedos inmóviles de su amo, impulsada por el amor de un alma atrapada para siempre en el regazo del amante que él mismo había creado. Un amor totalmente dependiente, un amor desesperado, un amor verdadero.

Muchos años después, cuando al fin la modernidad acusó aquella antigua calle y un nuevo propietario se interesó en el local, encontraron el cuerpo del anciano sentado ante su libro. Cuando quisieron coger el libro para contemplar lo que decía, la tinta de las páginas se disolvió instantáneamente borrando de él su contenido y guardando aquella historia de amor únicamente en la intimidad más absoluta de su protagonista. Solamente la primera página quedó escrita, y en ella, en las más hermosas letras jamás escritas, rezaba:
El amante fiel

Natalia Corbillón González
nataliacorbillon@gmail.com

Haz González ens explica els viatjes de Zheng He a LA RUTA D´ORIÒ

2009-11-18T17:42:00.004+01:00

Salutacions a tots amics de PIRATES I SIRENES! Un dimecres mes tendrem el plaer de compartir coberta amb una d´aquestes persones superinteressants que sempre tenen alguna cosa a aportar a la nostra aventura nocturna:

HAZ GONZÁLEZ

Escriptor, viatjer, investigador.

La coberta d´un dels llibres del nostre convidat

Avui en Haz Gonzalez ens parlarà d´un fragment de la história poc conegut, o al manco menys que d´altres. Les fites de:

ZHENG HE

EL GRAN NAVEGANT XINÉS

Kunming, província de Yunnan, cap a 1371 - 1435) Almirall i diplomàtic xinès, el nom original del qual era Cheng Ho, que comandó la majoria d'expedicions d'ultramar en l'època de l'emperador Yongle, de la dinastia Ming. Aquest explorador va contribuir a augmentar la influència marítima i comercial de Xina a través de les regions que voregen l'Oceà Índic. Fill d'un musulmà que havia peregrinat a la Meca, la seva família declarava tenir ascendència mongola.

El seu primer viatge ho va fer en 1405, amb 62 vaixells carregats d'or i altres tresors, i 27.800 homes. La flota va arribar A Champa (avui Vietnam del sud), Siam, Malacca i Java; va travessar l'Oceà Índic fins a Calcuta, Cochinchina i Ceilan (avui Sri Lanka). Va regressar a Xinesa en 1407. En els seus cinc viatges posteriors (1409-1421), les esquadrilles de la flota de Zheng van arribar al Sud-est asiàtic, Índia, el golf Pèrsic, Àfrica oriental i Egipte.

El metge i divulgador TOLO JAUME avui a EN CODI SECRET

2009-11-17T11:43:00.003+01:00

Boneeeees....
Un dimarts més confiem que el nostre convidat contesti totes les preguntes del pergamí mes especial de la mediterrànea...el que conté les qüestions de la secció EN CODI SECRET de PIRATES I SIRENES!
Metge i divulgador, en TOLO JAUME, s´ha guanyat el respecte i l´admiració de molts. Habitual dels micròfons i les ondes radiofòniques de la nostra comunitat, participa de forma regular en programes i tertulies.

En aquets darrers mesos a fundat un grup a través de FACEBOOK anomenat PALMA VIVA CLUB i ha promogut algunes accions socials de èxit destacat com la recollida d´aliments per distintes organitzacions i entitats a més d´establir els fonaments d' un nodrid grup de persones que estimen la ciutat de Palma i l´exploren plegats.

Tolo Jaume, un cavaller de les causes justes, pujat al seu modern cavall!

De fet aquest proper dissabte 21 en tindrà lloc un altre acció social conjunta en la que tothom pot participar i de la que, de ben segur, ens donarà explicacions aquesta nit.

Com si de un modern ROBIN HOOD es tractés...avui vespre descobrirem la cara interior d´un home que es dona als altres sense demanar res a canvi.

La revista LA LLUNA EN UN COVE avui protagonista a EL BALL DE LES PLOMES

2009-11-16T14:02:00.006+01:00

Aquesta nit i ençatant la setmana al nostre programa tendrem el plaer de parlar amb l´editor de la revista valenciana dedicada als relats de Ficció en català, LA LLUNA EN UN COVE, LLuís M. Pérez.

La Luna en un Cove

Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
Un magazín literari amb una miscel·lània d'històries sorprenents.
Originals, de temàtica i gèneres diversos.
Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor...
Un projecte literari obert a la participació de tothom.

Avui podrem gaudir d´un dels relats de la revista a PIRATES I SIRENES, a més de conéixer de més a prop aquesta interessant proposta per escriptors en llengua catalana! No vos ho perdeu!